Casa Bruno Cuadros

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Casa Bruno Cuadros
Localització: Rambla, 82 - pla de la Boqueria, 1 - c/ Cardenal Casañas, 1. Barcelona
Coordenades: 41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 24″ E / 41.381427°N,2.173223°E / 41.381427; 2.173223Coord.: 41° 22′ 53″ N, 2° 10′ 24″ E / 41.381427°N,2.173223°E / 41.381427; 2.173223
Construït: 1858; reforma: 1888
Estil: Josep Vilaseca i Casanovas
Bé cultural d'interès local
Identificador: IPAC: 40500
Casa Bruno Cuadros situat respecte Barcelona
Localització a Barcelona

La Casa Bruno Cuadros, o Casa dels Paraigües, és un edifici situat a la Rambla nº 82, de Barcelona.[1] Construït el 1858 i profundament reformat el 1883 per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas,[1] es va redissenyar la façana amb un estil eclèctic.[2] És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Ubicat al districte de Ciutat Vella, l'antiga botiga de Bruno Cuadros es troba a la cantonada meridional de l'illa de cases delimitada per la Rambla, el Pla de la Boqueria, el Carrer del Cardenal Casañas i el Passatge d'Amadeu Bagués. Disposa de tres façanes afrontades als tres primers carrers, i fa mitgera amb la parcel·la veïna. L'accés principal es produeix des de La Rambla .[3] De planta trapezoïdal, l'estructura en alçat de la casa comprèn planta baixa amb entresòl, principal, tres pisos i terrat transitable.[3]

Les tres façanes de la casa estructuren les seves obertures en eixos verticals de ritme regular: portals a planta baixa, finestrals a l'entresòl, balcons de dimensions decreixent en els pisos superiors i galeria a manera de solana a l'àtic. Totes les façanes presenten la totalitat de llurs acabats en revestits amb morters i estucs. Encara que es tracta d'un edifici a cavall entre l'eclecticisme i el modernisme, s'ha volgut trobar referències a l'arquitectura de l'antic Egipte i són evidents les referències a l'arquitectura tradicional nipona. La planta baixa presenta els seus portals totalment emmarcats per un conjunt d'aparadors de fusta i vidre pintat ornamentats amb motius japonesos policromats amb laques de color negre, blau, vermell i daurat. Aquests aparadors són coronats per una cornisa en forma de falsa teulada de pagoda, amb els angles corbs. L'entresòl acull grans finestrals quadrangulars amb els angles convexos tancats amb una complexa traceria de fusta policromada amb els mateixos colors que la planta baixa, en forma de rosassa. Entre finestra i finestra, els murs són ornamentats amb pintures que reprodueixen personatges femenins amb ombrel·les inspirats de la cultura visual dels gravats japonesos.[3]

El pis principal presenta grans obertures a l'exterior tancades per un llarg balcó corregut que enfaixa la totalitat de les façanes amb llur barana de ferro fos. En aquest nivell els murs es presenten revestits a bandes bicolors. Tanmateix, l'element més destacat d'aquest nivell és el gran drac japonès de zenc policromat que sosté, a la cantonada orientada vers la Rambla, un fanal de ferro imitant bambú. Sota aquest drac, un paraigües de zenc completa el que era l'emblema comercial de la botiga que ocupava la planta baixa.[3]

També de zenc són les panòplies de para-sols i ventalls que decoren els murs del segon i tercer pis. L'àtic es manifesta en façana com una solana sobre robustes columnelles. Remata l'edifici una cornisa motllurada i esgrafiada que sosté la barana en forma de gelosia romana que tanca el terrat.[3]

La Botiga de planta baixa, molt refeta per la seva reconversió en sucursal bancària, conserva alguns elements estructurals originals, com les columnes de ferro forjat decorats a base de motius japonesos. La mateixa inspiració estètica i iconogràfica és recollida pels vitralls, la fusteria i la decoració pictòrica de sostres i plafons. Aquest espai es divideix en dues superfícies, ja que a l'entresòl es troba l'altell de la botiga, comunicat a aquesta per una escala de forja ubicada al bell mig d'un buit en el sostre.[3]

Història[modifica | modifica el codi]

El comerciant Bruno Cuadros i Vidal, natural de Biosca (Segarra), havia llogat, des de 1854, una botiga ubicada als baixos d'un auster grup de tres cases de planta i pis. La seva botiga de paraigües, ombrel·les, ventalls i mantons li donaria rèdits suficients per adquirir gradualment les tres cases per tal de formar una parcel·la raonable per a la construcció d'un immoble totalment nou que donés benefici per si sol per mitjà del lloguer dels pisos superiors. Aquesta nova casa de veïns seria construïda l'any 1858. La casa, com la botiga, van ser completament remodelades per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas els anys anteriors a l'Exposició Universal de 1888, entre 1883 i 1885. Aquesta reforma comportà la total reestructuració dels interiors de la casa de veïns, l'addició del darrer pis i la decoració de les façanes. Aquesta decoració de tipus orientalista fou dictada pel mateix propietari atenent-se no només a les noves corrents orientalistes, sinó al fet que molts dels objectes i accessoris que es venien a la botiga eren importats del Japó. L'any 1914 es procedí a la neteja i repintat dels elements de façana. Durant la Guerra Civil, una bomba que no arribà a explotar causà alguns desperfectes en impactar contra la façana afrontada al Carrer del Cardenal Casañas. L'any 1980 es dugué a terme una reforma general de l'edifici (no exempta de polèmiques) per tal d'adaptar-lo com a sucursal de la Caixa d'Estalvis de Sabadell, que acabava de llogar l'edifici.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 poblesdecatalunya.cat, Casa Bruno Cuadros (Barcelona - La Rambla - Barcelonès)
  2. Bonet, Llorenç; Casas, Roger. Guía de arquitectura de Barcelona. Asppan, 2004. ISBN 8496241645. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Casa Bruno Cuadros». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Bruno Cuadros Modifica l'enllaç a Wikidata