Casa Cervantes
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Adolf Florensa | |||
| Construcció | S. XVI, XX (1945) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Pg. Colom, 2. Barcelona | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41168 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Id. Barcelona | 375 | |||
La casa Cervantes és una obra del municipi de Barcelona inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Ubicada al districte de Ciutat Vella, la casa Cervantes té la façana principal al passeig Colom i la posterior al carrer de la Mercè. L'edifici de planta rectangular es va ampliar en alçada i avui consta de planta baixa amb cinc pisos, àtic i sobreàtic. A tocar de la mitgera de llevant disposa l'escala centralitzada per donar accés a dos pisos per planta i dos patis de llum per ventilar i aportar llum a cada habitatge. Al vestíbul s'accedeix pel passeig Colom, completant la resta de la planta baixa, locals comercials.[1]
La façana més notable és la del passeig i està organitzada en dos eixos d'obertures sobre un pla llis d'obra de fàbrica de carreus molt uniforme. La planta baixa disposa de dos arcs escarsers amb juntes entre dovelles que continuen fins a integrar-se amb les motllures de la planta baixa. La resta de façana té una composició austera amb l'única categorització entre plantes donada per la reducció progressiva de la dimensió de les finestres segons l'alçada. La decoració de cada planta és diferent, ressalten les lleus traces gòtiques de les llindes esculpides de la quarta planta i les de la planta tercera on apareixen escuts amb animals mitològics i un bust esculpit en pedra en la finestra de la dreta. La façana per sobre de planta baixa està formada per carreus de mida reduïda probablement aportats en la restauració de mitjan segle xx.[1]
L'última planta disposa d'una finestra més que la resta de plantes insinuant d'aquesta manera una llotja de coronament.[1]
Disposa d'un cornisa de pedra de geometria clàssica amb fris de coronell i decoracions vegetals en la part superior i règula amb gotes a la part inferior.[1]
La seva coberta és plana amb un ampit de pedra a sobre de la cornisa que serveix de barana.[1]
Aquesta obra correspon a la tipologia d'actuacions de mitjans del segle passat on es reconstruïa bona part de l'edifici, especialment la façana per donar-li major funcionalitat però amb una estètica historicista.[1]
Història[modifica]
L'estructura actual està edificada sobre una construcció de planta baixa i dos pisos que tenia el seu origen en el segle xvi. En el segle xviii se li van afegir tres plantes més. En aquesta important ampliació es van utilitzar finestres d'altres edificis com una del segle xv i altre del XVI.[1]
En la dècada dels quaranta es va sol·licitar l'enderroc de tot l'edifici, aquest es va realitzar però amb el compromís d'utilitzar els materials antics i sota les directrius d'un projecte de Florensa (1962). Per les fotografies que es conserven de la façana anterior a l'enderroc es pot deduir que la nova façana respectava les línies bàsiques compositives de la seva predecessora però va modificar l'estètica i els material fent-la semblar d'una època més antiga. Així tornem a trobar algunes de les finestres amb elements gòtics i el parament de la façana es construí amb carreus regulars acarats. També són d'aquesta intervenció els portals d'arc escarsers i l'organització de l'escala d'accés i els patis de llums, ja que és un edifici de nova planta. La volumetria també es va modificar afegint-hi un àtic i sobreàtic prudentment retirats de l'alineació de façana quedant fora de la visió des del carrer adjunt.[1]
Diverses fonts indiquen que Miguel de Cervantes va fer una estada d'uns dies en aquest edifici d'habitatges. Les fonts no poden confirmar les dades documentalment, però en Lluís Permanyer, periodista i cronista de Barcelona, en un article de la Vanguardia, exposa els fonaments d'aquesta circumstància. De totes maneres és un fet sense afectació al valor patrimonial del bé.[1]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Catàleg del patrimoni arquitectònic i historicoartístic de la ciutat de Barcelona, 1987
- Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona, 2000
- Amades, Joan; Històries i llegendes de Barcelona: passejada pels carrers de la ciutat vella, 1984
- Cirici, Alexandre; Barcelona pam a pam, 1973
- Duan i Sempere, Agusti; Barcelona i la seva història. I. La formació d'una gran ciutat, 1972
- Florensa, Adolf; Conservación y restauración de monumentos históricos (1927-1946), 1946
- Galardo, A.; Paseos arqueológicos por Barcelona, 1934
- Garriga i Riera, Joaquim; Història de l'art català. L'època del Renaixement: segle XVI, 1986
- Permanyer, Lluís; Si, la casa Cervantes, 1994
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Cervantes |
- «Casa Cervantes». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.