Casa Dolors de Perramon
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Bloc de pisos i sala de cinema  | |||
| Arquitecte | Francesc Daniel Molina i Casamajó | |||
| Construcció | 1855 | |||
| Data de dissolució o abolició | 1988 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Rambla, 122 (abans Rambla dels Estudis, 4) i Bot, 11 | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Dolors de Perramon i Comas del Brugar | |||
La casa Dolors de Perramon era un edifici situat a la Rambla, 122 (abans Rambla dels Estudis, 4) de Barcelona, actualment desaparegut.
Descripció[modifica]
Es tractava d'un edifici de planta baixa i quatre pisos. La façana presentava una composició amb un fort domini del buit sobre el ple, i una clara divisió de les plantes, emfatitzada per la gran balconada del principal, sostinguda per mènsules, i la degradació segons l’altura de les balconeres de pedra motllurada. Així, mentre al principal aquestes eren envoltades amb pilastres amb capitells corintis i llindes esculpides amb baixos relleus, al primer pis només hi apareixien les llindes decorades, al segon només hi eren ressaltades i al tercer eren nues. Al primer i segon pis els plens de façana eren ressaltats amb plafons motllurats.
Història[modifica]
El 1855, Dolors de Perramon i Comas del Brugar (La Bisbal d'Empordà, 4 de setembre del 1813 – Tolosa de Llenguadoc, 24 de juny del 1870),[1][2] vídua de Josep de Fontcuberta i de Perramon (cosí seu),[3][4] en va encarregar el projecte a l'arquitecte Francesc Daniel Molina.[5]
A la seva mort, la casa fou heretada pel seu fill Carles de Fontcuberta i de Perramon,[6] casat amb Maria del Carme Dalmases i d'Olivart, segona marquesa de Vilallonga (vegeu Palau Dalmases i Casa Cervelló-Giudice).
A la planta baixa i soterrani s'instal·là la Sala Mercè (1904-1913), obra d'Antoni Gaudí, i posteriorment el Cine Atlántico (1936-1987), que tancà les portes el 16 de gener del 1987.[7] El 4 d’agost del 1988 en començà l’enderrocament per a construir-hi el nou hotel Citadines.[8]
Referències[modifica]
- ↑ «María Dolores Perramón Comas del Brugar». geneanet.org. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Dolores Perramón y Comas del Brugar». geni.com. Andrés Fariña Fontcuberta.
- ↑ Piñol Alabart, 2017, p. 126-127.
- ↑ Portavella, Jesús. Diccionari nomenclàtor de les vies públiques de Barcelona. 1996, 1997, p. 198.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 775 bis C.
- ↑ «Carlos Fontcuberta Perramón». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ La Vanguardia, 24-01-1987, p. 30.
Bibliografia[modifica]
- Piñol Alabart, Daniel «L’arxiu patrimonial Fontcuberta (segles X-XXI)». Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 28, 2017, pàg. 123-141.