Casa Duran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Duran
Casa duran-sabadell.jpg
Dades bàsiques
Tipus edifici
Construït XVI-XVII (1578/1606)
Característiques
Estil Obra popular
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Barcelona
Comarca Vallès Occidental
Municipi Sabadell
Localització C. Pedregar, 7. Sabadell (Vallès Occidental)

41° 32′ 49″ N, 2° 06′ 35″ E / 41.5469°N,2.10972°E / 41.5469; 2.10972
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 177-MH-ZA
BIC: RI-51-0001261
IPAC: 192
Modifica dades a Wikidata

La Casa Duran fa cantonada entre el carrer del Pedregar i el carrer de Sant Joan del municipi de Sabadell. La construcció de la casa la va iniciar Feliu Duran el 1578. Els Duran es van establir a la ciutat de Sabadell el 1443 i gaudien d'un alt poder social i econòmic. El cap de família, Feliu Duran, va ser procurador reial i jurat del Consell de la Vila, entre altres responsabilitats cíviques. En els documents consta com a propietari d'explotacions agràries i propietari de tallers de teixits de llana. Això posa de manifest l'estat econòmic tan diversificat i pròsper que mantenia la família i que els va permetre construir una casa de gent benestant que faria augmentar encara més el prestigi i reconeixement de la família Duran dins de la vila. Aquest edifici suposa, a més, un exemple de l'arquitectura renaixentista de la ciutat pels molts elements ornamentals que presenta. A la façana s'hi pot observar una placa amb la data de finalització de l'edifici (1606). És considerada Bé Cultural d'Interès Nacional des de 1958.[1] L'any 2003 va passar a ser de titularitat municipal, i es van començar unes obres de restauració que van permetre recuperar les pintures murals i el celler.[2]

Edifici[modifica | modifica el codi]

"Declarada Monument Històric Artístic el 20 de juny de 1958"

La casa mostra un model arquitectònic molt estès en les cases de les famílies acomodades de l'època: planta baixa, planta principal i golfes. A la planta baixa hi havia les cavallerisses i dependències productives, la planta principal era l'habitatge i el lloc d'ostentació, i les golfes servien de magatzem per a la producció agrària.

Planta baixa[modifica | modifica el codi]

És el lloc on es desenvolupaven les feines agràries i de producció. La portalada ens serveix de porta d'entrada i un cop dins hi trobem una gran sala d'entrada des d'on s'accedeix a les diferents estances i una gran escala situada en el celobert que permet pujar a la planta principal. Aquesta escala es troba protegida per una coberta de rajoles decorades (socarrat).

En aquesta planta hi trobem les cavallerisses, el graner, el celler i la fàbrica de sabó. Aquesta última es troba distribuïda en tres espais enllaçats per tres grans arcs.

Al costat de la portalada, tornant a la sala d'entrada, hi ha l'accés a la gruta subterrània. Tot i que no se'n té constància, tot fa pensar que aquest espai servia d'amagatall per a persones o objectes de valor.

Planta principal[modifica | modifica el codi]

A l'entrar a la planta principal (o planta noble) trobem un gran saló destinat a la celebració de festes i actes socials. En aquest saló hi ressalta la decoració del sostre i el treball de les pintures murals, que representen elements decoratius arquitectònics. Aquests treballs es van realitzar durant el segle XVIII, un segle després de la construcció de la casa, i són un exemple de l'art barroc.

A partir del saló accedim a dos dormitoris amb alcova i recambra, les sales d'estar, la biblioteca i la cuina menjador. A través de la recambra dels dormitori es pot anar al jardí. Aquest jardí té la peculiaritat d'estar alçat respecte al nivell del carrer i de posseir una capella familiar privada. Aquesta capella disposava d'un retaule renaixentista dedicat a la Mare de Déu.

Trobar la capella dins de la casa Duran és un altre senyal de l'elevat poder econòmic i social de la família.

Golfes[modifica | modifica el codi]

Les golfes oferien dues funcions: emmagatzemar la producció agrària i separar la coberta del sostre principal per permetre un major aïllament tèrmic.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Catàlegs de BCIN de gencat.cat
  2. Descobreix Sabadell, Ajuntament de Sabadell. març 2009

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Carreras, Miquel. Elements d'història de Sabadell. Sabadell: Edicions de la Comissió de Cultura, 1932. 
  • Domènech, Núria. El municipi de Sabadell a l'edat moderna. Terrassa: Ègara, 1988. 
  • Roig, Albert. Els Duran del Pedregar a: Sabadell. Memòries d'una vila. Segles XVI-XVIII. Sabadell: Ajuntament de Sabadell (MHS), 1998. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Duran Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal de la ciutat de Sabadell