Casa Dusai
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Part de | Muralla romana de Barcelona | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït i renovat | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Regomir, 6, 8 i 8 bis i Ataülf, 9 | |||
| ||||
La Casa Dusai fou un palau medieval ubicat al carrer del Regomir de Barcelona, actualment desaparegut.
Història[modifica]
Construcció i esplendor[modifica]
El carrer del Regomir se situava al final del decumanus de la Barcelona romana, just sobre el Castellum que tancava la ciutat per la part de mar, en un portal que sembla que es mantingué fins al segle xiii. Els anys 1236 i 1263 consta que Berenguer Durfort hi comprà diverses cases, i el 1303, la seva filla Guillemona era casada amb Barceló Dusai, membre d'una de les famílies mercantils més riques de la ciutat i que donà nom al palau.
Sembla que durant el segle xvi es va reconstruir la casa, amb columnes i medallons de l'escultor Damià Forment, alguns dels quals podrien haver arribat a l'actual palau de Torreblanca a Sant Just Desvern. En aquesta època s'hauria construït un pati interior esplèndid a dos nivells, amb pedestals decorats amb trofeus romans.[1]
A finals del segle xviii, era un dels palaus més destacats de Barcelona, com es recull en el Viage de España d'Antoni Ponç (1772-1794):
| « | La casa Dusai en la calle llamada del Regomir se empezó a labrar con magnificiencia, según parece, á principios del siglo XVI. Lo manifiestan bien las columnas que corresponden á las galerías de la mitad del patio en el primero, y segundo alto, aquellas de orden jonico, y estas del corintio, sobre pedestales con baxos relieves de trofeos.[2] | » |
Enderrocament i reedificació[modifica]
L'any 1854, Maria Francesca de Dusai, segona marquesa de Monistrol d'Anoia, va sol·licitar permís per a enderrocar el vell palau. En morir aquell mateix any, va ser el seu fill Josep Maria Escrivà de Romaní i Dusai qui el faria efectiu entre finals del 1854 i principis del 1855.[3]
El nou marquès va parcel·lar-ne el solar, reservant-se per a ell les 2/3 parts i venent el terç restant al llauner Pere Marçal i Pujol, que hi tenia un magatzem.[4] El mestre d'obres Josep Fontserè i Mestre hi projectà dues cases, la del marquès (actual número 6),[5] i la de Marçal (actual número 8 bis).[6][7] Tanmateix, uns mesos més tard, aquest darrer va vendre una part de la seva parcel·la a Josep Fargas, la qual cosa obligà en Fontserè a dibuixar un tercer projecte (actual número 8).[8]
Referències[modifica]
- ↑ Jiménez Zamora, Jordi. «Tres novetats i una polèmica. Notícia de tres conjunts monumentals procedents del Palau de la Torre Blanca». Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat (CECBLL), juny 2016.
- ↑ «Viage de España, ó Cartas, en que se da noticia de las cosas mas apreciables, y dignas de saberse que hay en ella. Tomo XIV, Carta primera, §84» p. 41-42, 1787.
- ↑ Hernández-Gasch, 2008.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 183, 291, 346.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 790 C, 1-4-1855.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 799 C, 20-4-1855.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 168, 172.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 827 bis C, 2-11-1855.
Bibliografia[modifica]
- Costa Trost, Margarita. La rehabilitació com actitud projectual. El cas del Regomir (tesi doctoral), març 2007.
- Hernández-Gasch, Jordi. Intervenció arqueològica als carrers Regomir 6 - Ataülf 9. Actium. Arqueologia i patrimoni, juny 2008.