Casa Jaime Moysi
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Manuel Comas i Thos | |||
| Construcció | 1893-95 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Eixample (Barcelonès) i Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Rbla. Catalunya, 23 | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 40339 | |||
La Casa Jaime Moysi o Casa Jaume Moysi és un edifici eclèctic residencial situat a la Rambla de Catalunya, número 23, del districte de l'Eixample de Barcelona. Aquest habitatge va ser dissenyat per l'arquitecte Manuel Comas i Thos, i es va construir entre 1893 i 1895.[1] A nivell formal, en la façana de l'edifici hi destaca la cornisa, així com la solució adoptada en la tribuna de la planta noble, construïda amb estructura metàl·lica i vidre i amb coberta semicilíndrica d'escates de ceràmica vidriada. Al vestíbul hi ha uns permòdols de fusta fosca molt ornamentats i de grans dimensions, que sostenen el sostre, que és pla i del mateix material.[2] És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Jaume Moysi es troba a l'illa de cases delimitada per la Rambla de Catalunya, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers de Balmes i de la Diputació. Aquest edifici entre mitgeres disposa d'una façana afrontada a la Rambla Catalunya, des d'on es produeix el seu accés, i una façana de vidre afrontada al pati posterior elevat a l'interior de l'illa de cases.[3]
De planta rectangular, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa, principal (destinat als promotors), dos pisos, àtic i terrat. L'accés principal dona pas a dos vestíbuls lligats per mitjà de graons a un celobert central rectangular d'angles arrodonits. En aquest celobert cobert per una claraboia sorgeix una escala que, salvant el desnivell d'un semisoterrani aparent només a la part posterior de l'edifici, dona pas a la caixa de l'escala de veïns, en el forat de la qual s'hi troba l'ascensor.[3]
La façana de la casa, d'estil eclèctic, estructura les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de grans portals de pedra allindanats i emmarcats per pilars amb un tractament volumètric molt aparatós a base faixes, pilastres i permòdols en forma de columnelles de regust medievalitzant. Els grans pilars de planta baixa serveixen de basament del balcó corregut que enfaixa tota la façana. Aquest balcó destaca pel seu treball en fosa, amb barrots en forma de balustre. A partir del pis principal l'edifici estructura la façana en un cos central format per tres eixos verticals d'obertures flanquejat per dos cossos laterals d'un sol eix vertical d'obertures. Totes les obertures de dita façana consisteixen en balcons allindanats i flanquejats per pilastres. L'element més fignificatiu de la façana, però, és la tribuna del pis principal, una estructura de forja i vidre amb els angles arrodonits i un gran arc central cobert amb una teuladeta semicilíndrica d'escates de ceràmica vidrada. Unes llargues pilastres decorades a base de puntes de diamant abracen cadascun d'aquests pisos i, al mateix temps, serveixen de basalment visual al gran balcó corregut de l'àtic, que presenta les mateixes característiques formals que el balcó del principal, afegint un joc d'entrants i sortints. L'àtic és rematat per una singular cornisa pètria a base de permòdols esculpits i que malauradament ha perdut la cresteria i els gerros que retallaven la seva silueta superior.[3]
Els vestíbuls i el celobert central conformen l'espai que centralitza les estances dels diversos pisos que conformen l'immoble. A través de la porta principal s'accedeix a dos vestíbuls alineats de característiques formals idèntiques: terres de marbre blanc, negre i vermell, paraments revestits imitant carreus petris al trencajunt i, sobretot, forjats de fusta sostinguts per uns grans permòdols de fusta tallada en forma de dracs sobremuntats de grans volutes. Aquests vestíbuls menen al celobert, un espai de planta rectangular amb els angles arrodonits i revestit amb esgrafiats. En aquest espai s'hi localitzen les diferents obertures dels immobles, consistents en grans finestres allindanades amb mainells de fosa i tancades amb vidres esmerilats. En el celobert hi destaca, però, el primer tram de l'escala, a base de graons de marbre blanc i una barana esglaonada de ferro forjat i passamans de fusta. Aquesta escala salva el desnivell excavat per a donar il·luminació al semisoterrani com si es tractés d'un pont llevadís i, al mateix temps, dona accés a la caixa de l'escala de veïns. Dins la caixa d'escala es conserva l'ascensor de fusta original, datat el 1902.[3]
Història[modifica]
L'edifici fou bastit per l'arquitecte Manuel Comas i Thos entre els anys 1893 i 1895 per a la família de Jaume Moysi. L'any 1902 es col·locà l'ascensor de l'escala, un exemplar original construït per Cardellach amb fusta de caoba cubana. En l'actualitat l'edifici pertany a la família Balañá, propietària així mateix del Teatre Club Coliseum ubicat a la planta baixa i soterrani de l'edifici.[3]
Referències[modifica]
- ↑ «CASA JAIME MOYSI». Pobles de Catalunya.
- ↑ «CASA JAIME MOYSI». Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Casa Jaime Moysi». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Jaime Moysi |
- «Casa Jaime Moysi». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
