Vés al contingut

Casa Jaume Moysi

(S'ha redirigit des de: Casa Jaime Moysi)
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Casa Jaume Moysi
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteManuel Comas i Thos Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaDreta de l'Eixample (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRambla de Catalunya, 23 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 20″ N, 2° 09′ 58″ E / 41.3889°N,2.1661°E / 41.3889; 2.1661
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC40339 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1411 Modifica el valor a Wikidata

La Casa Jaume Moysi és un edifici situat a la Rambla de Catalunya, número 23, del districte de l'Eixample de Barcelona, catalogat com com a Bé Cultural d'Interès Local.[1]

Descripció[modifica]

De planta rectangular, planta baixa, principal (destinat als promotors), dos pisos, àtic i terrat. L'accés principal dona pas a dos vestíbuls lligats per mitjà de graons a un celobert central rectangular d'angles arrodonits i cobert per una claraboia. Des d'aquí sorgeix una escala que, salvant el desnivell d'un semisoterrani aparent només a la part posterior de l'edifici, dona pas a la caixa de l'escala de veïns, en el forat de la qual s'hi troba l'ascensor.[2]

La façana de la casa, d'estil eclèctic, estructura les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de grans portals de pedra allindanats i emmarcats per pilars amb un tractament volumètric molt aparatós a base faixes, pilastres i permòdols en forma de columnelles de regust medievalitzant. Els grans pilars de planta baixa serveixen de basament del balcó corregut que enfaixa tota la façana. Aquest balcó destaca pel seu treball en fosa, amb barrots en forma de balustre. A partir del pis principal l'edifici estructura la façana en un cos central format per tres eixos verticals d'obertures flanquejat per dos cossos laterals d'un sol eix vertical d'obertures. Totes les obertures de dita façana consisteixen en balcons allindanats i flanquejats per pilastres. L'element més fignificatiu de la façana, però, és la tribuna del pis principal, una estructura de forja i vidre amb els angles arrodonits i un gran arc central cobert amb una teuladeta semicilíndrica d'escates de ceràmica vidrada. Unes llargues pilastres decorades a base de puntes de diamant abracen cadascun d'aquests pisos i, al mateix temps, serveixen de basalment visual al gran balcó corregut de l'àtic, que presenta les mateixes característiques formals que el balcó del principal, afegint un joc d'entrants i sortints. L'àtic és rematat per una singular cornisa pètria a base de permòdols esculpits i que malauradament ha perdut la cresteria i els gerros que retallaven la seva silueta superior.[2]

Els vestíbuls i el celobert central conformen l'espai que centralitza les estances dels diversos pisos que conformen l'immoble. A través de la porta principal s'accedeix a dos vestíbuls alineats de característiques formals idèntiques: terres de marbre blanc, negre i vermell, paraments revestits imitant carreus petris al trencajunt i, sobretot, forjats de fusta sostinguts per uns grans permòdols de fusta tallada en forma de dracs sobremuntats de grans volutes. Aquests vestíbuls menen al celobert, un espai de planta rectangular amb els angles arrodonits i revestit amb esgrafiats. En aquest espai s'hi localitzen les diferents obertures dels immobles, consistents en grans finestres allindanades amb mainells de fosa i tancades amb vidres esmerilats. En el celobert hi destaca, però, el primer tram de l'escala, a base de graons de marbre blanc i una barana esglaonada de ferro forjat i passamans de fusta. Aquesta escala salva el desnivell excavat per a donar il·luminació al semisoterrani com si es tractés d'un pont llevadís i, al mateix temps, dona accés a la caixa de l'escala de veïns. Dins la caixa d'escala es conserva l'ascensor de fusta original, datat el 1902.[2]

Història[modifica]

Fou projectat per l'arquitecte Manuel Comas i Thos i construït entre els anys 1893 i 1895 per encàrrec de l'indià menorquí Jaume Moysi i Femenias (1842-1902).[3][2] L'any 1902 es col·locà l'ascensor de l'escala, un exemplar original construït per Cardellach amb fusta de caoba cubana.[2]

En l'actualitat, l'edifici i el Teatre Club Coliseum, ubicat als baixos i soterrani, pertanyen a la família Balañà.[2]

Referències[modifica]

  1. «Casa Jaime Moysi». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Casa Jaime Moysi». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  3. «Jaume MOYSI FEMENÍAS». geneanet. Genealogia dels menorquins (Antoni Guasch Bosch).

Enllaços externs[modifica]

  • «Casa Jaume Moysi». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
  • «Casa Jaume Moysi Femenias». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Jaume Moysi