Casa-fàbrica Sala
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa i fàbrica  | |||
| Construcció | 1782 | |||
| Dissolució | 1999 | |||
| Ubicació | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona | |||
| Localització | carrer de les Carretes, 24 i 26-30 | |||
| Enderrocat o destruït | ||||
| Plànol | ||||
 | ||||
La casa-fàbrica Sala era un conjunt d'edificis situats al carrer de les Carretes, 24 i 26-30 del barri del Raval de Barcelona, actualment desapareguts.
Els seus orígens es remunten al 1782, quan Josepa Barrera i Cardona, vídua del revenedor Jaume Sala i propietària d'un hort al carrer de les Carretes, va demanar permís per a construir-hi dues cases. La primera (núm. 24) tindria tres portals[1] i una "quadra" o nau industrial a l'interior d'illa, i la segona (núms. 28-30) tres botigues i dues escales de veïns, amb un balcó al primer pis[2] i un petit hort annex. Entre ambdues hi havia un passatge que conduïa a l'hort i al qual s'hi accedia a través del portal de carros (núm. 26) situat en un extrem del segon edifici.
El 1783, el seu fill Jeroni Sala i Barrera hi va establir una fàbrica d'indianes[3] sota la raó social Jeroni Sala i Cia., constituïda amb un capital inicial de 4.000 lliures barcelonines.[4] A finals de 1787, Sala estava ofegat pels deutes i (conjuntament amb la seva mare) va vendre l'hort al comerciant i fabricant d'indianes Erasme de Gònima i Passarell, excloent-ne però les seves cases.[5] Tot seguit, aquest va presentar a l'Ajuntament el projecte d'una casa-fàbrica de planta baixa i tres pisos i més de 50 metres de façana,[6] que no es va arribar a construir.[7]
Posteriorment, la propietat de l'hort i les cases va passar a mans del comerciant i fabricant d'indianes Gabriel Colom i Llansó, que el 1800 va reformar (o més aviat reedificar) la del núm. 24 amb planta baixa, entresol i tres pisos, segons el projecte del mestre de cases Francesc Martí.[8] El 1807, els propietaris de diversos horts van presentar a l'Ajuntament un projecte d'obertura de tres nous carrers, els actuals de la Reina Amàlia, Lleialtat i Hort de la Bomba.[9] El 1824, Gabriel Francesc Colom, corredor reial de canvis i fill de l'anterior,[10] va demanar permís per a enderrocar la tanca de l'hort i reconstruir-la segons les noves alineacions.[11]
El 1858, el fabricant d'estampats Felip Padrós[12] va demanar permís per a instal·lar-hi una màquina de vapor de 3 CV,[13] segons els plànols del mestre d'obres Felip Ubach, que va construir una "quadra" de planta baixa i un pis paral·lela al carrer.[14] El 1863[15] hi trobem la següent referència:
Carretas, 26. Estampados de Felipe Padrós.-Fábrica de estampados en indianas, panas, y semi-panas, madejas de lana, seda, hilo y algodon.[16][a]
El 1896 hi trobem un projecte d'instal·lació d'una fàbrica de gèneres de punt moguda per un motor de gas de 1 CV, segons el projecte de l'enginyer industrial Emili Riera.[17] A principis del segle XX hi havia una fàbrica de pintes i una altra de joguines de fusta:
Bertrán (Rafael), fáb. de peines de asta, Carretas, 26. int.[18] Morales Hnos., fáb. de juguetes y espejos. Carretas, 26, interior.[19]
Finalment, les finques núms. 24 i 26-30 del carrer de les Carretes van ser enderrocades el 1999 per la construcció d'una promoció d'habitatges.
Notes[modifica]
- ↑ Poc després, Padrós es va traslladar a l'Eixample, on el 1864 va aixecar un nou edifici (veure casa-fàbrica Padrós).
Referències[modifica]
- ↑ Josepha Sala i Barrera. Vídua. «Carretes. Terreny. Edificar dues cases». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 03-04-1782.
- ↑ Josepha Sala i Barrera. Vídua. «Carretes. Terreny (Hort). Edificar dues cases». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 02-10-1782.
- ↑ Geroni Sala. Fabricant d'Indianes. «Carretes. Casa. Posar estenedors al terrat». Arxiu Històric de Barcelona, 28-02-1783.
- ↑ Grau i López, 1974, p. 52-53.
- ↑ García Castrillón, Julio. «Escriptura de venda d'un hort dels Sala a Erasme de Gònima i Passarell». Servidor documental sobre la saga Bacardí, núm. 10734, 23-12-1797.
- ↑ Erasmo Gonima. Comerciant. «Carretes. Casa. Planta baixa i tres pisos. Edificar». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 11-01-1788.
- ↑ Artigues, 2011, p. 270-271.
- ↑ Gabriel Colom. Comerciant. «Carretes. Cases. Planta baixa, entresòl més tres pisos. Afegir dos pisos», 25-06-1800.
- ↑ Acords Municipals. Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1807, p. 285-287.
- ↑ «Causa de don Gabriel Francisco Colom y Torres, corredor real de cambios, vecino de Barcelona, contra su padre Gabriel Colom y Llansó, comerciante y fabricante de indianas». Arxiu de la Corona d'Aragó, 1818.
- ↑ Gabriel Francesc Colom. Corredor reial de canvis. «Carretes. Enderrocar la tanca existent de l'hort i fer-la d'acord amb el carrer projectat des de Sant Pau a l'hort de Granasies». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1824.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 198, 318.
- ↑ Diario de Barcelona, de avisos y noticias. Edición de la mañana, núm. 209, 28-7-1858, p. 6723.
- ↑ AMCB, Q127, Foment 2089 3/1 (1858).
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 143, 255.
- ↑ Anuario del comercio y de la industria, de la magistratura y de la administracion, 1863, p. 135, 436.
- ↑ AMCB, Q127, Foment 1030 X (1896).
- ↑ Anuario-Riera, vol. 1, 1908, p. 550.
- ↑ Anuario-Riera, vol. 1, 1908, p. 695.
Bibliografia[modifica]
- Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona, 2000, p. 30.
- Artigues i Vidal, Jaume «Les fàbriques d’indianes com a model d’espai fabril». Barcelona Quaderns d'Història, 17, 2011, pàg. 253-279.
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc; Suñol i Ferrer, Xavier. El Raval. Història d'un barri servidor d'una ciutat, 1980, p. 16. ISBN 8430031146.
- Grau i Fernández, Ramon; López, Marina «Empresari i capitalista a la manufactura catalana del segle XVIII. Introducció a l'estudi de les fàbriques d'indianes». Recerques: història, economia, cultura [en línia], 4, 1974, pàg. 19-57.
Enllaços externs[modifica]
- Garriga i Roca, Miquel. «Quarterons, núm. 103». Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, 1858.