Casa Josep Martí i Fàbregas
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Palau  | ||||
| Part de | Via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid | ||||
| Cronologia | |||||
| 1764 – 1768 | construcció | ||||
| 1864 | renovació, Arquitecte: Miquel Garriga i Roca | ||||
| Característiques | |||||
| Estil arquitectònic | rococó | ||||
| Ubicació geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | ||||
| Lloc | Portaferrissa, 17 | ||||
| |||||
| Bé cultural d'interès local | |||||
| Id. IPAC | 42544 | ||||
| Id. Barcelona | 795 | ||||
| Activitat | |||||
| Propietat de | Pere Virgili i Ballvé Josep Oriol Martí i Ballès | ||||
La casa Josep Martí i Fàbregas és un edifici situat al carrer de la Portaferrissa, 17 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2]
Història
[modifica],_marqu%C3%A9s_de_la_Salud.jpg)
El 1764, el cirurgià Pere Virgili i Ballvé (1699-1776),[3] director dels Reials Col·legis de Cirurgia de Barcelona i Cadis, va adquirir la finca als hereus del jurista Josep Fitor i Montsalvo per 11.600 lliures,[4][5] i entre aquest any i el 1768 la va fer reedificar.[6] A les obres hi va intervenir el vidrier Francesc Saladriga i Ferrer, que podria haver estat l'autor de les vidrieres de l'edifici del Col·legi de Cirurgia.[7]
A més de Pere Virgili, que hi va morir el 1776,[7] també hi vivia el seu ajudant Lorenzo Roland (1723-1790),[8][7] procedent d'una família de cirurgians d'origen francès[9] i casat amb la seva filla Francesca Virgili i Roland (1735-1782),[10] que el 1780 va demanar permís per a obrir-hi una finestra al segon pis.[11] El 1790, el seu fill Josep Roland i Virgili (1760-1791)[12][9] va establir la propietat en emfiteusi al comerciant Francesc Riera i Vandenent.[13][5][14] La seva filla Gaietana[15] es va casar amb el comerciant Josep Martí i Estela,[16] fill del botiguer de draps Francesc Xavier Martí i Serra.[17][18]
El 1864, la casa va ser feta reformar per Josep Martí i Fàbregas, segons el projecte de Miquel Garriga i Roca, que hi va mantenir bona part de la façana i el pati principal, però en va canviar completament la distribució interior i hi va afegir una galeria a la part posterior.[19][1] Casat amb Josepa Ballès i Rocasalbas (†1909),[20] fou succeït pel seu fill Josep Oriol Martí i Ballès,[21] advocat i tresorer de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País,[22] a més de mecenes de la revista Joventut.[23]
El 14 de maig del 2025, l'Ajuntament de Barcelona hi va col·locar una placa commemorativa en honor a Pere Virgili.[24]
El Mercadillo
[modifica]El 1972, els germans Pilar i Arturo Mijangos van fundar un establiment al carrer de Sant Hermenegild, 23, cantonada amb el de Balmes, inspirat en els markets de Londres i on es podien trobar productes com ara discos d'importació, camises índies, roba militar, quimonos, encens o bastonets xinesos.[25] El 1975, van obrir una sucursal a l'antiga cotxera de la finca del carrer de la Portaferrissa, 17, i durant un temps (el 2005 va tancar en no poder assumir el cost del lloguer), també al pis principal, on hi havia una perruqueria i un restaurant.[25]
Per a donar visibilitat al negoci, els propietaris van fer servir diversos reclams a la porta del carrer, el darrer i més famós, un dromedari de cartó pedra, procedent de Vinçon.[25] Afectat per la crisi derivada de la COVID-19, va tancar les portes a finals d'agost del 2021.[25][26]
Descripció
[modifica]Consta de planta baixa, tres pisos i teulada a una vessant. A la planta baixa s'obren tres obertures d'arc rebaixat, la central més gran, motllurada i amb la clau de volta esculpida amb un relleu decoratiu. Als pisos superiors s'obren tres portes per planta que donen a balcons individuals de ferro forjat. Les obertures són allindades i motllurades; la central de la planta noble té la llinda decorada amb un relleu mixtilini. La façana està coronada per una gran cornisa decorada amb quatre màscares grotesques.[1]
A través de la porta central s'accedeix a un llarg vestíbul que porta a un pati amb escala. Aquest vestíbul està cobert per un seguit de trams de volta de canó separats per arcs de mig punt que reposen en pilastres. El pati té una escala coberta de dos trams amb voltes d'aresta i capitells penjats.[1]
A la part posterior de la finca i a l'alçada del primer pis, hi ha un jardinet. La façana que hi dona és una galeria de tres pisos de ferro cobert amb vidre que, al primer pis, és de colors.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Casa Josep Martí i Fàbregas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Josep Martí i Fàbregas». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Pere Virgili». geneanet. Ramon Guillemot Matas.
- ↑ AHPB, notari Raimon Serra, 10-06-1764.
- ↑ 5,0 5,1 AHPB, notari Damià Mas i Sala, manual 1.073/8, f. 165v-172, 12-09-1790.
- ↑ «Quaderno de casas rehedificadas desde 1721 inclusive en adelante». Cadastre I-34, f. 1232-1233. AHCB, 1768.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Cañellas, 2002, p. 252-253.
- ↑ «Lorenzo Roland». geneanet. Ramon Guillemot Matas.
- ↑ 9,0 9,1 «Pere Virgili i Ballvé». Galeria de metges catalans. Col·legi Oficial de Metges de Barcelona.
- ↑ «Francisca Virgili». geneanet. Ramon Guillemot Matas.
- ↑ «Francisca Roland i Virgili. Portaferrissa. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-22/1780-31. AHCB, 20-02-1780.
- ↑ «José Roland». geneanet. Ramon Guillemot Matas.
- ↑ Morales Roca, 2002, p. 591.
- ↑ «Confessió feta per Francisco Riera Vendenent a la Junta de la Real Casa de Misericòrdia d'un establiment (...)». Arxiu digital de la Fundació de la Casa de Misericòrdia de Barcelona, 14-01-1791.
- ↑ «Gaietana Riera». geneanet. Domingo Nogués.
- ↑ «Josep Marti Estela». geneanet. Domingo Nogués.
- ↑ «Francisco Xavier Marti Serra». geneanet. Domingo Nogués.
- ↑ Diario de Barcelona, 13-09-1804, p. 1183-1184.
- ↑ «José Martí. Portaferrissa 17. Infracció obres de construcció. (Inclou expedient: Fo-459/1864 José Martí. Modificar la façana)». Q127 Foment 1703 C. AMCB, 01-09-1864.
- ↑ Catalunya, 18-02-1909, p. 7.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 413.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1450.
- ↑ «Qui era en Josep Oriol Martí i Ballés?». LA BEAT GENERATION I ELS PÒTOLS MÍSTICS CATALANS (blog), 26-03-2012.
- ↑ «Ciutat Vella instal·la una placa en memòria de Pere Virgili, impulsor dels estudis de cirurgia a l'estat espanyol». www.barcelona.cat. Ajuntament de Barcelona, 15-05-2025.
- ↑ 25,0 25,1 25,2 25,3 «Un camell custodiant un palau». Històries de Barcelona. Memòries, vestigis i curiositats, 01-09-2021.
- ↑ «'El Camello' de Portaferrissa cierra tras medio siglo de historia». Metropoli, 20-08-2021.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]
- Cañellas, Sílvia. Pintors de vidrieres de Barcelona (del s. XVII a 1833). Part II. Els mestres col·legiats, 2022. ISBN 978-84-09-38688-8.
- Morales Roca, Francisco José «Comerciantes de matrícula de Barcelona. Su acceso a las dignidades». Hidalguía: la revista de genealogía, nobleza y armas, 292-293, maig-agost 2002, pàg. 561-596.