La Casa Juncadella, també coneguda com a Casa Rodolf Juncadella i Oliva,[1] és un edifici residencial situat a la Rambla de Catalunya, número 33, del districte de l'Eixample de Barcelona. La construcció, que es va realitzar entre el 1888 i el 1890, és obra de l'arquitecte Enric Sagnier,[2] pertanyent a la seva primera etapa, i està inspirat en els palaus barcelonesos del segle xviii. En l'actualitat, està ocupat per activitat comercial, a la planta baixa, i per oficines i despatxos a les plantes superiors.[3]
L'edifici, quan va ser construït, es va convertir en una de les primeres cases de Barcelona que es va difondre en revistes estrangeres; concretament, va aparèixer a la prestigiosa Academy Architecture and Architectural Review de Londres, honor que va compartir amb la Casa Roger Vidal, també construïda en aquest període.[4] Les seves grans dimensions, no obstant, es farien menys habituals en ple Modernisme, que es desenvoluparia en solars més petits però, sobretot, en la reforma d'edificis. El 1918, a petició de Pelegrí Vidal, el propi Sagnier remodelà la part superior de l'edifici.[5]
A nivell arquitectònic, la composició de la façana és extremadament precisa, en tots els aspectes: la seva distribució, en amplada, disposa de cossos d'ordenació vertical, que inclouen les tribunes que delimiten els extrems. A nivell d'alçat, es distingeix formalment cada una de les plantes, acabades en una potent cornisa que s'incorpora al darrer pis amb grans medallons, contenint al·legories en alt relleu de la Música, la Indústria, l'Arquitectura i el Comerç, obra de Pere Carbonell. Les gerres que coronen la balustrada emfatitzen els buits i plens, que formen part d'un conjunt d'elements decoratius amb ornamentació vegetal que s'enquadren en l'eclecticisme que regeix el conjunt de l'edifici.[6] També són destacables les tribunes laterals, obertes, amb columnes jòniques i baranes de pedra molt ornamentades, així com els treballs de forja.[7]
↑«Rambla de Catalunya [33. Rodolfo Juncadella. Construir una Casa de Soterranis, Baixos, Tres Pisos i Golfes, en Un Solar.]». Arxiu Municipal de Barcelona, 1888. [Consulta: 18 febrer 2020].
↑Santi Barjau, Obra (1888-1931), a Sagnier. Arquitecte, Barcelona 1858-1931, pàg. 132.
