Edifici entre mitgeres format per planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada a dues vessants i carener paral·lel a la línia de façana. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i dos balcons ampitadors; el primer pis és ocupat per una tribuna amb balcons laterals, el segon pis té una terrassa central amb balcó i dues finestres a banda i banda, i al tercer pis hi ha un conjunt de cinc finestres allindades. El coronament és amb ràfec recolzat en cartel·les de fusta. És remarcable la decoració floral de la façana, especialment a les motllures en relleu de les obertures i a les baranes dels balcons. A la porta d'accés hi ha esculpides testes d'una dona i d'un home, i a les finestres hi ha figures d'aus.[1]
La tipologia de l'obra, que s'insereix dins del corrent modernista, permet datar-la vers els primers anys del segle xx.[1] És de l'arquitecte Joan Casadó Tisans.[2]
↑ 1,01,1«Casa Maruny». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 octubre 2018].
