Casa Muley Afid
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Arquitecte | Josep Puig i Cadafalch | |||
| Obertura | 1911 | |||
| Construcció | 1911-14 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Sarrià - Sant Gervasi (Barcelonès) | |||
| Localització | Pg. Bonanova, 55 - c. Dalmases, 63 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40319 | |||
| Id. Barcelona | 2212 | |||
La Casa Muley Afid és un edifici modernista construït per Josep Puig i Cadafalch el 1914. Està situat al passeig de la Bonanova, 55, de Barcelona,[1] en un extrem del barri de les Tres Torres del districte de Sarrià - Sant Gervasi. Es tracta d'un edifici aïllat i envoltat de jardí, de planta baixa i planta pis, organitzat segons una complexa volumetria, amb terrasses i miradors prominents i amb una torreta amb coronament agut que domina el conjunt. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció[modifica]
L'edifici conegut com a Casa Muley Afid era, en origen, una residència unifamiliar projectada per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i construïda entre 1914 i 1914 per encàrrec de Muley Hafid, un sultà destronat del Marroc i exiliat a Barcelona. Actualment acull la seu del Consolat Mexicà a Barcelona.[2]
La Casa Muley Afid es localitza al barri de Sarrià- Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona, amb façana principal al passeig de la Bonanova número 55.[2]
L'edifici s'aixeca en una parcel·la força regular. Aquesta construcció, originàriament, es configura com un edifici aïllat, envoltat d'un jardí i amb diversos nivells d'alçat (entre dos i tres). Aquesta dissemblança de nivells es deu a la complexa volumetria de la construcció, amb terrasses i miradors prominents i amb una torre amb un coronament agut que denomina el conjunt.[2]
Exterior[modifica]
Pel que fa a l'exterior, aquesta casa es caracteritza pel revestiment d'arrebossat blanc que cobreix les parets, el qual contrasta amb el maó vist, aplicat puntualment. El maó s'utilitza especialment a la llinda de les finestres, la cornisa i les baranes de les terrasses. En aquest sentit destaca especialment el treball tècnic i decoratiu de la tribuna localitzada al pis principal de la casa, la qual es flanqueja amb dues columnes de fust torçat. Aquestes columnes, fetes en maó, sostenen una coberta de vessants còncaus i escates vidriades que recorda les cobertes de les pagodes.[2]
A més de la puntual decoració amb maó, a sobre de la superfície emblanquinada de les façanes es localitzen unes sanefes d'esgrafiat que reprodueixen motius vegetals i florals, els quals es repeteixen també a algunes finestres.[2]
Un dels elements més emblemàtics de l'edifici és la torre de planta quadrada que corona la casa i que es cobreix amb un chapitel de gran alçada amb escates de ceràmica vidriada de color verd. Aquest color es repeteix a altres elements, especialment a la fusteria i els seus tancaments.[2]
La casa disposa d'una entrada de servei amb un petit porxo quadrat de dues vessants. Des d'aquest espai s'accedeix a través d'un camí localitzat al jardí, a la casa pròpiament dita.[2]
Interior[modifica]
La casa disposa d'un rebedor i una escala noble de pedra localitzada en pati, el qual es troba cobert per una gran lluerna amb vitralls policroms. Aquest pati pren com referència els patis medievals i barrocs dels grans casals urbans, amb l'escala que arriba al primer pis o planta noble i al que també s'hi obren diverses finestres coronelles. Aquest revival dels models constructius històrics contrasta amb les parets decorades amb esgrafiat i les làmpades d'inspiració floral que es conserven a alguns indrets de la finca.[2]
Actualment la casa conserva alguns dels espais originals, especialment salons de diferent amplada i decoració, entre els quals destaca el conegut com a "Saló del Rellotge". Aquesta sala es configura com un espai amb parets recobertes amb un revestiment de fusta pintada en blanc, amb motllures, daurat i un sostre a sobre d'escòcies.[2]
Tot i que a l'exterior la decoració és molt limitada, a l'interior s'ha de destacar la pintura mural de l'escala i les nombroses escenes costumbristes que decoren alguns espais.[2] Hi ha una sala al pis superior amb un fris amb imatges de nens jugant, gent a la platja, uns joves jugant a futbol, escenes d'equitació, curses de cotxes, motius de cacera, el vol de l'avió, el joc de billar i els escacs. Es tracta d'unes pintures al fresc d'autor desconegut, tot i que s'han atribuït a Opisso, que durant la restauració de l'edifici es varen arrencar i traspassar a plafons. Un cop reinaugurada la casa, els plafons ocupen la ubicació original.[3]
Història[modifica]
La casa va ser un encàrrec de Muley Afid, fill de Hassan I i califa de Marràqueix que el 1908 i, en lluita fratricida pel llegat del seu pare, va arribar a soldà del Marroc. Exiliat a la ciutat després dels canvis produïts al protectorat del Marroc per l'ocupació francesa, Muley Afid va residir molt temps al conegut Hotel Oriente, epicentre de la Barcelona de l'època. El soldà va decidir deixar l'hotel i construir-se una magnífica torre, encàrrec que va fer a Puig i Cadafalch. Muley Afid es va voler congratular amb la ciutat i, dins de les seves excèntriques accions, va regalar una elefant al zoo de Barcelona anomenada Julia.[4]
La Casa Muley-Afid es una edificació d'estil modernista envoltada d'un jardí que va ser construïda per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch. Va ser construïda entre 1911 i 1914 per encàrrec de Muley Hafid, un sultà destronat al Marroc i exiliat a Barcelona.[2] El soldà va viure amb la seva parella fins a l'any 1916, quan es van traslladar a França.[2]
Durant la Guerra Civil (1936- 1939) la casa va funcionar com a orfenat i va entrar després en un període de decadència.[2]
L'any 2002 la casa fou restaurada pels arquitectes Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas i actualment és la seu del Consolat General de Mèxic en Barcelona.[5][2]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Mirador planta baixa -
Tribuna amb columnes salomòniques -
Racó del jardi -
Decoració del Consolat de Mèxic pel dia de Morts
Referències[modifica]
- ↑ Fitxa patrimoni arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona
- ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 «Casa Muley-Afid». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2017].
- ↑ Wirth, Rafael. Notícia de la inauguració del consolat de Mèxic. La Vanguardia, 26-09-2003 (en castellà)
- ↑ Notícia amb algunes aventures del califa
- ↑ Informació restauració al COAC
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Muley Afid |
- «Casa Muley-Afid». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Col·lecció d'imatges de l'interior de l'edifici