Casa Orlandai

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa Orlandai
058 Casa Orlandai, façana Via Augusta.JPG
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Rafael Guastavino i Moreno
Construït per Manuel Galve
Remodelat 1822-28
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Carrer de Jaume Piquet 23-25

41° 23′ 54″ N, 2° 07′ 29″ E / 41.398305555556°N,2.1246944444444°E / 41.398305555556; 2.1246944444444
Intervencions
1891  ampliació amb un pis
1822  tribunes 1r pis
1828 

bloc adossat amb soterrani

i dues plantes
Vistes
Plànol casa Orlandai.png
Projecte obra de 1870
Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

La casa Orlandai, originalment coneguda com la casa Galve, és un edifici d'estil eclèctic situat al districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. És una obra de Rafael Guastavino de 1870.[1] Des de 2007 és un centre cívic de propietat municipal.

Descripció[modifica | modifica el codi]

L'immoble està situat al número 23 del carrer de Jaume Piquet i compta amb una superfície de sòl de 922 m² i una superfície construïda de 1.300 m².[2] Al segle XVII al seu lloc hi va haver una masia de planta quadrada, separada del centre de Sarrià. L'evolució de la trama urbana la va integrar fent cantonada amb ells carrers de la Llibertat (l'actual Jaume Piquet) i de la Indústria (l'actual Verge de Núria).

L'any 1870, Manuel Galve, directiu i accionista de la societat anònima Cros, demanà permís per fer un edifici, que encarrega a Rafael Guastavino, amb façana amb dues portes al carrer de la Llibertat. L'any 1891 s'hi afegí un pis i es reformà la façana, on s'incorporà el frontó central. L'any 1922, Juli Galve demanà un permís per fer la tribuna de llevant i, el 1928, per adossar-hi un edifici-tribuna amb soterrani, planta baixa i dos pisos. Aquestes reformes li acabaren d'aportar una configuració similar a l'actual, on destacava la riquesa decorativa i el detallisme de les escales i els vitralls de l'interior, molts dels quals conservats fins ara.[3]

L'any 1947 es va eixamplar la façana principal i s'hi va col·locar una escala de 4 trams aprofitant la paret de càrrega de la part nova de façana. L'edifici era en aquella època una residència unifamiliar d'alt estatus i tenia escala de servei i escala principal.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Després del seu ús com a habitatge de la família Galve, l'any 1956 l'edifici va acollir l'Escola Talitha, un centre educatiu que neix fora del sistema educatiu oficial, amb un projecte que recuperà i rellançà la renovació pedagògica catalana dels anys trenta. El projecte Talitha —que significa 'nena' en arameu—, impulsat per Maria Teresa Codina i dut a terme per un equip de mestres i en estreta col·laboració amb els pares, en un context sociopolític difícil, cercava oferir una educació integral de la persona, que combinés la llibertat amb la responsabilitat, en un ambient en què prevalguessin els valors d'igualtat, austeritat i sociabilitat, de respecte a la llengua materna i a la diversitat.[3]

L'escola era únicament per a nenes, tal com el sistema en vigor obligava, i va estar en funcionament fins al curs 1973-74, en què va tancar davant les perspectives d'esdevenir escola pública. El projecte educatiu de Talitha va contribuir a perfilar una escola pública catalana de qualitat.[4]

A partir de 1974 i fins a l'any 2003, el centre va prendre el nom d'Escola Orlandai, amb un projecte educatiu obert al barri i amb vocació d'escola pública. Una de les primeres activitats va ser l'elecció d'un nou nom per a l'escola entre les propostes fetes pels alumnes. A més a més, el van elegir votant quan encara la democràcia no existia al país i als adults no els estava permès votar. A l'escola els nens i nenes, quan començaven la primària, ja estaven acostumats a triar-se un nom per a la seva classe que els acompanyaria durant la resta de la seva escolaritat.

El nom triat havia estat proposat per una nena anomenada Roser, qui va decidir inventar un nom en lloc de proposar-ne algun de ja existent. A la publicació feta amb motiu del 25è aniversari de l'escola, ella mateixa ho explicava:

« L'Orlandai, sí, era el meu personatge imaginari que tot ho podia fer i aconseguir; fort, valent i astut. No les tenia totes a l'hora de donar el paper escrit amb el nom a la senyoreta; tenia la sensació que, en perdre el secret, es perdia la seva força i el seu magnetisme, però quan va ser el meu torn, ja no m'ho vaig rumiar més: havia de ser l'Orlandai. »
DDAA. 25è aniversari de l'Escola Orlandai, 1999. 

L'any 2003, l'escola va tancar i es va traslladar a l'avinguda de J.V. Foix; l'edifici va restar buit fins a la seva reobertura com a centre cívic del districte de Sarrià-Sant Gervasi, l'any 2007.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diputació de Barcelona, 27-11-2014, p. 1.
  2. 2,0 2,1 Ortega Cebrián, 2015, p. 39.
  3. 3,0 3,1 Associació Cultural Casa Orlandai,.
  4. Codina, M.Teresa. Educar en temps difícils: Escola Talitha, 1956-1974. 1a ed. Vic, Barcelona: Eumo Editorial, 2007. ISBN 9788497662000 [Consulta: 8 agost 2016]. 
  5. Ajuntament de Barcelona. «Casa Orlandai». [Consulta: 8 agost 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Orlandai