Casa Pérez Samanillo
 | ||||
|---|---|---|---|---|
 | ||||
| Dades | ||||
| Tipus | edifici | |||
| Arquitecte | Joan Josep Hervàs i Arizmendi; Raimon Duran i Reynals | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Localització | C. Balmes, 169-169 bis - av. Diagonal, 502-504 | |||
| ||||
| BCIL | ||||
| Identificador | IPAC: 40312 | |||
|
| ||||
 | ||||
La Casa o Palau Pérez Samanillo és un edifici situat a l'Avinguda Diagonal amb la intersecció amb el Carrer Balmes a Barcelona. Va ser encarregat per Luis Pérez Samanillo, un pròsper home de negocis espanyol resident a Filipines, germà del darrer alcalde de Manila el 1898, abans de traslladar-se a Barcelona fugint de la guerra colonial.[1] L'edifici fou construït el 1910 per Joan Josep Hervàs i Arizmendi; i reformat i ampliat el 1948 per Raimon Duran i Reynals. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
És un exemple atípic d'edifici exempt, emplaçat seguint l'alineació de la cantonada. Les façanes estan plantejades de manera eclèctica i afrancesada, sense excloure, però, elements de caràcter modernista, com el gran finestral ovalat del menjador, obert sobre la Diagonal. L'edifici, sorprenentment sense porta al xamfrà, tenia l'entrada dels senyors, amb una escalinata, en un jardí alineat amb la Diagonal, però aquest i el darrer tram de la construcció, amb coberta independent, desaparegueren en aixecar-se en el seu lloc una casa de pisos. Això obligà a canviar l'entrada, trasbalsant la disposició original del palauet. Arran de la instal·lació del "Círculo Ecuestre" a l'edifici, el 1948, es construí un cos adossat amb planta baixa i terrat, actualment modificat.[2]
Descripció[modifica]
L'edifici conegut actualment com a Círculo Ecuestre es localitza al número 169 bis del carrer Balmes i fou construït al 1910 segons un projecte de l'arquitecte Joan Josep Hervàs i Arizmendi.[3]
Originalment es va projectar com a residència unifamiliar (Casa Pérez Samanillo) i va esdevenir un exemple atípic d'edifici exempt, ja que es troba al xamfrà de la Diagonal -on té el núm. 502-4- i el carrer Balmes. L'actual irregularitat de l'edifici en planta és fruit de l'enderroc realitzat a la dècada de 1950 d'una part de la construcció, i que va suposar que només es conservés la façana del xamfrà i la del carrer Balmes.[3]
L'edifici presenta cinc nivells d'alçat -tot i que a façana només són visibles quatre- i es cobreix amb una coberta en vessants a excepció de les torres del xamfrà que es cobreixen amb una cuculla circular amb llucanes amb escata ceràmica vista.[3]
Les façanes estan plantejades de manera eclèctica i afrancesada, sense excloure, però, elements d'inspiració modernista, com el gran finestral ovalat del menjador, obert sobre la Diagonal. Actualment es conserven tres panys de façana, el del carrer Balmes, el del xamfrà -emmarcat per dos elements torrejats- i el de l'avinguda Diagonal que, com s'ha dit, va ser mutilat a mitjans del segle XX, quan se li adossà una finca a la mitgera.[3]
L'edifici s'assenta sobre d'un sòcol de carreus de pedra on s'obren les finestres del semi-soterrani. Damunt del sòcol es desenvolupa el primer nivell de pis, a una cota superior a la que hauria de ser la planta baixa. En aquest nivell es combinen obertures simples amb d'altres coronelles amb columnes corínties estriades i una singular llinda corba decorada amb un guardapols motllurat. Destaquen les galeries del primer pis amb estructures en voladís tancades amb altes amb balcó i barana de pedra. El tercer pis s'obre al carrer a cadascuna de les tres façanes amb una galeria correguda amb arcs de mig punt que es recolzen a sobre de columnetes. L'edifici es remata amb una cornisa que a la zona del xamfrà queda interrompuda per la presència de l'emblema del Círculo Ecuestre amb un cap de cavall esculpit i la data 1856.[3]
L'accés actual es realitza per una porta localitzada al carrer Balmes. Disposa d'un nivell de soterrani destinat a serveis interns de l'associació i un nivell de semisoterrani, on es localitzen les cuines, el magatzem, un restaurant i un saló. A la planta baixa es troba el vestíbul amb la recepció del club i des del qual, a través d'una escala emmarcada per sengles columnes corínties de marbre, s'accedeix a les estances de la primera planta.[3]
En aquest nivell es localitza un gran vestíbul ovalat -antic saló de la casa- al qual s'obren diverses habitacions destinades actualment a biblioteca, arxiu i sala de lectura i que conserven la fusteria original amb portes de fusta de gran alçada amb llinda esculpida. Destaca també el mobiliari conservat, obra de Joan Esteva: taules, cadires i molt especialment les biblioteques de fusta tallada localitzades a dos d'aquests espais. Un dels àmbits més emblemàtics d'aquest pis és el gran saló conegut com a Saló dels Reis o "La Peixera" precisament per la finestra oval que s'obre a l'Avinguda Diagonal, amb un gran entaulament que es sosté gràcies a dos grups de columnes de fust estriat i capitell i basa vegetal. Aquesta sala presenta un sostre de fusta amb motius vegetals en relleu, daurats i una escena central pintada de gust neoclassicista. Pel que fa als sostres de l'edifici, tots són diferents, tant per la tipologia com pels materials i l'estil en què es van projectar, tot combinant l'estètica oriental i mossàrab amb altres de tendència neoclassicista amb motllurats i daurats. Destaca espacialment un d'estètica japonesa que representa al camp central el Mont Fuji, i als plafons laterals animals, plantes i petites escenes paisatgístiques; també un d'estil arabesc amb motius geomètrics entrellaçats. En el vestíbul de la planta primera es localitza una magnífica escala monumental de marbre i barana de pedra amb traceria vegetal calada que condueix cap a la planta noble. En aquest planta, l'escala aboca a un gran rebedor que, a manera de mirador, comunica amb la caixa de l'escala i el gran finestral que s'hi obre, sortida de l'obrador dels germans francesos Maumejean. Al rebedor s'hi troba una xemeneia i nombrós mobiliari, configurant-se com un altre saló. Entre les diferents estances, destaquen salons com el dels Jocs, o el Saló de Ball -amb plafons i miralls emmarcats amb motllures daurades a les parets i, el Saló de les Ninfes (actual Sala de Juntes), on s'hi localitza una xemeneia de marbre esculpida coronada per un el gran mirall. Al tercer pis es troben les golfes i la sala de reunions.[3]
S'ha d'assenyalar la decoració de les parets amb sanefes i aplics motllurats -daurats en alguns casos- així com els llums i els paviments de mosaic i de marqueteria.[3]
Història[modifica]
La Casa Pérez Saminillo, actual seu del Círculo Ecuestre, va ser projectada per l'arquitecte Joan Josep Hervás i Arizmendi (Barcelona, 1851 - 1912) i enllestida l'any 1910. L'edifici es va realitzar per encàrrec de Luis Pérez Samanillo i es va projectar com una residència unifamiliar a manera de casa exempta i envoltada per un jardí. El 1911, el projecte guanyà el Premi de l'Ajuntament al millor edifici.[4][3]
Un dels trets més singulars de la finca és el gran finestral ovalat del menjador, batejat per l'escriptor Ignasi Agustí com "la peixera de la ciutat". El mobiliari interior és obra de Joan Esteva i el gran vitrall de l'escala es va realitzar a l'obrador dels germans francesos Maumejean.[3]
L'edifici va patir nombroses reformes al llarg de la seva història, de tal forma que l'entrada original a la casa es realitzava a través del jardí lateral, amb una gran escalinata, a l'Avinguda Diagonal. En aquesta zona de la finca s'hi localitzava un cos constructiu a manera de torre i cobert amb una volta de quatre vessants que va ser enderrocat en un moment encara indeterminat però, molt probablement cap als anys 40-50 quan es va construir l'edifici d'habitatges contigu de l'Avinguda Diagonal.[3]
A principis de la Guerra civil la façana principal va perdre el relleu esculpit, obra de Manuel Fuxà, que representava el Sagrat Cor sobre el medalló que corona la façana. Grups anarquistes el varen destrossar a cops de martell.[4]
Al 1948 es va realitzar una intervenció a càrrec de Raimon Durán i Reynals, arran de la instal·lació en l'edifici del Círculo Ecuestre el 12 de juny de 1950. Ja durant la Guerra Civil es va destruir la imatge del Sagrat Cor de Jesús, que estava al medalló central del xamfrà.[3]
Finalment l'any 1993 Robert i Esteve Terradas van realitzar la darrera de les reformes contemporànies de la finca.[3]
Galeria d'imatges[modifica]
Façana exterior
Finestra
Placa de Bonaventura Bassegoda atorgant el Premi de l'Ajuntament.
Referències[modifica]
- ↑ «Família Arriola Samanillo» (en castellà). Luis Martin Arriola Merino, 2008. [Consulta: 14 abril 2016].
- ↑ «Casa Pérez Samanillo». Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 28 octubre 2015].
- ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 «Casa Pérez Samanillo». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 desembre 2017].
- ↑ 4,0 4,1 «Palau Pérez Salamillo». barcelofilia.blogspot.com. [Consulta: 28 octubre 2015].
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Pérez Samanillo |
- «Casa Pérez Samanillo». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
