Casa Pia Batlló

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Casa Pia Batlló
Rambla Cat17.jpeg
Façana de l'edifici
Dades bàsiques
Tipus edifici
Arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas
Cronologia 1891-1896
Característiques
Estil modernisme català i modernisme
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
Localització Rbla. Catalunya, 17 - Gran Via de les Corts Catalanes, 601 de Barcelona

41° 23′ 24″ N, 2° 09′ 41″ E / 41.39°N,2.16139°E / 41.39; 2.16139
Bé cultural d'interès local
Identificador 40337
Modifica dades a Wikidata

La Casa Pia Batlló és un edifici a la cantonada de la Rambla de Catalunya amb la Gran Via de les Corts Catalanes, al districte de l'Eixample de Barcelona. És considerada una obra arquitectònica d'estil modernista, i va ser catalogada com a bé cultural d'interès local. Va ser edificada entre el 1891 i el 1896, seguint un projecte de Josep Vilaseca, i es troba en un emplaçament molt visible, a la cruïlla entre la Rambla Catalunya i la Gran Via.[1]

Tot i les mutilacions que ha patit al llarg dels anys, és una obra molt representativa del seu autor, que la va realitzar en un llenguatge eclèctic molt particular, d'inspiració gòtica. Es considera una de les primeres mostres del modernisme català, tot i presentar reminiscències del gòtic venecià.[2]

Descripció[modifica]

Ubicada al districte de l'Eixample, la Casa Pia Batlló de Bach es troba en el xamfrà est de l'illa de cases delimitada per la Rambla de Catalunya, la Gran Via de les Corts Catalanes i els carrers de Balmes i de la Diputació. Aquest edifici entre mitgeres disposa d'una façana articulada en tres plans afrontats a la Rambla Catalunya, la Gran Via i llur xamfrà. L'accés principal es produeix, precisament, des del xamfrà de l'illa.[3]

De planta rectangular aixamfranada, l'estructura en alçat d'aquesta casa de veïns comprèn planta baixa, principal (destinat als promotors), dos pisos, àtic i terrat. Depassant la línia de cornisament, dues cuculles amb mirador coronen l'edifici a cada angle del xamfrà. L'accés principal dóna pas a una àmplia zona de vestíbul i a un celobert central rectangular aixamfranat de grans dimensions en el qual sorgeix l'escala noble d'accés a la planta principal. En el fons d'aquest celobert cobert per una claraboia s'hi localitza la caixa de l'escala de veïns en el forat de la qual s'hi troba l'ascensor.[3]

Els tres plans de façana de la casa estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals de ritme regular. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de grans portals escarsers emmarcats per pilars amb un tractament volumètric molt aparatós a causa de les fornícules i les columnelles que els ornen. Destaca la presència, a més, d'unes jàsseres metàl·liques de gelosia que creuen les impostes d'aquests portals. Els grans pilars de planta baixa serveixen de basament del balcó corregut que enfaixa tota la façana amb el seu joc d'entrants i sortints. Aquest balcó, obra de Sancristòfol, destaca pel seu treball en fosa, amb barrots profusament ornamentats i amb aplics de color coure en forma de fènixs amb les ales desplegades. Les portes allindanades que s'obren a aquest balcó presenten una decoració gotitzant a base de capitells, guardapols, arcs ogivals i òculs esculpits sobre la pedra. En aquesta planta principal hi neixen les dues tribunes poligonals que rematen els angles arrodonits del xamfrà. Aquesta tribuna reposa sobre el balcó corregut de la planta baixa, sostingut per una estructura flotant a base de permòdols metàl·lics de gran complexitat. Els pisos segon i tercer presenten unes obertures allindanades pràcticament idèntiques, encara que les llosanes del pis inferior són més amples i llargues que les del superior. Unes llargues pilastres de secció polilobular abracen cadascun d'aquests pisos i, al mateix temps, serveixen de basament visual al gran balcó corregut de l'àtic, que presenta les mateixes característiques formals que el balcó del principal. L'àtic està format per una galeria d'arcs sobre pilastres que imiten la solana tradicional de l'arquitectura domèstica gotitzant. Damunt d'aquests arcs hi circula un potent cornisament de secció corba que conté els respiradors de la solana del terrat. L'edifici és rematat per una cresteria pètria i les cuculles que coronen les tribunes angulars, a base d'escates de ceràmica vidrada (de Jaume Pujol i Bausis) i sobremontades per un templet amb mirador de ferro forjat.[3][4]

L'accés principal de l'edifici es produeix per mitjà d'un cos que sobresurt de la línia de façana que conté un gran portal escarser flanquejat per columnelles gotitzants. Sobre aquest portal hi descansa la tribuna pètria del pis principal, que s'obre al carrer per mitjà de tres balcons ampitats amb una barana de pedra a base de motius vegetals i un gos esculpit. Al mateix temps, aquesta tribuna fa de basament pel balcó central de la planta primera, també amb una barana de pedra, però amb dues barbacanes quadrangulars als angles.[3]

El celobert central és l'espai que centralitza les estances dels diversos pisos que conformen l'immoble. S'hi accedeix a través del vestíbul de la porta principal, un ampulós espai amb els terres revestits de marbre, els murs ornats amb esgrafiats de formes vegetals i el sostre cassetonat i amb florons a base d'estucs. El celobert funciona de la mateixa manera que els patis centrals típics de l'arquitectura domiciliar barcelonina, és a dir, amb una gran escala que mena directament vers el pis principal. L'escala noble, feta també de marbre, destaca pel tractament de la seva barana de fosa i forja, decorada a base d'elements vegetals com fulles i flors de card i amb un passamà de llautó daurat. Al fons d'aquest pati s'hi obre una triple porta de regust gòtic amb dos mainells que dóna pas a l'escala de veïns i de servei en la que s'hi inclou l'ascensor de fusta original. Les parets del celobert estan revestides amb morter groc i alguns esgrafiats en forma de fullatge. En aquests murs s'hi obren les finestres interiors dels diferents immobles, amb potents ampits motllurats i coronats per arcs trilobulars amb elements florals esculpits als carcanyols. La vista zenital del celobert ve mediatitzada per la presència de la gran tribuna de fusta que recorre cadascun dels pisos.[3]

L'edifici també destaca per la seva rica ornamentació amb representacions d'animals fantàstics, podent-se apreciar dracs, grifs i d'altres éssers mitològics, així com motius florals.[5]

Història[modifica]

L'edifici fou bastit per l'arquitecte Josep Vilaseca i Casanovas entre els anys 1891 i 1896 per als germans de la família Batlló, Pia, Enric i Àngel. Tot i que el primer projecte de la casa data de 1891, el projecte definitiu es traçà el 1892. Durant la Guerra Civil la planta principal i el primer pis foren requisats per Estat Català, partit independentista fundat anys abans per Francesc Macià. Els baixos de l'edifici acolliren, a partir de 1924, el cèlebre establiment "El Oro del Rhin", un cafè en què hi actuava l'orquestra d'Anselm Toldrà i en el que hi assistiren grans personatges com Federico García Lorca, Max Aub o Margarida Xirgu. El cafè tancà les seves portes el 1969 i en l'actualitat aquest local és ocupat per una sucursal de "La Caixa".[3]

Referències[modifica]

  1. «Casa Pia Batlló». Pobles de Catalunya.
  2. «BARCELONA - casa Pia Batlló». Modernisme.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Casa Pia Batlló». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20 desembre 2017].
  4. «Casa Pia Batlló - 1409». Cercador del Patrimoni Arquitectònic, 30-03-2012.
  5. «Casa Pia Batlló». Barcelona Modernista i Singular.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Pia Batlló Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Casa Pia Batlló». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.