Casa Joan Ribera

(S'ha redirigit des de: Casa Ribera (Barcelona))
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Joan Ribera
Imatge
Dades
TipusEdifici residencial Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióNou de Sant Francesc, 16-16 bis Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 44″ N, 2° 10′ 38″ E / 41.37895°N,2.17732°E / 41.37895; 2.17732

La casa Joan Ribera era un edifici del segle xviii situat al carrer Nou de Sant Francesc, 16-16 bis de Barcelona, inclòs al Catàleg de Patrimoni del 1979[1] i actualment desaparegut.

Descripció[modifica]

Es tractava d'un edifici de planta baixa i tres pisos sobre una parcel·la gran, que contenia un passatge públic (anomenat dels Banys) i un pati interessant. Les obertures de la façana tenien llindes i brancals de pedra, igual que les llosanes dels balcons, amb baranes de ferro forjat. Hi havia uns esgrafiats, molt deteriorats, que repetien motius a manera de carreus.[1]

Història[modifica]

La història de la finca va lligada a l'obertura del carrer Nou de Sant Francesc, que obeeix a un pla urbanístic de mitjans del segle xvii.[2] El 1731, Joan Verde va adquirir la propietat, i el 1733, va sol·licitar permís per a reedificar l'edifici preexistent.[2] A la seva mort el 1766 va deixar com a hereva la seva muller Vicenta,[2] que el 1790 va establir l'edifici en emfiteusi al corredor reial de canvis Joan Ribera i Oriol.[3][2] Aquest hi va remuntar un tercer pis, a més de redistribuir les obertures de la façana,[4] i el 1792, va adquirir la finca veïna (Nou de Sant Francesc, 16 bis).[2]

Ribera feia d'intermediari en branques molt variades dins el comerç barceloní,[5][6][7] com la importació de primeres matèries que s'utilitzaven per a la confecció de les indianes, a més de condiments alimentaris que procedien del continent americà.[8] Per la seva activitat, va tenir una relació estreta amb empresaris com Joan Bacigalupi (vegeu Can Raventós) i Onofre Glòria.[9]

Posteriorment, hi visqué l'arqueòleg i escriptor Joaquim Guasch i Ribera[10] (1848-1923),[11] pare del poeta Joan Maria Guasch i Miró (1878-1961).

Finalment, l'edifici fou descatalogat i enderrocat pel Pla Especial d'Enllaç de la Rambla amb el carrer Rull (1991), redactat per l'arquitecte Ferran Sagarra[12] i modificat el 1992 per Ernest Compta,[13] que hi preveia la construcció d'un bloc d'habitatges de promoció pública i l'actual carrer de Josep Pijoan enlloc de l'antic passatge.[14]

Quarteró núm. 112 de Garriga i Roca (c. 1860)

Les pintures d'«el Vigatà»[modifica]

Cap al 1793, Ribera en va encarregar la decoració dels interiors al pintor Francesc Pla «el Vigatà» (1743-1805).[9] Hem de suposar que la part més decorativa va ser realitzada per un altre pintor, que per les coincidències formals i iconogràfiques es creu que va ser Llucià Romeu (1761-1846), cunyat i col·laborador de Francesc Pla.[15]

El 1901, les pintures van ser adquirides per Eusebi Güell i Bacigalupi i el 1934 les va comprar Pau Casals.[16] En l'actualitat, el conjunt es pot contemplar en una sala específica al Museu Pau Casals a Sant Salvador d'El Vendrell, que reprodueix la distribució originària del saló.[16]

El programa pictòric gira entorn dels amors entre els déus de l'Olimp, segons es narra a Les Metamorfosis d'Ovidi. Consta de nou plafons murals, de dimensions variables, on es representen, d'esquerra a dreta: Bacus i Ariadna; Pan i Siringa; Acis i Galatea; Mart i Venus; Mercuri i Venus; Venus i Adonis; Leda i el cigne; Juno i Júpiter; i, finalment, Apol·lo i Dafne.[17] En el sostre s’ha plasmat una gran al·legoria del comerç marítim i la prosperitat econòmica de Barcelona, simbolitzada en els déus Mercuri i Ceres.[18]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 308. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Carrer Nou de Sant Francesc 16-16 bis». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
  3. Almanak mercantil ó Guía de comerciantes, 1799, p. 356. 
  4. «Juan Ribera i Oriol. Corredor reial de canvis. Nueva (Nou de Sant Francesc). Casa. Planta baixa més tres pisos. Afegir un pis, obrir i tancar obertures». C.XIV Obreria C-55/1790-145. AHCB, 14-06-1790.
  5. Diario de Barcelona, 23-06-1796, p. 759. 
  6. Diario de Barcelona, 30-03-1801, p. 359. 
  7. Diario de Barcelona, 19-04-1803, p. 503. 
  8. Figueres Gargallo, 2003, p. 581-582.
  9. 9,0 9,1 Figueres Gargallo, 2003, p. 582.
  10. Anuario-Riera, 1896, p. 397. 
  11. «Joaquim Guasch i Ribera». Gran Enciclopèdia Catalana.
  12. Segarra, Ferran. Pla Especial d'Enllaç de la Rambla amb el carrer Rull, 22-05-1991, p. 10. 
  13. Compta, Ernest. Modificació del Pla especial d'enllaç de la Rambla amb el carrer Rull, 06-11-1992. 
  14. «Enllaç de la Rambla amb el carrer Rull. Modificació del Pla Especial». Barcelona. La segona renovació. Ajuntament de Barcelona, 1996, pàg. 119-120.
  15. Figueres Gargallo, 2003, p. 585.
  16. 16,0 16,1 Figueres Gargallo, 2003, p. 583.
  17. Figueres Gargallo, 2003, p. 584.
  18. Figueres Gargallo, 2003, p. 584-585.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Joan Ribera