Finca Sansalvador

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Casa Sansalvador)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Finca Sansalvador
Jujol BCN Sansalvador 7182 resize.jpg
Dades
Tipus habitatge unifamiliar
Arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert
Creació 1909
Característiques
Estil arquitectònic modernisme català
modernisme
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteGràcia
 41° 25′ 08″ N, 2° 08′ 54″ E / 41.4189°N,2.148417°E / 41.4189; 2.148417
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador 41318
Modifica les dades a Wikidata

La finca Sansalvador es troba entre el carrer de Pineda i el passeig de la Mare de Déu del Coll, al barri del Coll (districte de Gràcia), Barcelona. Es tracta d'una obra modernista de Josep Maria Jujol, construïda entre 1909 i 1910. Actualment és seu del Taller d'Història de Gràcia, que organitza visites gratuïtes a la finca. Aquest immoble està inscrit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) en l'Inventari del Patrimoni Cultural català amb el codi IPA-41318.[1]

Història i descripció[modifica]

Finca Sansalvador, foto històrica

El metge Salvador Sansalvador Castells (†1932) va adquirir el 1909 una finca situada en un vessant del turó de la Creueta del Coll.[2] En aquella època aquesta era una zona gairebé despoblada, de difícil accés, ja que encara no s'havia construït el pont de Vallcarca, que posteriorment va donar accés a la zona des de l'avinguda de la República Argentina. Cal assenyalar que El Coll pertanyia a Gràcia des del 1904, quan va ser agregat a Barcelona el municipi d'Horta, al qual pertanyien fins llavors tant El Coll com Vallcarca.[3]

La finca va ser dividida en dues parcel·les separades pel carrer de Pineda, la inferior destinada a la família Sansalvador i la superior pensada per ser llogada.[4] Es van encomanar les obres a l'arquitecte Josep Maria Jujol, deixeble d'Antoni Gaudí, amb el qual havia treballat en el proper parc Güell. Jujol va treballar amb Gaudí entre 1907 i 1914, època en la qual ja va mostrar una forta personalitat i geni creatiu. Va desenvolupar un estil heterodox, en el qual barrejava el misticisme catòlic amb un sentit de la decoració gairebé surrealista, amb gust per la cal·ligrafia, les imatges orgàniques —properes a l'obra de Joan Miró— i la mixtificació de tècniques i materials. Molta de la seva producció, la va realitzar al Baix Llobregat —especialment a Sant Joan Despí— i Tarragona. De les seves obres a Barcelona destaca la casa Planells (1923-1924), on mostra certa influència de l'expressionisme alemany i de l'organicisme practicat en l'època per Frank Lloyd Wright. En la postguerra va passar a un academicisme antiavantguardista d'inspiració franciscana molt allunyat de les seves obres inicials.[5]

Plànol de la finca

Entre 1909 i 1910 es va construir el mur de tanca, la cotxera i la porteria, i es va traçar el jardí, estructurat en diverses terrasses per salvar el desnivell, un jardí de muntanya d'estil romàntic.[6] Poc després d'iniciar-se les obres es va trobar un pou d'aigua que, després de ser analitzada, va resultar tenir una certa quantitat de radi, per la qual cosa va ser comercialitzada per les seves suposades propietats medicinals —feia poc que s'havia descobert la radiació i es pensava que era beneficiosa—, amb la marca Aigua Radial.[7] Es va cavar llavors una cova artificial per accedir millor al pou. L'aigua es va comercialitzar en farmàcies i drogueries, però també se servia en la mateixa finca, per això durant un temps va tenir gran afluència de públic, fins que al cap d'un temps la mina pràcticament es va esgotar.[8]

Poc després, les obres es van parar per problemes econòmics de la família Sansalvador, i la casa es va quedar sense construir: tan sols se'n van posar els fonaments i unes pilastres del que havia de ser el soterrani. El doctor Sansalvador es va instal·lar al pis de porteria, on va viure uns anys. Durant la Guerra civil, la cova va servir de refugi antiaeri per als veïns de la zona.[9] Més endavant, en els anys 1940, la família va llogar la porteria i la cotxera, rehabilitada com a habitatge. Malgrat tot, la finca va quedar afectada pel projecte urbanístic dels Tres Turons i, el 1979, la família Sansalvador va vendre la finca a l'Ajuntament de Barcelona. Durant uns anys va quedar en estat d'abandó, fins que va ser cedida per a la seva gestió al Taller d'Història de Gràcia. Després de ser restaurada, el 2013 va ser oberta al públic.

Del conjunt arquitectònic construït destaca el mur de tanca corresponent a cotxera i porteria, de maó estucat amb rajoles i elements d'obra vista a la part superior. Presenta dues portes d'accés —principal i de la cotxera—, de formes mixtilínies; en la principal, que dona accés al pis de porteria, destaca la reixa de forja de ferro, coronada per un element floral de platina doblegada i una marquesina de rajoles ceràmiques. La porta de cotxera presenta un original llindar de forma triangular dentada, confeccionat de maó vist.[10] Les parets estan decorades amb esgrafiats de motius entre els quals s'aprecien creus i la lletra S, pel propietari de la finca. Les finestres són de formes poligonals, algunes amb marcs de fusta.[11]

El pis de porteria, avui usat com a sala polivalent, té un sòl de rajoles en colors blanc, verd i blau, i un arrambador de ceràmica amb motius florals. Al pati d'aquest pis hi ha un accés a la cova, en forma d'arc parabòlic amb reixa de ferro, i dues finestres, una d'el·líptica i una altra de romboïdal. Del que havia de ser la torre solament es va construir la base del que seria el soterrani, amb unes pilastres de llinda triangular. En l'accés a aquest nivell a través del jardí destaquen unes escales sustentades sobre una volta catalana de maó, un recurs estructural que aquí queda a la vista com un element ornamental més. Des del nivell d'aquest pis a mig edificar unes escales accedeixen al nivell del carrer Pineda, on hi ha una reixa de ferro forjat rematada amb una creu.

Per la seva banda, en la parcel·la superior es va construir entre 1916 i 1917 una casa, obra igualment de Jujol. Va ser batejada com a casa Queralt, per la patrona de Berga, localitat d'origen de la família Sansalvador. És una torre de quatre vents on destaquen els elements de forja i els esgrafiats, a més del mur de tanca en dent de serra. En l'actualitat és residència particular.[11]

Al costat de la finca Sansalvador, al núm. 81 del passeig de la Mare de Déu del Coll, es troba la vil·la Conchita, amb un original mur de tanca d'estil igualment modernista, obra de Marcel·lià Coquillat de 1911.[11]

Galeria[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Casa Sansalvador». [Consulta: 27 juny 2016].
  2. «Finca Sansalvador». [Consulta: 27 juny 2016].
  3. DDAA, 1999, p. 29-30.
  4. «Finca Sansalvador». [Consulta: 27 juny 2016].
  5. Montaner, 2005, p. 37-40.
  6. Grup d'Estudis Coll-Vallcarca, 2015, p. 17.
  7. Fabre; Huertas Claveria, 1976, p. 91.
  8. «Finca Sansalvador i la mina d'aigua Radial», 13-09-2008. [Consulta: 27 juny 2016].
  9. «Casa Sansalvador». [Consulta: 27 juny 2016].
  10. Antonio Mora Vergés. «La casa Salvador Sansalvador Castells de Josep Maria Jujol Gibert. Barcelona», 30-08-2014. [Consulta: 27 juny 2016].
  11. 11,0 11,1 11,2 Barral i Altet et al., Jornet, p. 298.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Finca Sansalvador Modifica l'enllaç a Wikidata