Casa de les Punxes

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Casa Terrades)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa de les Punxes
Puig.i.Cadafalch.Casa.de.les.Punxes.1.Barcelona.JPG
Façana de la Casa de les Punxes
Dades bàsiques
Tipus edifici
Forma part de Llista d'edificis modernistes de Barcelona
Arquitecte Josep Puig i Cadafalch
Construït 1905
Reformat 2016
Característiques
Estil Modernista neogòtic
Ubicació
Localització carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal de Barcelona

41° 23′ 53″ N, 2° 09′ 50″ E / 41.39798°N,2.163783°E / 41.39798; 2.163783
Bé cultural d'interès nacional
Declaració 1975
Identificador IPAC: 46
Intervencions
1980  Restaurat
Activitat
Lloc web www.casadelespunxes.com/
Modifica dades a Wikidata

La casa de les Punxes o casa Terradas és un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Es troba entre els carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener del 1976.

Introducció[modifica | modifica el codi]

El 1905 Bartomeu Terradas Brutau va encarregar a Josep Puig i Cadafalch el disseny d’una casa per a cada una de les seves germanes, l’Àngela, la Josefa i la Rosa. El resultat va ser un edifici que recordava els antics castells medievals, amb elements de diferents corrents arquitectònics, com l'arquitectura gòtica, i diverses innovacions tècniques. Les seves sis torres punxegudes (coronades amb agulles de forma cònica) són el tret distintiu de la casa i el que li dóna el nom popular de Casa de les Punxes.

Aquest espectacular edifici és un dels més emblemàtics de Barcelona, alhora que és clau per entendre el moviment del modernisme català. L’any 1975 va ser declarat monument històric nacional. Actualment és de propietat privada, ocupada per diferents oficines.

Des d'agost del 2016, la Casa Terradas es pot visitar. La seva apertura ha sigut possible un cop acabades les obres de rehabilitació a l’interior d’un dels edificis. La reforma actual l’ha fet l’arquitecte Jaume Falguera.

Està ubicada dins del "Quadrat d'or", molt a prop d'altres focus turístics de la ciutat, com la Casa Milà-La Pedrera o la Sagrada Família.

Història[modifica | modifica el codi]

Bartomeu Terradas i Mont (Figueres 1846- Barcelona 1901) va ser un reconegut industrial textil casat amb la saballenca Àngela Brutau, filla de Bonaventura Brutau Estop, un dels primers empresaris textils catalans, amb qui va tenir quatre fills: Rosa, Bartomeu, Josefa i Ángela.

Casa de les Punxes abans

Bartomeu Terradas i Mont, tot i deixar al fill en herència, no oblidà el benestar de les seves filles i els va deixar una petita fortuna que va significar una bona part del finançament per a la construcció del palauet de Les Punxes. En mans de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, amic de la família, va néixer la Casa Terradas, d'inspiració centreeuropea.

A finals de 1903, la casa es dissenya sobre pla, en un solar atípic, de forma irregular, fruit de la recent urbanització de l'Eixample de Barcelona.Puig i Cadafalch dissenya un gran edifici inspirat en el castell de Neuschwanstein, a Baviera (Alemanya), amb sis cantonades, que coincideixen amb les interseccions dels tres carrers.

Casa de les Punxes actual

L'edifici[modifica | modifica el codi]

Potser el més destacat d'aquest edifici siguin les seves sis torres coronades per agulles de forma cònica, el que li dóna el nom popular de la Casa de les Punxes.

Per a la construcció de la façana es va utilitzar el maó i altres elements decoratius propis de l'època del Modernisme català. A la façana es poden veure alguns plafons decoratius. En un d'ells hi apareix Sant Jodri, amb la insignia "Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat". I és que la presència de Sant Jordi a la Casa Terradas és gairebé protagonista, per això s'explica la seva llegenda en el primer pis del museu, l'únic de la ciutat que dedica un espai al patró de Catalunya.

La voluntat de l'arquitecte va ser fer un únic conjunt arquitectònic encara que es tractava de tres cases. Va incloure a la façana trets distintius de cadascuna de les propietàries d'aquestes tres cases, de les tres germanes Bartomeu. Així, trobem un plafó amb un ángel i un altre amb roses, fent referència a Ángels i a Rosa, respectivament. També hi ha anagramas amb les inicials de les germanes al voltant de les corones de les torres i de les columnes.

Ornamentació floral pedra

L'ornamentació de la façana[modifica | modifica el codi]

Mural de Sant Jordi

Destaca la decoració floral com a element recorrent, en concordància amb l'estil modernista i la seva obsessió per representar la naturalesa.

Una curiositat bonica a la façana es troba just en el marc del panell de Sant Jordi: el rostre esculpit d'algú molt familiar. La figura masculina, amb ulleres rodones, importants entrades al front i de llavis carnosos, representa al gran autor del projecte, l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch.

Altres figures cèlebres es poden observar a la façana. Algunes són figures humanes, d'altres, fantàstiques i mitològiques.

Ornamentació floral ferro

Utilització innovadora de les estructures de ferro[modifica | modifica el codi]

Puig i Cadafalch va decidir trencar amb la tradició arquitectònica que dominava fins al moment. Va optar per eliminar els murs de càrrega i els va substituir per pilars de fundició i vigues mestres metàl·liques, fet que va dotar d'espai diàfan a la planta baixa i la possibilitat de distribució lliure.

La Casa Terradas després dels Terradas Brutau[modifica | modifica el codi]

Les tres propietàries de la casa Terradas van morir sense deixar descendència, per això l’edifici va passar a mans del seu germà i únic hereu, Bartomeu Terradas Brutau.

L’any 1975 l’edifici és declarat monument històric nacional, i l’any 1976, bé cultural d’interès nacional.

Quan l’any 1991 Fundació La Caixa entra com a accionista de Colonial, l’edifici passa a formar part de la cartera de la immobiliària amb un projecte de restauració integral entre mans a càrrec dels arquitectes Francesc Xavier Asarta i Albert Pla. Les obres es van allargar fins a l’any 2003. Les obres que s’hi van realitzar van ser reconegudes durant l’any 2004 per l’Urban Land Institute Europe Excellence Award com una de les cinc millors intervencions en patrimoni europeu.

Actualment la casa és de propietat privada i es pot visitar des del passat agost del 2016.

Espai interior

Els artesans de la Casa Terradas[modifica | modifica el codi]

Enric Monserdà (1850-1926)[modifica | modifica el codi]

La intervenció d’Enric Monserdà a la Casa Terradas de Barcelona va ser molt important. Juntament amb Puig i Cadafalch, Monserdà va ser el gran ideòleg de la casa. De fet, Monserdà va instal·lar el seu estudi-taller en una de les punxes rodones de la Casa Terradas.

Els elements decoratius de pedra artificial que omplen la façana són dissenys seus, també ho són els panells ceràmics de sant Jordi, de l’àngel i de les roses i el disseny de les vidrieres i dels elements de ferro artificial. També va ser Monserdà el dissenyador de gran part del mobiliari per als pisos de la família Terradas, així com de l’oratori neogòtic de la casa, amb el seu bonic retaule. Malauradament, ja no es conserva el mobiliari de la Casa Terradas.

Ornamentació pedre

Alfons Jujol i Bach (Barcelona 1860-1917)[modifica | modifica el codi]

Vidriera

Alfons Jujol i Bach (Barcelona 1860-1917) va ser un escultor català especialista en la decoració d’elements arquitectònics. Va estudiar a la Llotja, on va ser distingit amb un premi de dibuix. Acabada la formació, juntament amb el seu germà Josep, a finals de l’abril de l’any 1900, va obrir un taller de pedra i escultura al carrer de Muntaner número 31 de Barcelona, anomenat Germans Jujol. En poc temps aquest obrador va adquirir un merescut prestigi. Va ser un artista versàtil que va col·laborar amb arquitectes, escultors, fonedors, forjadors i ebenistes.

Taller Amigó[modifica | modifica el codi]

El taller de vidrieres més important de Barcelona era el d’Amigó i Cia, situat al carrer de la Tapineria de Barcelona. Eudald Ramon Amigó i Dou (Barcelona 1818-1885), pintor de vidre, va ser un gran artista vidrier i va realitzar treballs importantíssims. Va col·laborar amb l’arquitecte Joan Martorell en la restauració dels vitralls gòtics de l’església de Santa Maria del Mar i la Universitat de Barcelona, entre molts altres treballs.

A la Casa Terradas hi ha diversos exemples de treballs de vidre: destaquen les vidrieres emplomades de les portes d’entrada de cada un dels tres edificis de pisos, amb el motiu vegetal de fulles i flors, executades amb vidre texturat i en diverses tonalitats cromàtiques.

Manuel Ballarín i Lancuentra (Aragó, 1863 – Biescas, Osca, 1915)[modifica | modifica el codi]

Manuel Ballarín i Lancuentra va ser un dels principals artistes forjadors que treballaren durant l’època modernista. Va col·laborar amb els arquitectes catalans principals del moment.

L’any 1900 Casa Ballarín va modernitzar i popularitzar el sector de la forja i va incorporar la producció mecanitzada de peces seriades, que es presentaven en un catàleg, i que van reduir molt el preu de venda.

Útimes rehabilitacions [1][2][modifica | modifica el codi]

L’arquitecte Jaume Falguera s’encarregà d’aquesta tasca tot buscant realçar l’obra de Josep Puig i Cadafalch. L’objectiu d’aquest procés de rehabilitació ha sigut recuperar l’essència de l’edifici modernista i la figura de Puig i Cadafalch. A la planta baixa, després d'eliminar parets mitgeres i sostres falsos, s'han revalorat les columnes originals que l'arquitecte original va introduir en substitució de les parets de càrrega com una de les aportacions més destacades de l’època.

Tres plantes[modifica | modifica el codi]

Les obres de rehabilitació finalitzades poc abans de l'agost del 2016, s'han dut a terme a la planta baixa, el principal i el terrat. Un dels canvis principals és l'introducció d'un ascensor que comunicarà aquests tres pisos.

A la planta baixa s'han fet obres de neteja, per recuperar l’essència i les característiques principals de l’edifici original que va projectar Puig i Cadafalch. D’aquesta manera, eliminant el sostre fals i les diferents parets que s’hi havien afegit en les darreres reformes, s'ha recuperat l’espai com a zona diàfana. Així, tornen a guanyar protagonisme les diverses columnes que hi va situar l’arquitecte original, que van ser una de les innovacions més importants de l’època.

Puig i CAdafalch va substituir els tradicionals murs de càrrega per columnes. L'arquitecte Falguera deixà un laberint de columnes a la planta baixa. També ha descobert el sostre fals, fet que permet veure els diferents detalls i ornaments que Puig i Cadafalch va situar en els diferents arcs que formaven el sostre i que ara quedaven amagats. A la planta baixa s'han construit unes escales (al costat del nou ascensor) que porten directament a la planta principal, també rehabilitada i on s'ha recuperat l’espai tal com l’havia concebut Puig i Cadafalch. Allà s'han ressaltat els balcons triangulars. Pel que fa a les plantes principals de les cases, Falguera ha creat un circuit entre les habitacions, obrint la comunicació interna.

El terrat[modifica | modifica el codi]

L’edifici es troba coronat pel terrat de la casa, on estan les sis torres que li donen el nom popular de Casa de les Punxes.

El terrat és un espai diàfan amb una superfície de més de 600 m2, on als laterals hi ha les torres, ja esmentades, i les antigues carboneres. Cal destacar-ne la torre més gran, situada a la cantonada de l’avinguda Diagonal amb el carrer de Rosselló, la qual conté tres nivells i ofereix una vista privilegiada de la ciutat.

És en aquesta mateixa torre on queda plasmat un dels grans avenços tecnològics en el món de l’arquitectura: els forjats ja no es recolzen damunt d’elements de suport verticals, sinó que pengen mitjançant tirants metàl·lics que treballen a tracció i que transmeten les càrregues de tot el pes a les parets ceràmiques circulars perimetrals, fent-les treballar a compressió. Aquesta estructura, tot i trobar-se en un espai limitat, és accessible, un fet important que poder entendre la seva complexitat constructiva.

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

  1. .
  2. «Jaume Falguera, arquitecte | Jaume Falguera, arquitecte» (en es-es). [Consulta: 29 març 2017].
  • García Espuche, Albert, El quadrat d'or, centre de la Barcelona modernista, Fundació Caixa de Catalunya, 1990, ISBN 84-404-6934-9
  • Alcolea Gil, Santiago. Catalunya-Europa. L’art català dins Europa. Barcelona: editorial Pòrtic, 2003.
  • Artigas Coll, Isabel. El Modernisme. Modernismo en Barcelona. Ed. Frechmann Kolón GMBH, 2011
  • Bassegoda, Joan; Pladevall, Antoni; Puyol, Carme. L’arquitecte Puig i Cadafalch a Osona: el Casal de Sobrevia, 100 anys. Tarragona: Ll.T.S., 2001
  • Elias, Feliu. Enric Monserdà. La seva vida i la seva obra. Barcelona: Imp. Tallers Gràfics de la Casa Provincial de la Caritat, 1927.
  • Jardí, Enric. Puig i Cadafalch. Arquitecte, polític i historiador de l’art. Barcelona: Editorial Ariel, 1975.
  • Mackay, David. L’arquitectura moderna a Barcelona (1854-1939). Barcelona: Edicions

62, 1989.

  • Puig i Cadafalch, Josep. Memòries. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.
  • Roher, Judith; Solà-Morales, Ignasi de (coords.): J. Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1989.
  • La Vanguardia, Cultura, 16 d'abril del 2016.
  • La Vanguardia, Patrimonio "Sant Jordi toma la Diagonal", 5 d'agost del 2016.
  • Abc, Cultura, 16 d'abril del 2016.
  • El Periódico, 16 d'abril del 2016.
  • El País, 16 d'abril del 2016.

Ponències[modifica | modifica el codi]

  • Cañellas, Silvia; Gil, Núria. «El taller Amigó: de la tradició al progrés. El

camí cap al vitrall modernista». A: Congrés Internacional de Modernisme. Barcelona, juny del 2013.

Publicacions periòdiques[modifica | modifica el codi]

  • Amenós, Lluïsa. «Les arts del ferro al servei de l’arquitectura modernista», dins Butlletí XXV. Barcelona 2011. Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi, 2011.
  • Artigas Coll, Isabel, «La Casa Terradas, la Casa de les Punxes». octubre del 2014.
  • Panyella, Joan. «Arquitectes, artistes dibuixants de ferros. Don Josep Puig i Cadafalch». De l’art de la forja, novembre de 1918, núm 6, p.81-83.
  • Permanyer, Lluís; «Alfons Juyol. Creador de una estirpe». La Vanguardia, 15 de febrer del 1998.
  • Ràfols, J.F. «Puig i Cadafalch». Quaderns d’arquitectura i urbanisme, maig del 1981.
  • Romaní, Daniel. «Rellotges a la vista». Barcelona, metròpolis mediterrània, tardor del 2055, núm. 66, p. 86-92.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de les Punxes Modifica l'enllaç a Wikidata