Casa Tosquella
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Cronologia | ||||
| 1889 | construcció, Arquitecte: Joan Caballé i Fàbregas | |||
| 1906 – 1907 | renovació, Arquitecte: Eduard Maria Balcells i Buïgas | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Putxet i el Farró (Barcelonès) | |||
| Localització | Vallirana, 91-93, Ballester, 4-6 i Rda. General Mitre, 221-223 | |||
| ||||
| Element de la Llista Vermella del Patrimoni | ||||
| Data | 20 juliol 2021 | |||
| Identificador | casa-tosquella | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 72-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0003960 | |||
| Id. IPAC | 76 | |||
| Id. Barcelona | 2491 | |||
Casa Tosquella és un edifici modernista situat als carrers de Vallirana i de Ballester de l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona), catalogat a bé cultural d'interès nacional.[1][2]
Descripció[modifica]
La finca ocupa una superfície de 866,96 m², dels quals 224 m² son de l'edifici i la resta és jardí. La torre és a tres vents, de planta quadrangular, i consta només de planta baixa i un semisoterrani visible des del jardí. L'accés a la façana principal es fa a través del jardí, però hi ha un altre accés lateral des del carrer. El recinte queda tancat per un mur sobre el que es recolza una barana de ferro forjat finament treballada, on es combinen formes arrodonides amb elements vegetals; La porta d'accés al recinte és també de ferro forjat, a conjunt amb la barana.[1]
És un edifici d'estil eclèctic amb llenguatge arabitzant i d'estructura similar a la Casa Calado (1905), també de Balcells, però amb una mida superior. A més, compta amb unes baranes de forja de gran fantasia.[3] A la façana principal, una escalinata central, amb barana de ferro forjat, salva el desnivell marcat pel semisoterrani. Als extrems, s'aixequen dues torres-mirador. En tot l'edifici, es combinen els elements curvilinis i les línies trencades, propis de l'estètica modernista, amb altres de caràcter arabitzant, com els arcs de ferradura, usats novament des del segle XIX pels estils historicistes i, més endavant, en alguns edificis modernistes. Destaca l'ús de la rajola vidriada, en elements de les cobertes de les torres i dels porxos, la decoració esgrafiada que decoren els murs, a base de motius vegetals i zoomòrfics, o el treball de forja de portes, finestres i baranes. Grans vitralls de colors que representen cues de paó, fan de connexió entre la casa i el jardí.[1]
L'interior està ricament decorat a nivell de sostres, vitralls i pintures. Els murs estan profusament decorats amb papers i teles vegetals i zoomòrfiques. Les portes son de fusta de melis amb relleus d'animals. Les pintures dels sostres estan fetes amb estuc planxat en calent o pintats a l'oli i a la cola, i es combinen amb motllures decoratives de guix. Al menjador una gran vidriera emplomada comunica l'espai amb la sala-distribuïdor. Els paviments de la planta noble són de mosaic Nolla amb dissenys geomètrics, mentre que a la planta inferior i al porxo són de rajola vermella.[1]
El jardí està pavimentat, i conté jardineres amb arbres i plantes i un petit edifici auxiliar.[1]
Història[modifica]
El 1889, Antoni Tosquella, un indià amb bona posició financera, encarregà el projecte d'una casa d'estiueig al mestre d'obres Joan Caballé.[4] El 1906, va encarregar-ne la reforma al jove arquitecte Eduard Maria Balcells,[5] pertanyent a la segona generació d'arquitectes modernistes.[1]
Als anys 1970, arran de les obres de la Ronda del General Mitre, una immobiliària va intentar comprar la la finca per a enderrocar-la i vendre el terreny, i per a evitar-ho, es va catalogar la casa com a Monument Històrico-Artístic. Malgrat que es va aconseguir salvar-la, l'enderrocament de la finca amb la que feia mitgera va afectar estructuralment l'edifici, i també va perdre part del jardí.[1]
El 2012, la casa, molt abandonada, era habitada per la neta d'Antoni Tosquella, Maria Dolors Castells i Tosquella, que hi va viure amb el seu marit després de casar-se, ja que la seva mare els va signar un contracte de lloguer de la planta principal.[6][7][8] Maria Dolors Castells va morir l'any 2018, i des d'aquell moment, la casa va quedar deshabitada.[1]
El novembre del 2021, l'Ajuntament de Barcelona va comprar la finca amb l'objectiu de fer-hi un casal per a la gent gran del barri del Putxet.[1][9] El maig i l'octubre del 2022, la casa va tornar a obrir les portes als visitants amb motiu del 48h Open House Barcelona.[10]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Casa Tosquella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Casa Tosquella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Mackay, 1966, p. 41-42.
- ↑ «Tosquella, Antonio. San Sebastián. Solicita permiso para construir una casa». Obres particulars 2848. AMDSG, 06-05-1889.
- ↑ «Antonio Tosquella. Riego 14 i Pedró de la Creu 91 (ara Vallirana 91-93, Ballester 4-6 i ronda General Mitre 221-223). Obres de reforma a la façanes de les cases». Q127 Foment 2034/1906. AMCB, 04-05-1907.
- ↑ Angulo, Silvia «Assetjada per okupes». La Vanguardia. Viure, 10-03-2012, pàg. 1-2.
- ↑ Ribas Tur, Antoni «La joia modernista que va estar a la venda a Wallapop». Diari Ara, 07-11-2021, pàg. 54-55.
- ↑ Estrada, Laura «L'Ajuntament de Barcelona es compromet a aturar la degradació de la Casa Tosquella». Nació Digital. NacióDigital, 18-10-2018.
- ↑ Rocamora, Carme «L'Ajuntament de Barcelona comprarà la Casa Tosquella per fer-hi un casal de gent gran». El Jardí de Sant Gervasi i Sarrià, 18-11-2021.
- ↑ Llorens, Montse «Com és per dins la Casa Tosquella, la joia modernista del Putxet?». Betevé, 12-05-2022.
Bibliografia[modifica]
- Mackay, David «Eduardo Balcells». Cuadernos de arquitectura, 63, 1966, pàg. 41-44.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Tosquella |
- «Casa Tosquella». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Casa Antonio Tosquella». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.