Casa de Borbó (Espanya)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióCasa de Borbó
Dades
Tipus casa noble i dinastia
Història
Creació 1701
Organització i govern
Seu 
Part de Dinastia Capet
Modifica les dades a Wikidata

La Casa de Borbó, o de Borbó-Anjou,[1][2][3] es la casa reial que regna actualment a Espanya. La branca espanyola de la Casa de Borbó, d'origen francès, s'inicia amb l'arribada al tron d'Espanya de Felip, duc d'Anjou; per això, també pot ser anomenada Casa de Borbó-Anjou, encara que normalment és denominada simplement com a Casa de Borbó.

La Casa de Borbó ha regnat a Espanya des del 1700 fins a l'actualitat, excepte durant l'ocupació napoleònica (1808-1813), [nota 1] el Sexenni Revolucionari (1868-1874), la Segona República (1931-1939) i la dictadura del general Franco (1939-1975).

Els Borbons a Espanya[modifica]

Arbre genealògic dels reis d'Espanya de la casa de Borbó (en rosa). Inclou els últims Habsburgs (en taronja) i la seva relació de parentesc amb els Borbons a través de Lluís XIV de França.

La branca Bourbon-Anjou, castellanitzada simplement com a Borbón (en català Borbó), prové de Felip de França, duc d'Anjou, nét de Lluís XIV de França, proclamat el 1700 rei d'Espanya amb el nom de Felip V. Aquesta proclamació va donar peu a la Guerra de Successió Espanyola contra el pretendent de la Casa d'Àustria, l'arxiduc Carles d'Àustria.

L'existència del mateix llinatge governant a França i Espanya no va impedir que els països tinguessin polítiques autònomes, encara que facilitaria les aliances polítiques i militars entre els reis francesos i espanyols, com els acords dels Pactes de Família o l'entrada a Espanya dels Cent Mil Fills de Sant Lluís.

La Casa de Borbó espanyola es va escindir en el segle XIX en dues branques rivals: la carlista, provinent del pretendent Carles Maria Isidre de Borbó, enfrontada a la línia regnant, provinent d'Isabel II d'Espanya i el seu marit, el rei consort, Francesc d'Assís de Borbó. Aquest conflicte es va concretar en diverses guerres civils, les anomenades Guerres Carlistes. Després de l'extinció de la línia carlista principal, la major part dels carlistes actuals va reconèixer com a hereva a la família Borbó-Parma, representada actualment per Carles Xavier de Borbó i Parma.

Notes[modifica]

  1. Durant l'ocupació napoleònica, el Consell de Castella i les Corts de Cadis van reconèixer com a únic rei a Ferran VII, de la Casa de Borbó, en oposició a Josep Bonaparte, el monarca imposat per Napoleó.

Referències[modifica]

  1. Feal Vázquez, Javier «Los símbolos de la Patria». ,  2003. «En el reinado de Amadeo I, se respetaron, tanto los colores como su heráldica, aunque se cambia el escusón con las armas reales de la dinastía Borbón-Anjou, por las de Saboya»
  2. Fernández-Xesta y Vázquez, Ernesto «La heráldica familiar». ,  2012. ISSN: 1137-1056. «Al retornar Fernando VII, el capullo o el Pedro, según quien lo denomine, el escudo vuelve a sus orígenes y el escusón vuelve a ser el de Borbón-Anjou»
  3. Campos Pérez, Lara. «Iconografía de la idea de España en los manuales escolares durante la transición a la democracia (1976-1983)». Cuadernos de Historia Contemporánea p. 109-130, 2009. «Pero el cambio realmente significativo en la composición del escudo fue la inclusión, en el centro del mismo, de un escusón en el que aparecían representadas, sobre un fondo azul, las tres flores de lis que simbolizaban a la dinastía Borbón-Anjou»