Casa de la Budellera
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle xviii | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular amb reformes historicistes | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Barcelona i Vallvidrera, el Tibidabo i les Planes (Barcelonès) | |||
| Localització | Parc Budellera, 15-17 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 30351 | |||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Id. Barcelona | 2355 | |||
La Casa de la Budellera és una obra amb elements historicistes de Barcelona inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció[modifica]
Aquesta casa, que pertany al districte número 5 de Sarrià-Sant Gervasi, és una bona mostra de masia catalana, orientada a migdia. Reformada el 1872, la façana central té dos portals amb arcs rebaixats, dos balcons amb farratges artístics i un altre que dona pas a una galeria i quatre finestrals amb arquets a l'altura del segon pis o estudi.[1]
La coberta és de tres vessants, coronada per una torratxa-mirador. En un dels laterals hi ha una galeria porxada. La masia té un entorn enjardinat a diversos nivells i independències annexes. A l'altre lateral hi ha la capella, amb dos petits campanars d'espadanya, portal d'arc rebaixat i un rosetó damunt.[1]
Interiorment la masia està molt ben decorada i conté moltes obres d'art, alternant l'art popular amb el sumptuari.[1]
Història[modifica]
La història de Vallvidriera comença a parlar del mas de la Budellera l'any 1764, essent propietari un tal Josep Prats, sombrerer de Barcelona. L'any 1764, essent propietari un tal Llorenç Bosch i Margenat, que incorpora a la Budellera, les terres i la masia coneguda per Ca n'Estisora.[1]
L'any 1915 els hereus de Llorenç Bosch s'han quedat només amb la casa i poc terreny, ja que l'Ajuntament de Barcelona compra les terres juntament amb les del mas de Ca n'Estisora, per fer-ne un parc de muntanya. La resta de la propietat passà a un tal Castanyer de Viñamata i més tard a un americà anomenat Kahler, casat amb una aristòcrata russa, que ostentaven el títol de marquesos de Sant Innocence.[1]
Des dels anys setana del segle xx, aquest mas és propietat del Sr. Faust Serra de Dalmases, casat amb Maria Saval i Bierge, que tenen cura de la propietat amb gran zel i capacitat de conservació.[1]
La capella és de l'any 1783 i el poble tingué molta devoció a la seva titular, la verge de la Divina Pastora, a la qual acudia a fer rogatives per tal d'allunyar la plaga d'eruga quan envaïa aquells paratges.[1]
Referències[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de la Budellera |
- «Casa de la Budellera». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.