Casa de la Caritat de Barcelona

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Casa de la Caritat)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Casa de la Caritat de Barcelona
Pati de les Dones.jpg
Pati de les dones
Dades bàsiques
Tipus edifici
Construït 1749
Característiques
Estil Medieval, modernista i contemporani
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització carrer Montalegre 5-9 de Barcelona

41° 23′ 03″ N, 2° 09′ 59″ E / 41.38422222°N,2.16640833°E / 41.38422222; 2.16640833
Bé cultural d'interès local
Monument històric
Identificador BCIL: BCIL: 380
Intervencions
1929  Restaurat
Modifica dades a Wikidata

La Casa de la Caritat va ser un centre de beneficència actiu a Barcelona entre 1802 i 1956, que actualment alberga un complex cultural format diverses institucions, com el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, el Centre d'Estudis i Recursos Culturals de la diputació de Barcelona, el Museu d'Art Contemporani de Barcelona i la Universitat Ramon Llull. Forma part del conjunt l'església de Santa Maria de Montalegre, de factura neogòtica i amb planta de creu llatina.

L'edifici que l'albergava va ser construït el 1749 i restaurat el 1929 en plena expansió del modernisme català. El centre va funcionar fins al 1956 quan les instal·lacions es van traslladar a les Llars Mundet. L'edifici va quedar abandonat fins que el 1980 se'l va incloure en el pla de reforma previst per al barri del Raval.

Història[modifica]

Usos anteriors[modifica]

Al segle XII es va construir una església. L'any 1362 es va constituir el Convent de Montalegre, amb monges de l'orde de Sant Agustí, que hi viurien fins al 1593. Poc després, el 1598, els Jesuïtes van crear el Seminari Conciliar de Montalegre.

Els Jesuïtes es van veure obligats a abandonar el Seminari el 1767, quan es va prohibir i expulsar d'Espanya la Companyia de Jesús. L'espai va quedar uns anys abandonat, i després es va fer servir amb finalitats militars, fins que el governador civil de l'època va ordenar que l'espai es destinés a crear una institució correccional.

Creació[modifica]

Va ser el 1802 quan Carles IV va ordenar la creació d'una Casa de la Caritat, per a poder hostatjar captaires, fatus, decrèpits, vagabunds, anormals..., amb l'objectiu de reduir una mica la misèria de la zona. Un cop creat, la Casa de la Caritat es finançava d'una manera força autònoma, realitzant petites fires, balls o concursos, i fabricant productes com agulles, fideus, galetes o cotó, entre d'altres.

Per poder continuant sent autosuficients, el 1838 van aconseguir la concessió del servei funerari de trasllat de cadàvers al cementiri. També tenien serveis d'impremta i feien formació en diversos oficis. El 1853 es va publicar la Llei de Beneficència Pública[1] la institució va passar a dependre de la Diputació de Barcelona.

El 1829 varen entrar a treballar les Carmelites de la Caritat en qualitat de personal d'atenció als acollits. Hi varen romandre fins al 1880, quan varen esser substituïdes per les Filles de la Caritat, arribades un any abans. En aquesta etapa s'hi va afegir l'ensenyament. Aquestes religioses es varen mantenir fins a 1994, molt després del trasllat de la casa d'acollida al nou edifici de la Vall d'Hebron l'any 1957.[2]

Amb els anys va tenir diversos noms, però no es va tancar fins al 1957, quan es va crear la Llars Mundet, a la Vall d'Hebron. Des d'aquell moment i durant molts anys, els edificis es van destinar a diferents activitats, entre les quals fou la seu de l'Ateneu Enciclopèdic Popular i el seu Centre de Documentació Històriico-Social des de 1979 fins a la seva remodelació iniciada l'any 1991.

Usos actuals[modifica]

Actualment la Casa de la Caritat allotja, totalment o parcialment, diverses institucions:

El pati Manning[modifica]

El pati Manning

El pati Manning és un claustre pertanyent a l'antic seminari conciliar dels segles XVII i XVIII que va rebre aquest nom, en honor de Robert Manning, un dels benefactors de la Casa de la Caritat.[3] Actualment aquest claustre i els edificis que l'envolten no pertanyen al CCCB sinó a l'Oficina d'Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona.[4]

És un cos claustral de dos pisos, l'inferior amb grans arcs escarsers sobre columnes toscanes, i el superior amb arcs de mig punt més petits, bastit l'any 1743. Hi destaquen el conjunt d'esgrafiats i els arrambadors ceràmics. Prop de l'entrada hi ha una escultura de Joan Serra, del 1879, dedicada a la Caritat.

Intervencions arqueològiques[modifica]

Al llarg de la seva història s'han realitzat diverses intervencions arqueològiques a la finca:

  • 1985: Els treballs arqueològics es van centrar a la zona del claustre, on va aparèixer una gran quantitat de material ceràmic sota el paviment de les voltes estructurals del primer pis. Fruit d’aquests treballs es va poder documentar un interessant i nombrós conjunt de ceràmiques comunes, que es van poder datar del segle XVII a mitjans de segle XVIII. Aquest material, pel que es dedueix de les seves característiques morfològiques, procedia de les deixalles d’un taller o obrador de terrissa proper a aquest edifici claustral quan s’estava construint. Aquesta afirmació es basa en el fet que moltes de les peces tenien esquerdes originades per una cocció defectuosa i, d’altres, vernissos de tons esmorteïts.[5]
  • 2008: La intervenció arqueològica estigué vinculada als treballs necessaris per a la realització del projecte d’ampliació del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), que havia de reformar l’antic teatre situat dins del conjunt de la Casa de la Caritat. La intervenció es realitzà en dues fases; durant la primera, al llarg del mes de setembre del 2008, es realitzà el seguiment arqueològic dels rebaixos necessaris per a la construcció dels encepats que havien de reforçar l’edifici de l’antic teatre de la Casa de la Caritat abans d’iniciar el rebaix del soterrani, a la segona, entre els mesos d’octubre i novembre, es realitzà un rebaix general de l’interior de l’edifici per situar la seva cota de circulació a la mateixa que la de la Plaça de Joan Coromines. La finca es dividí en quatre sectors; les restes documentades se situaven, bàsicament, a les zones anomenades A i B. Les zones C i D pràcticament no es van rebaixar i la localització d’estructures va quedar concretada a les zones on es practicaven encepats. Es pot afirmar que totes les restes documentades, bàsicament clavegueram i murs de compartimentació, pertanyen a la Casa de La Caritat. La poca entitat de les restes dels moments més antics recuperades s’ha de relacionar amb la situació en aquesta zona de patis diversos, com podria ser el d’Anglada, que ocupava gran part de la zona d’actuació, el de Ferrer o el de Plandolit. D’altra banda es pogué documentar un petit forn pertanyent a la mateixa Casa de la Caritat. Amb posterioritat a la casa de la Caritat es construí una sala de teatre i una església, que substituirà a l’anterior i que perviuran fins a l’actual reforma. No es localitzaren nivells més enllà del segle XVIII, fruit de la cota assolida, malgrat que de forma residual s’ha localitzat evidencies més antigues, com podrien ser les finestres gòtiques reaprofitades als murs o algun fragment de ceràmica decorada en verd i manganès.[6]
  • 2010: La intervenció duta a terme a l’interior de l’edifici conegut com a “Antic Teatre” i a part de l’actual plaça de Joan Coromines, ha permès obtenir informació de l’evolució d’aquest sector de la ciutat des del segle XIV fins a l’actualitat. La primera estructura documentada, una mena d’àmbit semisoterrat, fou amortitzat durant el segle XIV, molt probablement com a conseqüència de l’establiment, en aquest indret, del Monestir de Santa Maria de Montalegre. Durant el període de funcionament del monestir, fins a finals del segle XVI, tot apunta que aquesta àrea funcionà com a zona d’hort de l’edifici religiós. Aquesta funcionalitat sembla que es perdé en desaparèixer oficialment el monestir i esdevenir seminari seguint els preceptes del Concili de Trento. D’aquest moment de canvi es documenten diversos retalls a la zona que, possiblement, s’efectuaren per tal d’extreure argiles. Aquest fet es podria posar en relació als nombrosos obradors de terrissa coneguts a la zona en aquestes cronologies. Posteriorment, l’àrea no patiria reformes importats fins a la instal·lació en aquest indret de la Casa de la Caritat, a partir del 1802. Durant el segle XIX es dugueren a terme diverses ampliacions d’aquesta institució que es traduïren en la construcció de diversos annexos que inclogueren, entre d’altres, una manufactura de filats moguda per la força del vapor i un pati porticat. A principis del segle XX es construí l’edifici conegut actualment com a “Antic Teatre”, obra de Josep Goday. Goday aprofità parcialment el pati porticat bastit uns anys abans. Finalment, l’última reforma constructiva que deixà una important petjada a la zona fou la remodelació de la Casa de la Caritat per tal d’allotjar el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) durant els anys 90 del segle XX.[7]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de la Caritat de Barcelona Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Ausín Hervell, Jose Luís. «La beneficencia pública en la Barcelona de finales del siglo XIX» (en es). X Congrés d’Història de Barcelona – Dilemes de la fi de segle, 1874-1901, 27-30 novembre 2007. [Consulta: 18 febrer 2011].Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  2. García Gargallo, Manuel. «Comunitats femenines per barris». A: L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona. Directori Estadístic (html) (Tesi) (en català). Barcelona: UB, 2002, 2002. DP B. 26249-2006. ISBN 846-89835-43. 
  3. El pati Manning al web Pobles de Catalunya.
  4. El pati Manning al web de la Diputació.
  5. «Casa de la Caritat de Barcelona». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  6. «Casa de la Caritat de Barcelona». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).
  7. «Casa de la Caritat de Barcelona». Carta Arqueològica de Barcelona. Barcelona: Servei d'Arqueologia de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).