Casa de les Aigües (Montcada i Reixac)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Casa de les Aigües
Casa de les Aigües P1510148.jpg
Dades
Tipus casa
Ubicació geogràfica
Vallès Occidental
Montcada i Reixac
Localització Av. de la Ribera
41° 28′ 20″ N, 2° 11′ 13″ E / 41.472146°N,2.186821°E / 41.472146; 2.186821Coord.: 41° 28′ 20″ N, 2° 11′ 13″ E / 41.472146°N,2.186821°E / 41.472146; 2.186821
BCIL
Identificador IPAC: 41072
Modifica les dades a Wikidata

La Casa de les Aigües és una obra modernista de Montcada i Reixac (Vallès Occidental) protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. És una antiga estació d'extracció i bombeig d'aigües de l'aqüífer del Besòs per a l'abastiment d'aigua potable per a la ciutat de Barcelona.[1] Els pous van estar en funcionament des del 1878 al 1987. Compta amb una maquinària de vapor que, pel seu disseny i característiques, és única al món.[1]

Descripció[modifica]

Conjunt de tres edificis aïllats, una xemeneia i altres construccions annexes, voltats de jardí i delimitats per una tanca. El recinte és allargat, té dos accessos pels extrems, i ocupa una superfície de 4.320 m2.[2]

L'edifici principal, situat al mig del solar, conté els pous, les bombes, calderes i la màquina de vapor. La planta fa forma de té i consta de planta baixa i coberta composta de teula plana d'encaix i carener de cavallets. Els murs són de maó vist i la coberta és d'encavallades metàl·liques d'uns 5 m de llum i jàsseres de gelosia. Les façanes laterals presenten nombroses finestres d'arc escarser emmarcades per pilastres coronades a la teulada per boles de pedra. La part baixa del parament està formada per un sòcol de pedra a l'exterior i un arrambador de trencadís a l'interior. En l'eix de simetria s'intersecciona amb un cos perpendicular que s'expressa en la façana amb un frontó esglaonat.[2]

Els tres pous que s'obren a l'interior estan protegits per baranes de ferro forjat. A la part central hi ha una gran inscripció commemorativa de l'obertura de les instal·lacions, amb dos àngels i l'escut de Barcelona en relleu. Al darrere del cos central hi ha tres calderes i dues màquines de vapor verticals. Destaca la presència d'unes columnes estriades de ferro colat i capitell daurat.[2]

Per sota terra comunica amb la xemeneia de base quadrada, de fust tronco-piramidal hexagonal.[2]

L'edifici del sobreeixidor és de planta irregular, consta de semisoterrani i baixos. La coberta és a dues aigües. Les façanes segueixen el mateix esquema que l'edifici principal, però en dimensions més petites. La coberta està formada per una jàssera de gelosia que descansa en un pilar central de ferro colat, que en arribar al terra es converteix en un seient semicircular cobert de ceràmica en forma de trencadís.[2]

Un altre edifici és l'habitatge del maquinista i guarda de les instal·lacions i una gran sala de reunions que sembla una torre d'estiueig. Té planta de creu grega, dues plantes i golfa amb coberta de fibrociment i torratxa de quatre plantes, també amb coberta composta amb escames i cresteria. L'estructura és de murs de càrrega i sostres de bigues metàl·liques laminades i revoltó de rajola; la coberta és d'encavallades, jàsseres i bigues de fusta. El portal és d'arc de mig punt amb una terrassa tancada amb fusta i un balcó sota coberta. A cada banda del cos central hi ha dues finestres d'arc escarser. El revestiment és d'estuc de calç i imita carreus, sòcols i cornises.[2]

Per últim queda el dipòsit d'aigua elevat de planta rodona, maó vist i coberta cònica.[2]

Història[modifica]

Al llarg del segle XIX, les prolongades sequeres que feien minvar el cabal d'abastament d'aigua a Barcelona, provocaven grans perjudicis a la població. Per tal de solucionar aquests problemes, l'Ajuntament de Barcelona va projectar construir, prop del riu Besòs, una planta per a la captació i tractament de cabals subterranis. Es varen fer uns pous i s'instal·laren ginys elevadors i, el dia 21 de juny de 1878 s'inaugurà la instal·lació amb un acte solemne al qual assistiren les primeres autoritats de la província i dels municipis de Montcada i Barcelona.[2]

El resultat fou un conjunt d'edificis i instal·lacions (els pous de Montcada), edificats el 1878 segons el projecte de l'arquitecte municipal de Barcelona Antoni Rovira i Trias.[2]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de les Aigües Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «Museu Municipal de Montcada. La Casa de les Aigües».
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Casa de les Aigües». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 novembre 2017].