Casa Terradas
 |
L'article o secció necessita millores de format. |
 | |||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||||||
| Tipus | Edifici residencial  | ||||||||||||||||||||||
| Part de | llista d'edificis modernistes de Barcelona | ||||||||||||||||||||||
| Arquitecte | Josep Puig i Cadafalch | ||||||||||||||||||||||
| Primera menció escrita | 1903 | ||||||||||||||||||||||
| Obertura | 1905 | ||||||||||||||||||||||
| Construcció | 1905 | ||||||||||||||||||||||
| Cronologia | |||||||||||||||||||||||
| 1905 | construcció, Arquitecte: Josep Puig i Cadafalch | ||||||||||||||||||||||
| 1980 | conservació i restauració | ||||||||||||||||||||||
| 2016 | renovació | ||||||||||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||||||||||
| Estil arquitectònic | Modernista neogòtic | ||||||||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | ||||||||||||||||||||||
| Localització | carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal de Barcelona | ||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
| BCIN | |||||||||||||||||||||||
| Data | 1975 | ||||||||||||||||||||||
| Identificador | IPAC: 46 | ||||||||||||||||||||||
| Conservació i restauració | |||||||||||||||||||||||
| 1980 | Restaurat | ||||||||||||||||||||||
| Lloc web | casalespunxes.com | ||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||
La casa de les Punxes o casa Terradas és un edifici dissenyat per l'arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Inscrit entre els carrers de Rosselló, Bruc i l'avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona. Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 9 de gener del 1976.
Introducció
Dissenyada per l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch, la Casa de les Punxes està situada entre els carrers de Rosselló, Bruc i l’avinguda Diagonal, a l’Eixample de Barcelona.
El 1905 Bartomeu Terradas Brutau va encarregar a Josep Puig i Cadafalch el disseny d’una casa per a cada una de les seves germanes, l’Àngela, la Josefa i la Rosa. El resultat va ser un edifici que recordava els antics castells medievals, amb elements de diferents corrents arquitectònics i diverses innovacions tècniques, amb sis torres punxegudes (coronades amb agulles de forma cònica), que en són un dels trets distintius i el que li va donar el nom popular de Casa de les Punxes.
L’espectacular edifici és un dels més emblemàtics de Barcelona, alhora que és clau per entendre el moviment del modernisme català. L’any 1975 va ser declarat monument històric nacional, i actualment és de propietat privada, amb espai per a diferents oficines.
La Casa de les Punxes, també coneguda com a Casa Terradas, es pot visitar des de l'estiu del 2016, acabades les obres de rehabilitació que s’han realitzat a l’interior d’un dels edificis. La reforma actual l’ha fet l’arquitecte Jaume Falguera.
Sempre ha estat un centre d’interès turístic per la façana, i es troba en un punt entremig entre altres focus turístics de la ciutat com la Pedrera o la Sagrada Família.
Història
La família Terradas Brutau
Bartomeu Terradas i Mont, nascut a Figueres l’any 1846 i mort a Barcelona el dia 17 de desembre del 1901, va ser un reconegut industrial del filat. Casat amb la sabadellenca Àngela Brutau, filla de Bonaventura Brutau Estop, un dels primers empresaris tèxtils catalans, la parella va tenir quatre fills: la Rosa, en Bartomeu, la Josefa i l’Àngela.
Bartomeu Terradas i Mont, tot i deixar el fill d’hereu, no va oblidar el benestar de les dones de la família, i va deixar una petita fortuna monetària que es va repartir entre les tres filles i la seva esposa. Va ser amb part d’aquesta herència que es va finançar la construcció d’un edifici per a les tres germanes, unes obres que van ser gestionades pel germà, el qual va encarregar el projecte a un amic seu, l’arquitecte Puig i Cadafalch, amb el qual coincidia en idees tan actuals com donar una visió centreeuropea a les tres cases que en unitat formen la Casa de les Punxes.
A final del 1903, Josep Puig i Cadafalch es va trobar amb l’encàrrec de dissenyar una casa per a cada una de les germanes Terradas Brutau en el terreny que quedava entre els carrers de Rosselló, avinguda Diagonal i Bruc. Es tractava d’un solar atípic, de forma irregular, fruit del recent urbanitzat Eixample de Barcelona.
L’arquitecte realitza un projecte interessant d’aires medievals, en el qual aconsegueix a la perfecció unificar els tres edificis de pisos en el que aparentment sembla una sola casa, un sol bloc constructiu.
La casa s’havia de construir en un solar triangular, fet que no impedeix a Puig i Cadafalch respectar els xamfrans dels carrers dissenyats pel mateix Cerdà. Tot i així, no dubta a trencar les normes establertes pel classicisme imperant en aquell moment, és per aquest motiu que Puig dissenya un gran edifici inspirat en el castell de Neuschwanstein, a Baviera (Alemanya), amb sis cantonades, que coincideixen amb les interseccions dels tres carrers, i amb la façana principal de la casa al carrer de Rosselló cantonada avinguda Diagonal.
Descripció
Façana
Decoració i ornamentació de la Casa Terradas
La voluntat de l’arquitecte era que estructuralment semblés un únic conjunt arquitectònic, però va incloure, també, trets característics de cadascuna de les propietàries, cosa que identificava a qui pertanyia cada casa.
Per exemple, a la façana de la cantonada del carrer de Rosselló amb avinguda Diagonal, la que pertany al número 420 de Diagonal, hi ha un interessant panell escultòric, obra d’Enric Monserdà, en què es representa un àngel, figura que fa clara referència a la propietària d’aquest edifici, la germana Àngela Terradas. El dibuix preparatori realitzat per Monserdà es troba a l’arxiu de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona. En el filacteri que desplega l’àngel, hi llegim amb lletres gòtiques: «Aquesta obra fou acabada any MCMV».
Altres detalls decoratius que ens remeten a aquesta propietat els trobem en els anagrames que, pensats com si fossin una sanefa, envolten la base de la torre principal de la casa. L’anagrama repeteix les lletres ATB, en referència a Àngela Terradas i Brutau.
En aquesta casa, tot i que la decoració floral n’és un element recurrent, destaca l’elecció del trèvol tant en alguns dels relleus de pedra que decoren la façana com en els dibuixos de les vidrieres emplomades de les balconades. A l’avinguda Diagonal, 418, hi ha un panell ceràmic, obra també de Monserdà, en què es representa un rellotge de sol i a la vegada, calendari. Als números romans, s’hi afegeixen les representacions dels quatre signes del zodíac associats a les quatre estacions de l’any: Capricorn (hivern), amb unes banyes que representen la caça; Àries (primavera), envoltat de flors; Balança (tardor), amb els raïms, i Càncer (estiu), dins de l’aigua. En un filacteri a la part superior del rellotge, hi llegim: «Numquam te crastina fallet hora», una frase extreta del «Llibre I» de Les Geòrgiques, de Virgili, que vol dir, ‘mai no seràs fallit per l’hora incerta de l’endemà’.
Aquesta finca era la de Josefa Terradas, de la qual podem trobar referències en els pinacles decoratius de pedra artificial, en què es representa la vara florida de sant Josep, amb una inscripció en pedra amb lletres gòtiques. La finca de Josefa anava de Diagonal al carrer de Rosselló, a la façana posterior de la qual podem trobar un altre panell ceràmic dibuixat pel mateix Monserdà, en què es representa sant Jordi matant el drac, i en què es llegeix: «Sant Patró de Catalunya torneu-nos la llibertat».
Just en el marc d’aquest panell, en una situació estratègica pel significat que la figura de sant Jordi podia representar, hi trobem esculpida una cara que ens resulta familiar. La figura masculina, amb ulleres rodones, entrades importants als cabells i llavis molsuts, representa el gran autor del projecte, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch.
A les façanes de Diagonal amb Bruc i a la del carrer de Bruc, hi trobem dos panells ceràmics més. En un s’hi representa un gerro ple de roses, amb les inicials RTB, i a l’altre, la figura d’una noia envoltada de roses. Aquesta finca era la de la germana Rosa Terradas Brutau.
El simbolisme de la Casa Terradas
A tots els elements simbòlics de la Casa Terradas trobem altres representacions, tant en les escultures com en el treball de forja o de vidre, en què podem trobar una lectura simbòlica, ja sigui religiosa i mitològica. Al llarg de les diverses façanes que componen la casa trobem representades figures masculines, algunes, amb banyes; d’altres, amb fisonomies més particulars. També, diversos elements, com nusos mariners. Els elements vegetals són els més repetits: fruites, com pomes o magranes, així com margarites, roses o trèvols.
Utilització innovadora de les estructures de ferro
Puig i Cadafalch decideix trencar amb la tradició constructiva que dominava fins aquell moment. Va optar per eliminar a la planta baixa els tradicionals murs de càrrega i els va substituir per pilars de fosa i jàsseres metàl·liques, cosa que va dotar l’espai de la planta baixa, uns locals destinats a lloguer comercial, d’una sensació diàfana i que va permetre una distribució totalment lliure, desvinculada del fort condicionant que suposen els murs de càrrega.
La Casa Terradas després dels Terradas Brutau
Les tres propietàries de la casa Terradas van morir sense deixar descendència, i l’edifici va passar a mans del seu germà i únic hereu, Bartomeu Terradas Brutau.
L’any 1975 l’edifici és declarat monument històric nacional, i l’any 1976, bé cultural d’interès nacional.
Quan l’any 1991 La Caixa entra com a accionista de Colonial, l’edifici passa a formar part de la cartera de la immobiliària. Aquesta va entrar amb un projecte de restauració integral, interior i exterior de l’edifici. Amb els anys van seguir aquests treballs, fins a una restauració integral a càrrec dels arquitectes Francesc Xavier Asarta i Albert Pla, obres que es van allargar fins a l’any 2003. Les obres que s’hi van realitzar van ser reconegudes durant l’any 2004 per l’Urban Land Institute Europe Excellence Award com una de les cinc millors intervencions en patrimoni europeu.
Actualment la casa és de propietat privada, i a partir del 2016 es podrà visitar.
Els artesans de la Casa Terradas
Enric Monserdà (1850-1926)
Pel que fa a la intervenció d’Enric Monserdà a la Casa Terradas de Barcelona, va ser molt important. Podem dir que, juntament amb Puig i Cadafalch, Monserdà va ser el gran ideòleg de la casa. Just acabada la construcció de la primera de les tres cases, la de la cantonada de l’avinguda Diagonal amb Rosselló, Monserdà va instal·lar el seu estudi-taller en una de les punxes rodones de la Casa Terradas.
Així, doncs, són dissenys seus els elements decoratius de pedra artificial que omplen la façana, els panells ceràmics de sant Jordi, de l’àngel i de les roses, i el disseny de les vidrieres i dels elements de ferro artificial. També va ser Monserdà el dissenyador de gran part del mobiliari per als pisos de la família Terradas, així com de l’oratori neogòtic de la casa, amb el seu bonic retaule.
Alfons Juyol i Bach (Barcelona 1860-1917)
Alfons Juyol i Bach (Barcelona 1860-1917) va ser un escultor català especialista en la decoració d’elements arquitectònics. Va estudiar a Llotja, on va ser distingit amb un premi de dibuix. Acabada la formació, i juntament amb el seu germà Josep, a final de l’abril de l’any 1900 va obrir un taller de tallar pedra i escultura al carrer de Muntaner, 31, de Barcelona, anomenat Germans Juyol. En poc temps aquest obrador va adquirir un merescut prestigi. Va ser un artista versàtil que va col·laborar amb arquitectes, escultors, fonedors, forjadors i ebenistes. Era un perfeccionista, i això feia que repassés els models de cera abans d’enviar-los a la fosa, així com realitzava maquetes de les decoracions de les façanes dels edificis que li encarregaven.
Taller Amigó
El taller de vidrieres més important de Barcelona era el d’Amigó i Cia, situat al carrer de la Tapineria de Barcelona. Eudald Ramon Amigó i Dou (Barcelona 1818-1885), pintor de vidre, va ser un gran artista vidrier i va realitzar treballs importantíssims. Va col·laborar amb l’arquitecte Joan Martorell en la restauració dels vitralls gòtics de l’església de Santa Maria del Mar i la Universitat de Barcelona, entre molts altres treballs.
A la Casa Terradas hi ha diversos exemples de treballs de vidre. En destaquen les vidrieres emplomades de les portes d’entrada de cada un dels tres edificis de pisos, amb el motiu vegetal de fulles i flors, executades amb vidre texturat i en diverses tonalitats cromàtiques. A la funció de filtrar la llum, s’hi afegeix la intenció d’establir una línia de continuïtat amb el medi natural exterior.
Manuel Ballarín i Lancuentra (Aragó, 1863 – Biescas, Osca, 1915)
Manuel Ballarín i Lancuentra va ser un dels principals artistes forjadors que van treballar durant l’època modernista. Va col·laborar amb els arquitectes catalans principals del moment.
L’any 1900 Casa Ballarín va modernitzar i popularitzar el sector de la forja, i va incorporar la producció mecanitzada de peces seriades, que es presentaven en un catàleg, i que van reduir molt el preu de venda.
Rehabilitació del 2016
L’arquitecte Jaume Falguera s’encarrega d’aquesta tasca, que busca realçar l’obra de Josep Puig i Cadafalch. L’objectiu d’aquest procés de rehabilitació és recuperar l’essència de l’edifici modernista i la figura de Puig i Cadafalch. A la planta baixa, després d'eliminar parets mitgeres i sostres falsos, l'espai diàfan resultant revalora les columnes originals que l'arquitecte va introduir en substitució de les parets de càrrega com una de les aportacions més destacades de l’època.
Tres plantes
Les obres de rehabilitació s’estan realitzant a l’edifici que ocupa el número 420, situat a la cantonada entre l’avinguda Diagonal i el carrer de Rosselló. S’estan duent a terme a la planta baixa, el principal i el terrat. Un dels canvis principals serà un ascensor que comunicarà aquests tres pisos.
A la planta baixa es faran unes obres de neteja, per recuperar l’essència i les característiques principals de l’edifici original que va projectar Puig i Cadafalch. D’aquesta manera, eliminant el sostre fals i les diferents parets que s’hi havien afegit en les darreres reformes, es vol recuperar l’espai com a zona diàfana. Així, tornaran a guanyar protagonisme les diverses columnes que hi va situar l’arquitecte original, que van ser una de les innovacions més importants de l’època.
En aquell moment, tota l’estructura de base la suportaven els tradicionals murs de càrrega, i Puig i Cadafalch els va substituir per diferents columnes. Amb aquestes obres de rehabilitació, Falguera deixarà un laberint de columnes en una planta baixa que s’obrirà a la plaça que té davant. Alhora, en treure el sostre fals, es podran tornar a veure els diferents detalls i ornaments que Puig i Cadafalch va situar en els diferents arcs que formaven el sostre, que ara quedaven amagats. I és que aquesta és la planta baixa de la façana principal de la Casa de les Punxes, ja que Puig i Cadafalch la va concebre així perquè és on acaben les dues façanes més llargues de l’edifici. A la vegada és on hi ha la perspectiva més bona, des de la intersecció del passeig de Gràcia amb la Diagonal. Des d’aquesta planta baixa, es construiran unes escales (al costat del nou ascensor) que portaran directament a la planta principal, que també s’està rehabilitant. En aquest pis també s’està recuperant l’espai tal com l’havia concebut Puig i Cadafalch, i s’estan fent ressaltar els balcons triangulars i les diferents estances. Les plantes principals dels tres edificis estaven pensades perquè hi visquessin cadascuna de les propietàries. Una de les novetats que hi està implantant Falguera és la comunicació entre les diferents habitacions, de manera que es creï un circuit.
El terrat
L’edifici es troba coronat pel terrat de la casa, on es troben les sis torres que li donen el nom popular de Casa de les Punxes.
El terrat és un espai diàfan amb una superfície de més de 600 m2, on als laterals hi ha les torres, ja esmentades, i les antigues carboneres. Cal destacar-ne la torre més gran, situada a la cantonada de l’avinguda Diagonal amb el carrer de Rosselló, la qual conté tres nivells i ofereix una vista privilegiada de la ciutat.
És en aquesta torre, també, on queda plasmat un dels grans avenços tecnològics en el món de l’arquitectura, una revolució constructiva, en què l’arquitecte porta a un extrem els avenços estructurals: els forjats ja no recolzen damunt d’elements de suport verticals, sinó que pengen mitjançant tirants metàl·lics que treballen a tracció i que transmeten les càrregues de tot el pes a les parets ceràmiques circulars perimetrals, fent-les treballar a compressió. Aquesta estructura, tot i trobar-se en un espai limitat, és accessible, un fet important que poder entendre la seva complexitat constructiva.
Referències bibliogràfiques
 |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- García Espuche, Albert, El quadrat d'or, centre de la Barcelona modernista, Fundació Caixa de Catalunya, 1990, ISBN 84-404-6934-9
- Alcolea Gil, Santiago. Catalunya-Europa. L’art català dins Europa. Barcelona: editorial Pòrtic, 2003.
- Artigas Coll, Isabel. El Modernisme. Modernismo en Barcelona. Ed. Frechmann Kolón GMBH, 2011
- Bassegoda, Joan; Pladevall, Antoni; Puyol, Carme. L’arquitecte Puig i Cadafalch a Osona: el Casal de Sobrevia, 100 anys. Tarragona: Ll.T.S., 2001
- Elias, Feliu. Enric Monserdà. La seva vida i la seva obra. Barcelona: Imp. Tallers Gràfics de la Casa Provincial de la Caritat, 1927.
- Jardí, Enric. Puig i Cadafalch. Arquitecte, polític i historiador de l’art. Barcelona: Editorial Ariel, 1975.
- Mackay, David. L’arquitectura moderna a Barcelona (1854-1939). Barcelona: Edicions
62, 1989.
- Puig i Cadafalch, Josep. Memòries. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003.
- Roher, Judith; Solà-Morales, Ignasi de (coords.): J. Puig i Cadafalch: l’arquitectura entre la casa i la ciutat. Barcelona: Fundació Caixa de Pensions i Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 1989.
Ponències
- Cañellas, Silvia; Gil, Núria. «El taller Amigó: de la tradició al progrés. El
camí cap al vitrall modernista». A: Congrés Internacional de Modernisme. Barcelona, juny del 2013.
Publicacions periòdiques
- Amenós, Lluïsa. «Les arts del ferro al servei de l’arquitectura modernista», dins Butlletí XXV. Barcelona 2011. Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi, 2011.
- Artigas Coll, Isabel, «La Casa Terradas, la Casa de les Punxes». octubre del 2014.
- Panyella, Joan. «Arquitectes, artistes dibuixants de ferros. Don Josep Puig i Cadafalch». De l’art de la forja, novembre de 1918, núm 6, p.81-83.
- Permanyer, Lluís; «Alfons Juyol. Creador de una estirpe». La Vanguardia, 15 de febrer del 1998.
- Ràfols, J.F. «Puig i Cadafalch». Quaderns d’arquitectura i urbanisme, maig del 1981.
- Romaní, Daniel. «Rellotges a la vista». Barcelona, metròpolis mediterrània, tardor del 2055, núm. 66, p. 86-92.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Terradas |
{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina
- Articles amb format per millorar des de maig de 2016
- Articles amb referències puntuals demanades des d'agost de 2016
- Articles amb referències per millorar des de maig de 2016
- Edificis modernistes de Barcelona
- Edificis d'habitatges de Barcelona
- Edificis de l'Eixample de Barcelona
- Obres de Puig i Cadafalch
- Avinguda Diagonal
- Monuments històrics de l'Eixample de Barcelona