Casa de nines

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'arts escèniquesCasa de nines
A Doll's House.jpeg
Tipus obra de teatre
Autor Henrik Ibsen
Llengua original noruec
Gènere obra de teatre
Publicació 1879 i 21 desembre 1879
Més informació
Internet Broadway Database Show 1085
Theatricalia e1
Modifica dades a Wikidata
Una presentació de l'obra al Japó, en 1911

Casa de nines és una peça teatral que Henrik Ibsen va escriure entre Roma i Amalfi l'any 1879, va ser publicat al desembre del mateix any i estrenat el gener de 1880 a Christiania, actual Oslo. Protegida pel Programa Memòria del Món de la UNESCO, és l'obra més traduïda i més representada del seu autor.[1]

Va ser la primera obra d'Ibsen representada en català. La primera traducció, de Frederic Gomis, es va estrenar al Teatre Gran Via de Barcelona, el 1893, uns mesos després d'haver estrenat al Teatre Novetats de Barcelona Un enemigo del pueblo, en castellà.[1]

Com ocorre al posterior Un enemic del poble, es tracta d'un drama contemporani en què l'individualisme dels personatges s'enfronta a la moral i als costums establerts. Ambdues obres pertanyen a l'època de "drames moderns" o "drames domèstics" d'Ibsen.

Argument[modifica]

L'actriu Betty Hennings interpretant a Nora el 1979 ó 1880

Nora Helmer és des de fa vuit anys l'esposa del banquer Torvald Helmer i mare de tres fills que porta la típica vida d'una dona al segle XIX. Com és habitual a la moral a la qual pertany, viu una vida superficial i d'imatge, ningú no s'interessa veritablement per ella i és tractada com una pertinença més del seu marit, que tampoc no la pren seriosament.

Torvald es posa malalt i hauria de viatjar a Itàlia per curar-se. El metge proposa a Nora que demani un préstec, com si ho hagués fet el seu marit, per a poder pagar el viatge. A la tornada, ja curat, Torvald se n'assabenta i s'escandalitza pel perjuri públic que significa. Després el prestador renuncia a fer públic el deute i Torvald perdona la seva dona, en el que seria un típic final feliç victorià "ben fet". Tanmateix, Nora decideix que no vol tornar a ser tractada com una nina per ningú més.

Estil[modifica]

L'obra va ser escrita en una època en què predominava el naturalisme teatral i començava a aparèixer el simbolisme. Encara es considerava que una "obra ben feta" havia de tenir un començament, una trama i un desenllaç en el qual s'exposen les idees. Però el final de Casa de nines és expressament obert, Ibsen no mostra el moment en què el marit de Nora llegeix la carta que ella li ha escrit, amb la qual cosa el final és una pregunta oberta, una invitació que l'espectador reflexioni, en comptes de ser moralitzat.[1]

Altres elements innovadors són les accions interiors, la importància del que poden pensar o sentir els personatges i que no diuen, i l'el·lipsi o obscenitat, hi ha coses que ocorren fora d'escena, que l'espectador no veu i ha de reconstruir al cap amb les dades de què disposa, no necessàriament amb solució única, ni amb solució.[1]

Manté també idees naturalistes, com el tractament de l'herència i l'especificació de l'ambient en el qual ha crescut la Nora. El passat no està gaire descrit, per la qual cosa no pot haver molta contradicció interna amb ell. En canvi, es tracta definitivament de teatre d'idees que parla de la condició de les dones, la Nora és una persona que no es resigna a ser una "nina".[1]

La Nora ha estat considerada postfeminista en algunes presentacions.[2]

Cinema[modifica]

Fotograma d'una pel·lícula basada en Casa de nines, de 1922

Aquesta obra teatral ha tingut diverses versions cinematogràfiques, com:

  • Casa de muñecas (1945) d'Ernesto Arancibia
  • Nora (1947) de Pat Murphy
  • A Doll's House (1972) de Joseph Losey
  • Nora Helmer (1973) de Rainer Werner Fassbinder
  • A Doll's House (1973) de Patrick Garla

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de nines Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Henrik Ibsen, Casa de nines, pròleg de Carles Batlle. Educaula. ISBN 9788492672967 (català)
  2. La postmodernitat de Nora a la Casa de Nines, de Xavier Padullés, publicat a Assaig de teatre, Associació d'Investigació i Experimentació Teatral, Número 45. Any 2005. (català)