Casa de postes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
La zona d'extramurs de la ciutat d'Augsburg on es pot veure la posta
(gravat en coure de 1616)

Una posta o casa de postes era un establiment on es realitzaven la presa i canvi de cavalleries i assignació de postillons per als correus, viatgers o bestiar. Les cases de postes es disposaven en les principals poblacions al llarg de les línies de correus i en les vies principals per proveir el subministrament de cavalls necessari per realitzar els viatges. Moltes servien també d'aturada de diligències per a viatgers. Sobre la porta de les cases s'hi posava un escut amb les armes reials i un rètol amb grans lletres modelades amb la inscripció “parada de postes”.

Les cases de postes eren gestionades pels mestres de postes que tenien al seu càrrec les cavalleries i un o diversos postillons que assignaven als viatgers. Tenien assignades un determinat nombre de cavalleries en funció de les seves atribucions i de la distància existent fins a la següent casa de postes.

A cada posta hi havia un llibre de matrícula, foliat i rubricat per l'administrador principal de correus en el qual constaven tots els dependents de la posta tant els oficials com els aspirants, amb expressió del seu nom i cognom, edat, poble d'origen, data del seu nomenament i les notes que jutgessin oportunes respecte de la seva conducta i zel en el compliment dels seus deures. En ell es trobava inventariat el bestiar de la parada i els efectes de qualsevol classe que estiguessin destinats al servei.

En les línies generals de primer ordre els mestres de postes tenien a més a més un altre llibre de registre segellat i foliat per la direcció general on els viatgers i correus podien anotar les faltes que advertissin en el servei o l'estat en què es trobés aquella "posta" o qualsevol altra immediata.

Història[modifica]

Des de l'antiga Roma van començar a crear-se arreu d'Europa conjuntament amb les posades, quan es va construir el famós sistema de calçades romanes fa dos mil·lennis. Vegeu l'article sobre la mansió romana.[1] Els caravanserralls eren instal·lacions fins a cert punt equivalents, destinades en orient a acollir caravanes.

El 1344 a les ordinacions de Pere el Cerimoniós es va instituir que hi hagués 20 correus per portar les seves cartes.[2][3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Correo general. Imprenta de Repulles, 20 octubre 1814, p. 40–. 
  2. Luis Felipe López Jurado. Prefilatelia de Murcia: Historia Postal Del Reino de Murcia Desde 1569 Hasta 1861. Editora Regional de Murcia, 2006, p. 24–. ISBN 978-84-7564-347-2. 
  3. Archivo de la Corona de Aragón. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón: Procesos de las antiguas cortes y parlamentos de Cataluña, Aragón y Valencia custodiados en el Archivo General de la Corona de Aragón y publicados de Real Órden por Próspero de Bofarrull y Mascaró. En el Establecimiento Litográfico y Tipográfico de José Eusebio Monfort, 1850, p. 148–. 

Bibliografia[modifica]

  • Extracte de la novíssima recopilació, Joan de la Reguera i Velomar, 1848]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de postes
Vegeu posta en el Viccionari, el diccionari lliure.