Casa de te

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb amb saló de te, un establiment public de restauració on es serveix te i rebosteria.
Infotaula d'edifici
Casa de te
2002 kenrokuen hanami 0123.jpg
Yugao-tei, Kanazawa
Nom en la llengua original (ja) 茶室, chashitsu
Part de Cerimònia del te
Ubicació geogràfica
Modifica les dades a Wikidata

Una casa de te o cambra de te és un local de decoració senzilla sobre els quals es pren relaxadament te. Al context cultural oriental, les cases de te tenen el seu origen en un costum japones de la cerimònia del te, en japonès Cha-no-yu. Al moviment de entusiasme per a la cultura oriental i les chinoiseries des del barroc la moda de construir un petit pavelló de te es va difondre al disseny de jardineria dels casals nobles, aficionats de capritxos arquitecturals.[1]

Interpretació europea d'una casa de te a Seestermühe (Slesvig-Holstein)
Ihōan en Kōdai-ji a Kioto

Es tracta d'una tradició que es va originar al segle XIII, quan els samurais japonesos van començar a prendre matxa,[2] un tipus de te verd que s'extreia de la planta del te negre.[3] Per conèixer els orígens i la història de les cases del te hem de conèixer la tradició japonesa del Cha–no–yu o cerimònia del te.[4] És en el context d'aquesta solemne cerimònia que es pot entendre l'origen de les cases de te.

És un edifici generalment situat enmig d'un jardí. Abans d'arribar a la cabanya del té, l'hoste passa primer al rebedor dins de la casa on es pot lavar i canviar de vestit. Després passa pel jardí i arriba a l'espai de neteja simbòlica a una pica amb aiguia corrent i a la zona d'espera sota una coberta oberta on s'admira el jardí i s'espera els altres. Quan el mestre de cerimònia ha acabat la preparació, convida tots a entrar al chashitsu, la cabanya de te en sentit estricte,[5] l'única cambra, excepte un local per guardar els prop de cinquanta estris utilitzats en el ritual.[6] La cabanya està fabricada amb materials naturals, amb un sostre baix, de tal manera que les persones que participin en la cerimònia hagin d'entrar de genolls, oblidant-se així del seu orgull i impregnant d'humilitat. Per entrar a la casa, els convidats han de descalçar-se i posar-se els envans, uns mitjons blancs. Les cases de te solen estar adornades amb flors naturals, les quals varien en funció de l'estació de l'any, els anomenats xabana. A més d'aquests, l'alcova (tokonaba) està adornada amb un rotllo, que penja a la paret. Aquest pot ser de cal·ligrafia o una pintura.[7]

En la tradició japonesa de casa de te (茶室, chashitsu que significa «caseta de te» ) és una petita cabanya dissenyada per acollir la cerimònia del te, amb ànim de satisfacció estètica i intel·lectual. El seu propòsit és purificar i relaxar la consciència a través de la fusió amb la naturalesa.[6][8] No tenen res a veure amb els salons de té xa-ya o a la Xina, (茶馆 cháguăn o 茶屋 cháwū) molt similars als bars i cafès d'Europa.

Referències[modifica]

  1. «Tivoli Tea House and Garden» (en anglès). Ladew Gardens. [Consulta: 3 juliol 2018].
  2. «Tes del Japó: nous termes mil·lenaris». El blog del TERMCAT, 27-02-2018.
  3. «Cerimònia del te, una tradició mil·lenària». Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició, 18-08-2017.
  4. Zulaica, Anna V.; Snyder, Mariza; Clum, Lauren. The Matcha Miracle: Boost Energy, Focus and Health with Green Tea Powder (en anglès). Berkeley: Ulysses Press, 2015-07-20. ISBN 9781612435039. 
  5. Lluch i Garcia, Lídia. «5. La casa del te: espai i funcions». A: Saso, la cerimònia del te japonesa. Barcelona: Universitat Autònoma de Barcelona, 2016, p. 17-21. 
  6. 6,0 6,1 Quan, Diana. «Chanoyu, cerimònia del te al Japó». A: El paradís és casa teva: Un manual per ser feliç de portes endins. Penguin Random Housel Espanya, 2017. ISBN 9788490697979. 
  7. «Origen e histora de las casas de té» (en castellà), 2012.
  8. Marimon, Sílvia «Te japonès i meditació en temps convulsos». Ara, 28-09-2017.

Bibliografia[modifica]

  • Moraes, Wenceslau de; Sala-Sanahuja, Joaquim. El culte del te i altres escrits japonesos. Barcelona: Univ. Autònoma de Barcelona, 2005 (Col·lecció Gabriel Ferraer 42). ISBN 9788449024276. 
  • Pitelka, Morgan. Japanese tea culture. Art, history and practice.. London 2003: Routledge Curzon Books. ISBN 0-415-29687-0. 
  • Varley, Paul. Japanese Culture. 4. ed.. Honolulu: University of Hawaii Press, 2000. ISBN 0-8248-2292-7.