Casa del timbaler
 | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Dades | |||
| Tipus | Edifici residencial  | ||
| Característiques | |||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | ||
| Localització geogràfica | |||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | ||
| Localització | Pou de la Figuera, 17 i Serra Xic, 5 | ||
| Plànol | |||
 | |||
.jpg)
La casa del timbaler era un edifici situat a la cantonada dels carrers del Pou de la Figuera i d'en Serra Xic del barri de Santa Caterina, avui desaparegut.
El més remarcable d'aquesta construcció eren els esgrafiats, que incloïen la figura d'un timbaler amb indumentària siscentista que Ramon Nonat Comas relacionava amb un personatge popular del barri, anomenat «En Tantarantana», reflectit en el nom d'un carrer proper,[1] així com un lleó coronat que mostrava la cartel·la amb la data 1789.[2]
Història[modifica]
.jpg)
El 1789, l'assaonador Pau Baladia, que havia adquirit la finca de mans del comerciant i mestre de cases Josep Ribes i Margarit,[a] va presentar una sol·licitud per a reedificar-la amb planta baixa, entresol i quatre pisos[4][b]
Malgrat estar inclòs al Catàleg de Patrimoni del 1979, aquest edifici fou descatalogat i enderrocat a la dècada del 1990, afectat pel PERI del Sector Oriental del Centre Històric de Barcelona (barris de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera), aprovat el 1985.
Notes[modifica]
- ↑ Segons Arranz, aquesta propietat formava part de l'herència del seu pare, el mestre de cases Josep Ribes i Ferrer.[3]
- ↑ Tot i que l'edifici que havia arribat fins als nostres dies tenia unes golfes.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa del timbaler |
- ↑ Comas, 1913, p. 256-257.
- ↑ Hernándex-Cros, 1987.
- ↑ Arranz, 1991, p. 401
- ↑ Pablo Baladia. Assaonador. «Serra Xic i Pou de la Figuera 9. Casa. Enderrocar i reedificar. Planta baixa, entresòl, més quatre pisos». C.XIV Obreria C-50/1789-014. AHCB, 27-01-1789.
Bibliografia[modifica]
- Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 60.
- Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII, 1991. ISBN 848710407X.
- Comas, Ramon Nonat «Datos para la historia del Esgrafiado en Barcelona». Via Layetana substituint als carrers de la Barcelona mitgeval, 1913.
- Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 345.