Casa dels Miralles

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Casa dels Miralles
Casa Miralles, Catí Maestrat, castellón.jpg
Dades
TipusPalau modifica
ArquitectePere Crespo i Lluís Bellmunt
Creació1455
Característiques
Estil arquitectònicgòtic
Materialcarreus i paredat
Ubicació geogràfica
Alt Maestrat
Localitzaciónucli poblacional, carrer Major
 40° 28′ 17″ N, 0° 01′ 22″ E / 40.471406°N,0.022645°E / 40.471406; 0.022645
Bé immoble de rellevància local
Identificador12.02.042-017

La casa dels Miralles o dels Sant Joan és un edifici catalogat com a Bé de rellevància local, en la categoria de Monument d'interès local, amb codi 12.02.042-017, per estar inclòs en l'expedient del conjunt historicoartístic de Catí, que està catalogat al seu torn com a Bé d'interès cultural.[1][2] És a la cantonada formada pel carrer Major i el carreró de la Casa de la Vila, conegut com el “carreró del vent” de Catí, a la comarca de l'Alt Maestrat.[3][4][5]

Història[modifica]

En un primer moment la casa Miralles era coneguda com a palau de Sant Joan a causa que el propietari del terreny on es va construir era Ramon Sant Joan, mercader i notari de Catí, així com marmessor de Joan Spígol. La realització de l'obra es va concertar al voltant de 1452, i començaren les obres el 1455; se n'encarregà de la construcció el mestre Pedro Crespo, que també obrà en la capella de la Passió de l'església parroquial de l'Assumpció de Maria, coneguda com a “capella Spígol”, així com Lluís Bellmunt.[1][4][5][3]

L'any 1609 es produeix el matrimoni entre Serafina Sant Joan (última descendent d'aquesta família) i Miquel Miralles (germà de Jaume Miralles, que era rector de la parròquia de Catí, i procedia de Vilafranca), el palau es va convertir en residència d'aquesta família, per la qual cosa la denominació va acabar sent "casa Miralles" fins a l'actualitat.[4]

Les seves característiques constructives la converteixen en un bell exemple de construcció civil gòtica, la qual cosa li va merèixer ser reproduïda, l'any 1929 al “Poble Espanyol”, construït per a l'Exposició Internacional de Barcelona.[4][5]

A principis del segle XX la casa va ser propietat del baró de Casablanca, que la va vendre amb posterioritat, i s'utilitza actualment com a establiment d'hostaleria i bar.[4]

Arquitectura[modifica]

Es tracta d'un exemple d'arquitectura civil gòtica, amb façana totalment de fàbrica de carreu, almenys en la façana principal que dona al carrer Major, en què destaquen fonamentalment les finestres ogivals i les arcades apuntades de l'interior.[4][5]

Aquestes memorables finestres gòtiques són geminades amb uns fins trencallums. Els arcs són conopials i estan decorats amb traceries, rematats per arrabans típicament mudèjars.[3]

Pot dir-se que l'exterior no difereix en les característiques que presenta, almenys en el pis principal, la mateixa ”casa de la Vila”. La planta baixa i el pis principal queden separats externament, a la façana principal (carrer Major), mitjançant una motllura, mentre que la façana lateral és de fàbrica de maçoneria.[1]

La rematada de la façana es realitza en un ràfec de fusta, que presenta una gran volada, amb decoració del segle XVIII.[1]

Finalment, com a detall decoratiu a la façana principal de la casa, cal destacar la presència d'un rellotge de sol (datat del 1638, restaurat per la Fundació Blasco d'Alagón al 2009), de tipus vertical i estil clàssic, llaurat sobre pedra i ferro (utilitzat per a la fabricació del gnòmon situat a la junta entre dos carreus), i pintades les hores (que van des de les 5 del matí –de menor longitud- a la una del migdia –la més llarga-) sobre els carreus de la façana del primer pis de la casa palau gòtica del segle XV, situat entre les dues finestres gòtiques,[4] entra juntament amb l'escut que hi ha en aquesta façana principal en la catalogació de BIC que presenta aquesta façana.[6][7]

Interiorment ha sofert moltes modificacions de l'estructura original, malgrat la qual cosa encara pot observar-se a la part posterior de la planta baixa certes dependències que fan de cavallerisses, celler i fins i tot de cuina. Mentrestant, al pis superior es disposen els dormitoris.[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa dels Miralles