Casafabre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Casafabre
Casefabre
Localització

Localització del Rosselló respecte dels Pirineus Orientals Localització de Casafabre respecte del Rosselló


Municipi de la comarca del Rosselló
El poble de Casafabre
El poble de Casafabre
Estat
• Regió
• Departament
• Districte
• Cantó
França
Llenguadoc-Rosselló
Pirineus Orientals
Prada
Vinçà
Gentilici Casafabrí, casafabrina
Superfície 6,99 km²
Altitud 557 msnm
(màx.:664 mín.:236)
Població (2009[1])
  • Densitat
34 hab.
4,86 hab/km²
Coordenades 42° 37′ 01″ N, 02° 36′ 56″ E / 42.61694°N,2.61556°E / 42.61694; 2.61556Coord.: 42° 37′ 01″ N, 02° 36′ 56″ E / 42.61694°N,2.61556°E / 42.61694; 2.61556
Dirigents:
• Batlle:

Daniel Moragas
Codi postal 66130
Codi INSEE 66040

Casafabre (['kazə'faβɾə], en francès Casefabre) és un poble i la comuna que s'organitza entorn seu, de 41 habitants, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Actualment, juntament amb les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallestàvia i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Joan Coromines diu[2] en el seu Onomasticon Cataloniae... que el nom del poble prové del llatí casa fabri (cabana de forjador).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Localització i característiques generals del terme[modifica | modifica el codi]

Mapa de la comuna de Casafabre

El terme comunal de Casafabre, de 69.900 hectàrees d'extensió, és[3][4] al nord de la subcomarca dels Aspres, en una zona de relleu muntanyós, cobert de boscs i de garrigues. De fet, el terme és un sol massís muntanyós, el de la Serra, esbiaixada de sud-est a nord-oest, i els dos vessants, el de ponent, que forma el costat llevantí de la vall del Bolès, i el de llevant, que és el costat ponentí de la del Gimenell.

Termes municipals limítrofs:

Bulaternera Sant Miquel de Llotes
Bula d'Amunt Brosen windrose-fr.svg
Queixàs

El poble de Casafabre, o Veïnat de l'Església[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial de Sant Martí

Casafabre ha estat sempre un poble d'hàbitat dispers, i encara ho és. Agrupades a l'entorn de l'església parroquial de Sant Martí de Casafabre hi ha menys de deu cases, que no arriben ni tan sols a definir un carrer o una plaça (la mateixa carretera que travessa el poble, la D - 72, hi rep el nom de Carrer Major), amb unes poques més en un entorn més ample. Està situat[5] gairebé en el centre geogràfic de la comuna, al capdamunt del vessant de ponent de la Serra que, de nord-oest a sud-est, travessa la part central del terme.

A banda de l'església parroquial, de la Casa del Comú i dels seus dos cementiris, el nou i el vell, un a cada costat de l'església, les cases històriques del Veïnat de l'Església són el Mas dels Castelló i el Mas d'en Verdaguer. A prop de l'extrem sud-oest d'aquest veïnat és on es van localitzar importants restes arqueològiques.

Veïnat del Batlle[modifica | modifica el codi]

Situat a llevant[6] del Veïnat de l'Església, en el vessant oriental de la Serra, es troba el Veïnat del Batlle, amb les cases de Can Batlle i Ca la Maria Petita (nom ja en desús), entre d'altres.

Ministrol[modifica | modifica el codi]

L'antic lloc de Ministrol

A l'extrem de ponent del terme, sota i al sud-oest del Veïnat de l'Església, hi ha[7] el mas i molí del Ministrol. Hi havia hagut l'església de Sant Andreu de Ministrol, ara desapareguda. Aquesta església formava part d'una cel·la monàstica benedictina depenent de Sant Genís de Fontanes, més tard de Sant Martí de Canigó, cosa que dóna pas al nom de Ministrol. La forma Ministrol és una variant de Monistrol (monestir petit), per assimilació vocàlica en el fenomen fonètic que es coneix com a harmonia vocàlica, en aquest cas en les dues síl·labes pretòniques.

Els masos del terme[modifica | modifica el codi]

Es conserven alguns masos del terme de Casafabre, a més d'alguns que ja són en ruïnes. Així, es poden citar Can Feliu, o el Serrat, Can Jepe Lluís, Can Traussa, o Mas d'en Traussa, la Casanova, o Mas de la Casanova, el Casot de la Casanova, el Casot de la Mata, el Casot del Maset, el Casot del Ninot, el Cortal del Bardisser, el Cortal de Prats de Poters, la Fàbrica (de Casafabre, però en terme de Bula d'Amunt), el Mas de la Boquera, o d'en Boquer, el Masot, abans el Maset i el Ministrol, o la Ribera. En ruïnes són el Bon Mosso, Can Pere del Mas, i el Molí del Ministrol és desaparegut. Damunt del Bolès, al nord-oest del terme, hi ha el Pont dels Dos Arcs. Com a construccions aïllades cal esmentar dos oratoris: el de Santa Margarida, al cim de la Serra, en el coll homònim, i el de Sant Roc, en el Pla de Sant Roc, a la mateixa carena, però més al sud-est.

Els cursos d'aigua[modifica | modifica el codi]

El terme de Casafabre consta bàsicament d'una carena central, els dos vessants de la qual aflueixen en els rius que delimiten el terme comunal: el Bolès a ponent i el Gimenell a llevant. Per tant, tots els còrrecs que flueixen en el Bolès pel seu costat dret provenen d'aquesta esquena d'ase central: el Còrrec dels Camps (dos de diferents), els de la Mata (també dos), el de la Font d'en Rampa, el dels Camps, el del Ministrol, que duu amb ell el còrrec de Can Jepe Lluís, el de la Tronassa (dos còrrecs paral·lels amb el mateix nom), el de Can Feliu, el de la Casanova, el de Can Pere del Mas, el de Biarnes i, ja a l'extrem nord-oest, el de la Salvetat, amb l'afluencia del Còrrec del Bon Mosso.

Pel que fa al Gimenell, són de Casafabre tots els còrrecs afluents per l'esquerra: el Còrrec Foix, el del Solà de la Ruda, el d'en Traussa, el de la Boquera, el del Bardisser, el del Batlle, el Còrrec, així, sense complement, el de les Figueres, el dels Graus i el de la Salvadora. Al nord del terme, els còrrecs de Prat de Poters i de la Font del Didot aflueixen també en el Gimenell, però el seu curs baix és dins del terme veí de Sant Miquel de Llotes.

Dos únics recs, d'irrigació, es troben a Casafabre: el Rec del Masot i el del Rec del Molí de Ministrol.

Unes quantes fonts són les que es troben en terme de Casafabre: la Font (al poble), la Font de Can Feliu, la de la Casanova, la de la Mata, la de la Tronassa (font captada), la del Còrrec de Can Batlle, la del Còrrec dels Camps (també captada), la del Veïnat de Can Batlle, la d'en Rampa, la Fonteta, i dues d'anomenades Font Rovellosa, una al Camí de la Casanova i l'altra al Bon Mosso. Finalment, cal esmentar les Fonts de Can Traussa. A part, hi ha la Bassa, la Cisterna del Ministrol i el Botàs, desaparegut, a més de la reserva DFCI del Gimenell.

El relleu[modifica | modifica el codi]

Alguns dels topònims reflecteixen formes de relleu, com colls: el Coll de la Llosa, el Coll de Santa Margarida, el Coll de Vellut; plans: el Pla de Sant Roc; serres i serrats: la Serra, o el Serrat, el Serrat de la Vinya Vella, el Serrat de Poters, i solanes: el Solà de la Ruda i el Solà d'en Joan.

El terme comunal[modifica | modifica el codi]

Les partides i llocs específics del terme de Casafabre són els següents: el Bardisser, el Bon Mosso, el Bosc del Molí, el Camp del Molí, el Camp Gran, Can Feliu, Can Jepe Lluís, Can Pere del Mas, la Casanova, el Clotet, les Corts, l'Església, la Femada, els Graus, el Mas de la Boquera, Can Traussa, o el Mas d'en Traussa, el Masot, abans el Maset, la Mata, el Ministrol, abans Molí del Ministrol, els Noguers, el Pont dels Dos Arcs, el Prat de Poters, Roc del Grau, Sant Roc, el Sastrot, els Tres Roures, la Tronassa i la Vinya de l'Obra. Els Cals, o els Calls i Darrere la Serra, són ja noms antics, ja en desús. Creus, el Piló i el Roc del Grau són noms dr senyals termenals.

Transports i comunicacions[modifica | modifica el codi]

Carreteres[modifica | modifica el codi]

El pas de la carretera D - 72 pel poble, on rep el nom de Carrer Major

Travessa el terme de Casafabre una única carretera que passi pel nucli principal de població. És la D - 72 (Sant Miquel de Llotes - Casafabre), que uneix aquestes dues poblacions en 3,8 quilòmetres. Aquesta carretera té continuïtat cap al sud-oest per anar a trobar la D - 618 a prop de Ministrol per una estreta carretera local sense nomenclatura oficial, que és l'antic Camí del Ministrol, asfaltat.

A part, hi ha la carretera departamental D - 618 (N - 116, a Bulaternera - Els Banys d'Arles), que discorre quasi tot el seu tram de Bula d'Amunt justament pel termenal entre Bula d'Amunt i Casafabre, però entra diverses vegades en terme de Casafabre.

Transport públic col·lectiu[modifica | modifica el codi]

Casafabre està servit, pel que fa a transport públic, únicament pel TAD, el Transport a la demanda. Funciona únicament els diumenges i dies festius, i s'ha de sol·licitar per telèfon el dia abans. També hi ha transport escolar.

Els camins del terme[modifica | modifica el codi]

En el terme de Casafabre hi ha uns quants camins que comuniquen amb els termes i pobles veïns: Camí de Bula d'Amunt, Camí de Bulaternera (de la Casanova), Camí de Bulaternera a Ceret, Camí de Ceret, Camí de la Quera, o de Bulaternera, Camí Vell de Sant Miquel, Ruta de Bulaternera i Ruta de Sant Miquel. Els altres camins són interns del terme propi: Camí de la Casanova, Camí del Ministrol a la Casanova, Camí de la Mata, Camí de les Illes, Camí del Ministrol, Camí del Ministrol a la Mata, Ruta del Ministrol i Travessa del Ministrol, o, simplement, la Travessa.

Activitats econòmiques[modifica | modifica el codi]

L'economia del terme de Casafabre és molt precària, i en part és causa del seu despoblament. Hi ha petits ramaders de bens i de cabres, i mitja dotzena d'explotacions agrícoles. Les collites de presseguers, vinya i cereals són quasi testimonials, i hi ha alguns prats per al bestiar, que en conjunt no arriba a un centenar de caps de bestiar. D'altra banda, els incendis forestals, molt freqüents els darrers trenta anys, han arrasat bona part del bosc, que era una font de riquesa.

Història[modifica | modifica el codi]

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

El 981 el rei Lotari confirmava la possessió de Casafabre al monestir de Sant Genís de Fontanes, el qual hi va establir una cel·la monàstica amb dues esglésies (cella S. Martini et S, Andreae in loco quem dicunt Catafabricae), la de Sant Martí de Casafabre i la de Sant Andreu de Ministrol, ara desapareguda. Entre 1159 i 1181, però, el papa Alexandre III donava aquesta jurisdicció a Sant Martí de Canigó.

El 1245 Jaume I concedia aquesta darrera abadia el dret de fortificar Casafabre, cosa que sembla que no es dugué a terme. El mateix any, tanmateix, Jausbert d'Illa prestava homenatge per unes rendes a Casafabre a Bernat Hug de Serrallonga, tutor dels seus néts Guillem de Canet i Pere de Domanova. L'alta i la baixa justícia de Casafabre depenien dels vescomtes de Castellbò, i el 1321, amb l'extinció d'aquest vescomtat, retornà al poder reial. El 1391 era el senyor de Corbera, Francesc de Sagarriga, qui adquiria Casafabre.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

El domini, tanmateix, devia ser en part compartit, atès que el 1680 i el 1703 encara consta com a senyor de Casafabre el cambrer de Sant Martí de Canigó, mentre que el 1770 és citat a l'État du Roussillon el marquès de Barberà, com a possessor de Casafabre.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Demografia antiga[modifica | modifica el codi]

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)

Evolució demogràfica de Casafabre entre 1515 i 1789
1355 1359 1365 1378 1515 1643 1709 1720 1730 1767 1774 1789
18 f 15 f 18 f 9 f 6 f 14 f 18 f 9 f 23 f 100 h 23 f 21 f

Font: Pélissier 1986

Demografia contemporània[modifica | modifica el codi]

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
133 97 119 119 154 147 150 160 128
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
134 136 130 106 103 118 122 108 118
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
106 107 88 75 78 65 64 39 29
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2008 2013 -
31 30 31 26 30 34 35 41 -

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[8] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[9]

Evolució de la població[modifica | modifica el codi]

Població 1962-2008

Administració i política[modifica | modifica el codi]

Batlles[10][modifica | modifica el codi]

La Casa del Comú
Batlles de Casafabre
Període Nom Opció política Comentaris
1793 - 1794 François Pujet
1794 - 1796 Joseph Tujagues
1796 - 1798 Joseph Robert
1798 - 1811 François Verdaguer
1811 - 1826 Joseph Tujagues
1826 - 1835 Jacques Clottes
1835 - 1851 Valentin Tujagues
1851 - 1876 Joseph Serrahy
1876 - 1881 Jacques Clottes
1881 - 1883 Jacques Castillo
1883 - 1892 Michel Clottes
1892 - 1895 Pierre Naudy
1895 - 1896 Jacques Gaspard
1896 - 1904 Jean Castillo
1904 - 1919 Joseph Castillo
1919 - 1944 Émile Castillo
1944 - 1947 Henri Moragas
1947 - Març del 1983 Lambert Coste
Març del 1983 - Moment actual Daniel Moragas

Legislatura 2014 - 2020[modifica | modifica el codi]

Batlle[modifica | modifica el codi]

  • Daniel Moragas.

Adjunts al batlle[11][modifica | modifica el codi]

  • 1r: Claude Gomez.

Consellers municipals[modifica | modifica el codi]

  • Gilles Braun
  • Djamila Derycke
  • Océane Drothier
  • Marie-Agnès Laurent
  • Jean-Jacques Vincent.

Adscripció cantonal[modifica | modifica el codi]

A les eleccions cantonals del 2015 la Bastida ha estat inclòs en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Rosselló, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

Ensenyament i cultura[modifica | modifica el codi]

Casafabre no disposa de cap mena d'establiment escolar. Els infants del poble han d'anar a escola maternal o primària a Bulaternera, Vinçà, Rodès, Illa o Corbera de les Cabanes. Per a la secundària, els col·legis més propers són a Illa, Tuïr, Arles, Ceret o Prada; pel que fa al batxillerat, el més proper és el Liceu de Ceret. L'antiga escola del poble acull en l'actualitat la Casa del Comú[12] de Casafabre.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan. «31-Casafabre». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Casafabre». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 
  • Catafau, Aymat. Les celleres et la naissance du village en Roussillon Xe-XVe siècles. Perpignan: Presses universitaires de Perpignan, Éditions Trabucaire, 1998 (Études). ISBN 9782905828972. 
  • Coromines, Joan. «Casafabre». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1994 (Onomasticon Cataloniae, III Bi-C). ISBN 84-7256-889-X. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Ponsich, Pere. «Casafabre». A: El Rosselló. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XIV). ISBN 84-7739-601-9. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Populations légales 2009» (en francès). INSEE, 29-12-2011. [Consulta: 19 gener 2012]. «Les poblacions legals 2009 entren en vigor l'1 de gener de 2012»
  2. Coromines 1995.
  3. El terme de Casafabre en els ortofotomapes de l'IGN
  4. Casafabre a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  5. Casafabre en els ortofotomapes de l'IGN
  6. El Veïnat del Batlle en els ortofotomapes de l'IGN
  7. El Ministrol en els ortofotomapes de l'IGN
  8. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  9. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  10. Maires, en francès.
  11. Adjoints au maire, en francès.
  12. En francès, Mairie.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casafabre Modifica l'enllaç a Wikidata