Es tracta d'un edifici entre mitgeres i cantoner de planta baixa i tres pisos. Té balcons al primer pis i finestres a la resta. Aquesta casa reformada prové de la transformació de sagrers en habitatges i tallers per a oficis artesanals de l'època feudal. Correspon a un creixement de la ciutat del tipus "agrupat" que conforma espais públics molt irregulars i carrers estrets, perfectament adaptats a la topografia. Destaquen les obertes, de llinda plana i brancals de carreus de pedra.[1]
↑«Casal Cultural i Recreatiu». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 setembre 2017].
