Casal als carrers Bellaire, Clivillers, Serra i Ginesta (Olot)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casal als carrers Bellaire, Clivillers, Serra i Ginesta
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAlfred Paluzie i Lucena Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaOlot (Garrotxa) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Bellaire - c. Clivillers - c. Serra
Map
 42° 11′ N, 2° 29′ E / 42.18°N,2.49°E / 42.18; 2.49
IPA
IdentificadorIPAC: 10402

El Casal als carrers Bellaire, Clivillers, Serra i Ginesta és una obra d'Olot (Garrotxa) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

És un gran casal de planta rectangular amb les façanes als carrers Clivillers, Serra i Ginesta i Bellaire. Disposa de baixos -amb els murs decorats amb estuc imitant encoixinats amb la pedra- i tres pisos superiors -la façana del carrer Bellaire disposa de quatre pisos-. Els dos primers tenen balcons sostinguts per mènsules decorades amb fullatges estilitzats i coronats per un entaulament d'estuc; aquests mateixos motius es repeteixen a les finestres del tercer pis. Les façanes varen ser estucades imitant grans blocs de pedra.[1]

Història[modifica]

Durant el segle xvi, la ciutat d'Olot viu uns moments de gran prosperitat econòmica; mols immigrants de remença arriben a la vila i el creixement urbà es fa necessari. S'edifiquen el carrer Major, antic camí que comunicava l'església del Tura amb la de Sant Esteve, part del carrer de Sant Rafael, el carrer dels Sastres, la Plaça Major i la majoria dels carrers adjacents. Durant els segles XVIII, XIX i XX es van fer reformes als carrers esmentats, penetrant l'estil neoclàssic, l'eclecticisme i per damunt de tot el Modernisme i el Noucentisme.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Casal als carrers Bellaire, Clivillers, Serra i Ginesta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 setembre 2016].