Casal de Sant Jordi

Infotaula d'edifici Casal de Sant Jordi
Dades
Tipus	Edifici
Arquitecte	Francesc Folguera i Grassi, Ignasi Sánchez Domènech
Construcció	1929-31; reforma: 1989
Característiques
Estil arquitectònic	racionalisme arquitectònic art déco
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Dreta de l'Eixample (Barcelonès)
Localització	C. Casp, 24-26 - c. Pau Claris, 81
41° 23′ 22″ N, 2° 10′ 16″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	40335
Id. Barcelona	1401
Activitat
Ocupant	Departament de Justícia

El Casal de Sant Jordi és un edifici situat als carrers de Casp, 24-26 i de Pau Claris, 81, del barri Dreta de l'Eixample de Barcelona. Va ser dissenyada per l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi el 1929 i construïda entre aquell any i el 1931. El 1989 va ser restaurada seguint el projecte dissenyat per l'arquitecte Ignasi Sánchez i Domènech. Aquesta obra s'inscriu dins els corrents més avantguardistes de l'arquitectura centreeuropea, actualment és una dependència del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció

Ubicat al districte de l'Eixample, el Casal de Sant Jordi és un edifici entre mitgeres que es troba al xamfrà nord de l'illa de cases delimitada pels carrers de Casp i de Pau Claris i la Ronda de Sant Pere i el Passeig de Gràcia. Disposa d'una façana que abraça els números 24 i 26 del Carrer de Casp i el número 81 del Carrer de Pau Claris. L'accés principal es produeix des del número 26 del Carrer de Casp.

Sant Jordi de Joan Rebull

Decoració art Déco del portal

De planta quadrangular aixamfranada, l'estructura en alçat de l'edifici comprèn planta baixa, entresòl, sis pisos, àtic i terrat. L'àtic, que era l'habitatge de la família propietària original, està resolt en dos nivells esglaonats i oberts a una terrassa posterior en la que es localitza un estany amb fons de vidre que serveix, al mateix temps, de claraboia del pati interior de la parcel·la.

La façana de la casa estructura les seves obertures en eixos horitzontals de ritme regular. Tanmateix, es distingeixen diferents tipologies de finestra que expressen les diferents funcions de cada una de les plantes: La part destinada a oficines abraça el basament de l'edifici (acabat amb aplacat de pedra a la planta baixa i l'entresòl) i els tres primers pisos, que s'obren a l'exterior per mitjà de tres nivells de finestres rectangulars; la part destinada a habitatges abraça els tres següents pisos que es manifesten a l'exterior per mitjà de finestres menys nombroses; la part destinada a l'habitatge del propietari (l'àtic) es fa evident a través de set finestres tipus Chicago o apaïsades. Algunes d'aquestes finestres aporten una quantitat major de llum en trobar-se incloses en les quatre tribunes angulars que ritmen la façana i la doten de nous angles per donar accés a la llum. Els murs de la façana estan revestits amb un arrebossat de morter verd que contrasta amb la pedra artificial de colors clars que emmarca cadascuna de les finestres. L'accés principal consisteix en un gran portal flanquejat de dos portals menors coronats per dues sobreportes en relleu esculpits per Joan Rebull. Aquests tancaments son fets de bronze i vidre i recullen, dins el seu reixat a base de romboides, motius al·legòrics relacionats amb l'agricultura i el comerç. A la porta lateral dreta, la reixa acull un relleu en fosa amb el caduceu d'Hermes, representat en el relleu petri de la sobreporta com un noi jove amb un casc alat. A la porta lateral esquerra, la reixa acull un relleu en fosa amb espigues de blat i una torxa flamejant, atributs de la deessa Demèter, representada al relleu petri de la sobreporta com una noia jove amb un ram a la mà. Damunt d'aquestes portes s'hi conserven els cartells originals de numeració de l'edifici, uns cartells retroil·luminats de bronze i vidre. El portal central mostra una al·legoria de l'oci modern, amb una dona llegint un llibre i un home ajagut en un balustre, envoltats de figueres de moro. El programa iconogràfic de la façana es tanca amb una escultura de Joan Rebull que representa Sant Jordi semi-nu, dempeus i sostenint el seu escut damunt d'una mènsula.

El vestíbul principal és l'espai que millor ha conservat els elements originals de l'edifici, tant pel que fa a la seva estructura com pel que fa als elements mobles que el configuren. En aquest sentit cal destacar les portes de bronze i vidre esmerilat que segmenten la zona i, sobretot, la barana de l'escala principal, de línies marcadament art Déco.

Història

Aquest edifici fou bastit per l'arquitecte Francesc Folguera i Grassi entre els anys 1929 i 1931. Passa per ser el primer edifici barceloní inspirat pels corrents racionalistes provinents d'Europa Central, atent a les innovacions avantguardistes manifestades a través d'un aparell decoratiu tendent a l'art Déco. Tanmateix, la decoració escultòrica en façana es presenta com una concessió al darrer noucentisme català.

El Casal de Sant Jordi és fruit de l'interès del matrimoni format per Joan Riera i Tecla Sala, empresaris situats en el sector tèxtil a principis del segle xx. Essent propietaris de grans fàbriques a L'Hospitalet de Llobregat i a Roda de Ter, en aquesta última població hi tenien la coneguda fàbrica tèxtil La Blava, en la qual més tard hi treballaria el poeta Miquel Martí i Pol.

Un dels projectes més ambiciosos que va tenir la parella va ser el de construir un edifici en ple centre de Barcelona on poguessin situar les oficines de l'empresa, el seu domicili i la residència per tots els seus fills. Joan Riera va morir el 1926, però la seva viuda Tecla Sala va decidir seguir endavant amb aquest projecte, tasca que va finalitzar-se el 1931, amb un disseny de l'arquitecte Francesc Folguera, que entre altres projectes també era l'autor del Poble Espanyol de Barcelona.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casal de Sant Jordi

• «Casal de Sant Jordi». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
• Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casal de Sant Jordi