Casamates del Castellar

Infotaula d'edificiCasamates del Castellar
Dades
Tipus	Búnquer
Construcció	Mitjan s. XX
Característiques
Estil arquitectònic	Obra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Llançà (Alt Empordà)
Localització	Illot del Castellar. Llançà (Alt Empordà)
	42° 22′ N, 3° 10′ E / 42.37°N,3.16°E
IPA
Identificador	IPAC: 38760
Id. IPAC
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	38760

Les casamates del Castellar són una construcció del municipi de Llançà (Alt Empordà), inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció[modifica]

Són situades a l'extrem de llevant del nucli urbà de la població de Llançà, a la part alta de l'illot del Castellar, actualment unit a la terra ferma mitjançant una esplanada de ciment construïda sobre la platja de la Gola.^[1]

Es tracta d'un conjunt de dues casamates aïllades, situades a l'extrem de tramuntana del Castellar. Les estructures es troben quasi completament soterrades i presenten els accessos excavats al substrat natural i camuflats amb pedres lligades amb morter. En ambdós casos, l'espai de tir està orientat a mar i presenta una obertura rectangular de ferro per efectuar la defensa. Damunt l'obertura, l'estructura presenta un folrat de pedres lligades amb morter, a manera de camuflatge, que tapa el formigó armat amb què estan construïts. Ambdues construccions estan bastides mitjançant la tècnica de l'encofrat.^[1]

Història[modifica]

És una construcció militar portada a terme per l'organisme franquista denominat Servicio Militar de Construcción. Aquestes fortificacions pertanyen a l'extensa i àmplia xarxa de búnquers i nius de metralladora, bastides entre els anys 1940-1945, que s'estén tot al llarg de les terres properes a la frontera i al litoral nord de l'Empordà. Aquesta va ser anomenada «línia P» o «línia Peréz», encara que també és coneguda com a «línia Gutiérrez», potser pel fet que el coronel d'Enginyers Manuel Duelo Gutiérrez va participar en una reunió relativa a la fortificació d'aquesta línia.^[1]

Realment, l'origen del nom ve donat per la posició geogràfica de la línia en qüestió, que abastava tota la part dels Pirineus, d'aquí que s'anomenés «línia P». Totes aquestes construccions foren bastides després d'acabar-se la guerra del 1936-39 pels serveis de l'exèrcit del govern dictatorial, en resposta a una possible invasió procedent de França.^[1]

L'any 1985 es va decidir suprimir els regiments de defensa i desmantellar les bateries.^[1]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casamates del Castellar

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Casamates del Castellar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 agost 2014].

[patmapa-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 ^1,3 ^1,4 «Casamates del Castellar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 25 agost 2014].

[1]