Casa Manuel Oliver
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Lloc | Palla, 6-8 i Banys Nous, 19-21 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 256 | |||
La casa Manuel Oliver és un edifici situat als carrers de la Palla, 6-8 i dels Banys Nous, 9-21 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història
[modifica]Segons un inventari del 1628, Lluís Puig i de Moixó[2] tenia unes cases entre dels carrers de la Palla i dels Banys Nous, a l'anomenada «proa d'en Quintana».[3] Aquestes passaren en herència a la seva filla Maria Puig i Quintana,[4] casada amb Lluís Sanç i Sanç[5] (també escrit Sans o Sanz), provinent d'una família de la petita noblesa originària de la Cerdanya.[6]
L'hereu fou Francesc Sanç i Puig,[7] casat amb Maria de Miquel i de Descatllar.[8] El 1690, el seu fill Francesc Sanç i de Miquel (1667-1757)[9] es va casar amb Maria de Mont-rodon i de Mas, hereva del senyoriu jurisdiccional de Mont-rodon.[6] Com a militar austriacista, participà en el setge de Barcelona, i el 1727 marxà a l'exili a Viena, fent donació dels seus béns al seu fill Ramon Sanç i de Mont-rodon (1697-1754),[10][11] que també havia estat militar[12] i el 1729, es casaria amb Maria Francesca de Sala-Alemany i de Sala-Vivet (†1789),[13] pubilla de Can Sala de Dalt.[14] L'hereu del matrimoni fou Ramon Sanç i de Sala-Montrodon (1730-1791),[15] que el 1747 es va casar amb Marianna de Barutell i de Càrcer,[16] hereva de Bonaventura de Barutell i d’Asprer, baró d'Oix, Talaixà, Puig-Barutell i Bestracà, i de Teresa de Càncer i de Bellver.[17] El matrimoni tingué sis fills: Bonaventura (1748-1806),[18][19] Maria (1753-), monja del monestir de Caputxines,[20] Joan (1756-1822),[21] Josep Antoni (1761-1830),[20] Ramon (1762-1810),[20] i Maria Antònia Sanç i de Barutell (1766-1830), abadessa del monestir de Valldonzella.[22]
La família Sanç cercà un millor emplaçament per a la seva residència, i a tal efecte, el 1779 Bonaventura adquirí una casa amb jardí entre el carrer de la Claveguera del Pi (actualment Cardenal Casañas) i la Rambla per 26.500 lliures.[23] Per tal de finançar l'operació, el 1781, Maria Francesca, el seu fill Ramon i el seu net Bonaventura van vendre la casa del carrer de la Palla al doctor en drets Narcís de Ramon i de Solà-Santesteve[24] per 15.100 lliures.[25][23] La propietat va ser heretada pel seu net Antoni Maria de Ramon i de Riquer (1765-1865), segon baró de Corbera,[26] que el 1830 va demanar permís per a fer-hi reformes a la façana.[27] Finalment, el 1861 vengué la propietat a Manuel Oliver i Soler,[28] que la faria reedificar.[23]
Descripció
[modifica]Es tracta d'un edifici de planta baixa, entresòl, quatre pisos i un àtic enretirat de la façana. Amb una visual destacada a la confluència dels dos carrers, les façanes presenten una composició en eixos verticals d'obertures, gairebé sense elements ornamentals, excepte les impostes a nivell del primer i quart pis. Els baixos i l'entresol queden englobats en una mateixa unitat, amb portals de llinda plana i balcons de la mateixa amplada d'arc escarser. Els portals de veïns són d'arc carpanell emmarcat per motllures. Els pisos tenen balcons amb barana de ferro forjat i llosana de pedra de volada decreixent en alçada.[1]
El parament és d'estucat lliscat sense plint emmarcant les obertures, excepte a la planta baixa i l'entresol, que presenten un raspat amb plint.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Dos edificis d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Luis de PUIG». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Fons documental del marquesat de Saudín». Biblioteca de Catalunya.
- ↑ «María de PUIG y QUINTANA». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Lluis de SANS y SANS». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 6,0 6,1 Colomer Bartrolí, 2011, p. 66.
- ↑ «Francesc de SANS y PUIG». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Maria de MIQUEL y DESCATLLAR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Francesc De Sans de Miquel». geneanet. Genealogia cerdana.
- ↑ «Ramon De Sans de Montrodon». geneanet. Genealogia cerdana.
- ↑ AHPB, notari Josep Fontana, 29-06-1727.
- ↑ Colomer Bartrolí, 2011, p. 72.
- ↑ «Maria Francesca Sala-Alemany i Sala-Vivet». geneanet. Genealogia cerdana.
- ↑ Colomer Bartrolí, 2011, p. 73.
- ↑ «Ramon De Sans Sala». geneanet. Genealogia cerdana.
- ↑ «Maria Ana De Barutell De Cáncer». geneanet. Genealogia cerdana.
- ↑ Colomer Bartrolí, 2011, p. 77.
- ↑ «Bonaventura De Sans De Barutell». geneanet. Genealogia cerdana.
- ↑ Colomer Bartrolí, 2011, p. 79-80.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 Colomer Bartrolí, 2011, p. 80.
- ↑ Colomer Bartrolí, 2011, p. 81.
- ↑ Colomer Bartrolí, 2011, p. 80-81.
- ↑ 23,0 23,1 23,2 AHPB, notari Ignasi Ferran i Sobregués. manual 1.325/15, f. 275-280v, 20-04-1864. Aprovació de Bonaventura Sanç i de Gregorio a la venda de la propietat.
- ↑ «Narcís de RAMON y de SOLA DE SANTESTEVE». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ AHPB, notari Joan Fuster i Corriols, manual 1.078/9, f. 85-91, 01-05-1781.
- ↑ «Antoni Maria de RAMON y de RIQUER». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ «Antoni de Ramon. Baró de Corbera. Palla 22 i Banys Nous. Casa. Obrir i aixecar diverses obertures». C.XIV Obreria C-144/1830-224. AHCB, 02-12-1830.
- ↑ AHPB, notaris Jaume Rigalt i Alberch i Francesc Maspons i Llongueras, 02-03-1861.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Colomer Bartrolí, Mercè «El redreçament dels Sans de Monrodon a Arenys de Munt després de la pau de Viena (1725)». Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 5, 2011, pàg. 65-83.