Casino Antic (Castelló de la Plana)

(S'ha redirigit des de: Casino Antic de Castelló)
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casino Antic (Castelló de la Plana)
Imatge
El casino antic
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteFrancisco Maristany Casajuana
Construcció1814 Modifica el valor a Wikidata
Cronologia1923
Característiques
Estil arquitectònicEclèctic
Localització geogràfica
LocalitzacióPorta del Sol, Castelló de la Plana
Map
 39° 59′ 04″ N, 0° 02′ 20″ O / 39.98456°N,0.03878°O / 39.98456; -0.03878
Format perEscudo heráldico de los Tirado (es) Tradueix
Escudo heráldico de los Tirado bis (es) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Bé d'interès cultural
Escudo heráldico de los Tirado
Codi IGPCV12.040-9999-000045[1] Modifica el valor a Wikidata

Bé d'interès cultural
Escudo heráldico de los Tirado bis
Codi IGPCV12.040-9999-000046[1] Modifica el valor a Wikidata

El Casino Antic està situat en l'espai urbà denominat "Porta del Sol", en la zona centre de Castelló de la Plana (País Valencià); va ser construït en l'any 1923, sent l'arquitecte Francisco Maristany Casajuana.

L'edifici és la seu d'una entitat denominada anteriorment "Casino de Castelló", fundada en 1814. El seu president va ser el Baró de Benicàssim i la primera seu va ser situada en la seua pròpia casa, carrer dels Cavallers núm. 20. El 1876 passa a ocupar el lloc actual amb la nova denominació de "Casino Antic". Aquest lloc d'oci és utilitzat en nombrosos esdeveniments públics i privats per a reunions i banquets.

L'edifici ocupa un ampli solar amb façana a la "Porta del Sol" i al carrer d'Enmig. Respon a la transformació d'un antic edifici del segle xviii, el palau dels Tirado, amb cert aire de casa de camp i pobra aparença exterior. És el resultat d'un concurs convocat per l'Ajuntament guanyat pel projecte presentat per Joaquím Moragas i Francesc Maristany. Aquest projecte proposava una nova disposició interior i una important actuació exterior.

Descripció[modifica]

Sala de jocs.

Les obres es van iniciar el 1922 i van consistir en l'elevació d'un pis en la façana del carrer d'Enmig fins a la crugia de l'escala respectada en la seua totalitat i la reforma del Saló de Ball en l'ala est; la reforma en la seua totalitat de les dues façanes i la construcció de la torre quadrada del segon pis. Com a resultat de la intervenció, l'edifici adquireix un notable caràcter marcat per la interessant volumetria i pels elements ornamentals que donen la nota de distinció i elegància. La façana principal presenta un perfil escalonat que comença amb la torre en el cantó amb el carrer Enmig i reduïx la seua altura fins a arribar al nivell de dues plantes. El cantó oposat de la façana principal també es remata amb una torre que absorbeix el canvi d'altures amb la façana lateral que bolca al jardí.[2]

Aquest interessant projecte de reforma sobre un edifici d'escàs interès ens deixa veure una arquitectura que sembla de nova planta, en la qual no hagués existit cap condicionament en la seua composició. La planta baixa es diferencia de la resta pel seu tractament com base, amb sòcol corregut i canals horitzontals en els paraments. La separació intencionada d'aquesta planta es produïx a través de la balconada correguda amb balaustrada que marca l'inici de la composició de les plantes superiors, en aquestes plantes els buits verticals són reforçats per elements ornamentals treballats en pedra.

Es tracta d'un cas de reforma d'un edifici, no només en el plànol funcional sinó també en l'estètic. Les façanes, de llenguatge eclèctic tenen un clar referent en els models platerescs de Salamanca com és el cas del palau de Monterrey. Exemple d'edifici significatiu per la seua funció, ubicació i com cas molt bé resolt, d'un projecte de reforma. Aquest edifici es converteix en un dels més representatius de Castelló, coincidint amb la primera obra d'un arquitecte de gran trajectòria professional com és el cas de Francesc Maristany Casajuana.

Referències[modifica]

  • VV.AA. (Ana Portals Mañanós) Registre d'Arquitectura del Segle XX a la Comunitat Valenciana ISBN 84-87233-38-4
  1. 1,0 1,1 URL de la referència: https://ceice.gva.es/va/web/patrimonio-cultural-y-museos/inventario-general. Data de consulta: 31 març 2023.
  2. Maceda, Víctor «L'obra mestra de Maristany». Sàpiens [Barcelona], núm. 55, maig 2007, p. 59. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casino Antic