Casos

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaCasos
AlterHafenFry.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
 35° 23′ 51″ N, 26° 55′ 30″ E / 35.3975°N,26.925°E / 35.3975; 26.925Coord.: 35° 23′ 51″ N, 26° 55′ 30″ E / 35.3975°N,26.925°E / 35.3975; 26.925
EstatGrècia
RegióEgeu Meridional
NomDodecanès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície69,46 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat permar Egea Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal85800 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Altres

Lloc webkasos.gr Modifica el valor a Wikidata

Casos[1] (en llatí Casus, en grec antic Κάσος) és una illa del Dodecanès a la mar Egea, Grècia, entre l'illa de Càrpatos i Creta. Estrabó diu que es trobava a 70 estadis de Càrpatos i a 250 de Creta, i tenia 80 estadis de circumferència.[2]

Actualment té uns vuit-cents habitants i cinc localitats: Fri (Φρυ) , Hàgia Marina (Αγία Μαρίνα), Arvanitohori (Αρβανιτοχώρι), Poli (Πόλι) i Panagia (Παναγία). Fri és la principal i va ser fundada l'any 1830. Té un petit aeroport. Quasi totes les viles són a la vora de Fri, que és a la badia d'Emborios, antiga Empòrion, on hi havia el port de l'illa. L'antiga ciutat de Casos és a l'interior, en ruïnes, al costat de la moderna Poli. Una plana del sud es diu Argos, probablement derivada de la ciutat d'Argos.

Homer la menciona al "Catàleg de les naus", a la Ilíada, juntament amb Càrpatos, Nísiros i Kos com a participants a la guerra de Troia. Antigament l'illa s'havia dit Amfe (Ἄμφη) o Acne (Achne), i també Astrabe (Άστράβη). Sembla que cap a l'any 1700 aC hi va arribar el poble llegendari dels Telquines, que en se suposa que eren els minoics de Creta, a algunes illes (Rodes, Tilos, Casos). L'illa va rebre el nom a partir de Casos, fill del príncep Cleòmanos de Creta, i primer habitant. Els minoics van dominar l'illa fins després del 1500 aC quan van arribar els micènics o Aqueus (Doris). El 1200 aC es van construir les muralles.[3]

Història[modifica]

Vers el 800 aC l'illa va ser conquerida per Rodes. El 479 aC es va unir a la Lliga Hel·lènica dirigida per Atenes, cosa que va durar fins al 413 aC en què l'illa es va separar dels atenencs i va tornar a ser dependència de Rodes.

El 334 aC Rodes es va sotmetre a Alexandre el Gran però el 305 o 304 aC va recuperar la independència que va durar fins a l'any 42 quan Roma la va sotmetre i la va saquejar.

Va pertànyer a Roma sota l'imperi occidental i oriental fins al 1309, però des del segle VIII la zona de la mar Egea era el centre de grups de pirates i els illencs van haver de dedicar-se a l'agricultura. El 718 i 807 Casos va ajudar a l'Imperi Romà d'Orient en la seva lluita des de la base de Rodes contra els àrabs de Creta, fins que finalment van poder reconquerir Creta.

El 1082 Constantinoble va concedir a Venècia una base naval comercial a Rodes i els illencs del Dodecanès van tornar a la mar i a la pesca com a principal ocupació. El 1204, a la caiguda de Constantinoble, Rodes i les altres illes van romandre sota el control de l'Imperi de Nicea, que el 1261 va recuperar la capital. Rodes i les illes es van concedir en feu a diversos senyors. Rodes va quedar en feu sota un genovès que el 1309 la va vendre als Cavallers de Sant Joan de Jerusalem. Els Cavallers van dominar les illes del Dodecanès menys Astipàlea, Càrpatos i Casos. Els otomans van ocupar Constantinoble l'any 1453 i llavors va passar a dependre de Rodes; fins al 1480 no es va assetjar Rodes, sense èxit. Finalment els turcs van conquerir Rodes el 1523 i els cavallers es van retirar. El 1537 els otomans van ocupar Càrpatos i Casos. El soldà Solimà I el Magnífic va donar un privilegi a les illes, pel qual els generals, almiralls i oficials civils no tenien dret a maltractar als illencs, els quals gaudirien d'un ampli autogovern, elegit dins la comunitat, i només hi hauria present un oficial turc anomenat Soumbasis. A canvi d'aquest privilegi els illencs havien de pagar una taxa al soldà dues vegades l'any.

Sembla, pel relat d'algun viatger, que entre 1579 i 1599 l'illa es va despoblar i no va tornar a ser habitada fins al 1622, i llavors es va segregar de l'arquebisbat de Càrpatos i es va erigir en província patriarcal. El 1670 es parla d'uns cinc mil habitants. El 1678 va ser ocupada per Rússia fins al Tractat de Küčük Kaynardja el 10 de desembre de 1744, que va establir la seva evacuació i es va tornar a la situació anterior.

Guerra d'independència grega[modifica]

El 1821 l'illa tenia una onze mil habitants i va ser la primera que va declarar la independència i va proveir als rebels amb vaixells i capitans, el que va ser important pel triomf dels independentistes. Però el maig de 1824 els turcs van desembarcar a l'illa i la van devastar, matant a molts habitants. Aquesta matança es commemora cada any el 7 de juny. Pel Tractat de Londres del 1833 Casos va tornar sota control otomà com la resta del Dodecanès, mentre que els turcs abandonaven Eubea. Després de la guerra es va recuperar la tradició marinera. Gent de Casos va treballar al Canal de Suez i al Canal de Panamà i capitans de l'illa van ser dels primers a creuar aquests canals.

Segle XX[modifica]

El 1912 els italians van ocupar les illes del Dodecanès. En aquell temps només hi havia uns 6700 habitants. Els italians van voler fer del Dodecanès una província italiana però els illencs de les dotze illes van proclamar l'Estat Autònom de l'Egeu amb la intenció d'unir-se a Grècia. El tractat de Sèvres del 1920 va cedir les illes a Grècia, menys Rodes, però el de Lausana del 1923 les va retornar a Itàlia.

El 1943, en caure el govern feixista italià, els alemanys van ocupar les illes, que van entregar als britànics el 1945. El setembre de 1946 la Conferència de París va decidir la transferència de les illes a Grècia. El 1947 els britànics van acordar la cessió amb Grècia i el març van entregar el control a l'oficial grec almirall Periklís Ioannidis; el 28 d'octubre de 1947 el Dodecanès va ser transferit formalment a Grècia i la integració es va fer efectiva el 7 de març de 1948.[4]

Referències[modifica]

  1. Alberich i Mariné, Joan (dir.); Cuartero i Iborra, Francesc J. (dir.). Diccionari Grec-Català. Enciclopèdia Catalana - Fundació Institut Cambó, 2015, p. 966. ISBN 9788441224223. 
  2. Smith, William (ed.). «Casus». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 3 febrer 2021].
  3. Melas, E.M «MINOAN AND MYCENAEAN SETTLEMENT IN KASOS AND KARPATHOS». Bulletin of the Institute of Classical Studies, 30, 1, 1983, pàg. 53-61.
  4. «Historia» (en grec). Kasos islant. [Consulta: 3 febrer 2021].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casos