Cassanyes
| |||||
| Localització | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Estat | França | ||||
| Entitat territorial administrativa | França Europea | ||||
| Regió | Occitània | ||||
| Departament | Pirineus Orientals | ||||
| Districte | Districte de Perpinyà | ||||
| Cantó | cantó de la Tor de França  | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 283 (2021) (18,67 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Entitat estadística | àrea de concentració metropolitana de Perpinyà | ||||
| Superfície | 15,16 km² | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Batlle | Francis Izart (2014–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 66720 | ||||
| Lloc web | mairie-cassagnes66.com | ||||
.svg)
Cassanyes, dit tradicionalment Cassanyes de la Frontera[1] (l'endònim occità és Cassanhas i el topònim oficial en francès, Cassagnes) és un municipi de la comarca de la Fenolleda, al departament dels Pirineus Orientals. Pertany al domini lingüístic occità tot i que presenta trets de transició cap al català i certa influència catalana relativament recent.
El poble[modifica]
El poble de Cassanyes es troba a 340 m d'altitud, prop de la ribera de la Teixonera, a la banda de SW del terme, format per un conjunt de cases presidides per l'església parroquial de Santa Maria, edifici refet en època moderna, amb campanar de planta quadrada.
L'antic lloc i castell de Coixós se situa a la banda NE del terme, vora la carretera a la Tor de França; resta avui un gran casal o casa forta que sembla datat dels segles xiii o XIV; és un gran domini (prop de 500 ha) i explotació vinícola (celler de 6.500 hl de capacitat) molt innovadora. Prop seu hi ha l'església de Sant Corneli i Sant Cebrià (eccl. S. Cypriani de Cuxon, el 1118; St. Corneli et St. Siprian el 1650), petit edifici de nau única i capçalera rectangular, excessivament restaurat al segle xix, que és sens dubte de l'època preromànica i es deu remuntar al segle x; recorda l'església pròxima de Sant Bartomeu de Jonqueroles (en francès Église Saint-Barthélemy de Jonqueroles), de la qual reprodueix exactament la planta (caldria restaurar-la eliminant els afegitons abusius). Un altre antic lloc del terme era el de Pleus, que resta del topònim del bac de Pleus', a l'extrem sud-oriental del territori; segons la butlla del 1011 Sant Miquel de Cuixà i posseïa un alou (Pleucios) i una família portava aquest nom al segle xii (1154 i 1172).
El terme[modifica]
El terme municipal de Cassanyes, de 15,16 km² d'extensió, a la zona de llengua catalana (de transició a l'occità) de la Fenolleda, se situa a l dreta de l'Aglí (límit NW), al sector oriental de la comarca, ja al límit amb Rosselló. Comprèn el poble de Cassanyes i l'antic lloc i castell de Coixós. Limita amb els termes de Rasigueres, Planeses, i la Tor de França al N. Montner (E), Bellestar de la Frontera (E i S) i Caramany (W). La carretera principal és la D-17, procedent d'Estagell i de la Tor de França, que es continua vers Montalbà del Castell, i n'hi ha d'altres de menors vers els pobles veïns.
El territori[modifica]
El territori és dins els gneis del massís de l'Aglí excepte un petit sector esquitós (lloc dit la Terra Negra prop de l'Aglí. Una petita carena muntanyosa s'eleva a migdia, al límit amb Bellestar de la Frontera i arriba als 497 m al roc del Flare i a 541 m al Picalbell i el territori es divideix en dos sector separats pel coll de l'Arca; el de ponent, on hi ha el poble i el vinyer de Cassanyes, és drenat per la ribera de la Teixonera (que aflueix a l'Aglí entre Rasigueres i Planeses), i el de llevant, amb l'antic lloc i el vinyer de Coixós, pel torrent de la Brossa (que forma el límit oriental del terme i, unit amb la ribera de Caladroer, aflueix a l'Aglí aigua avall de la Tor de França). En aquests segon sector hi ha l'ampli bosc de Coixós (alzines) i també altres claps de bosc s'estenen vora l'Aglí que discorre en una profunda vall, amb alguns claps d'alzines, pel sector més accidental del terme, tot descrivint amplis meandres.
L'agricultura[modifica]
La superfície agrícola ocupa 470 ha (en una cinquantena d'explotacions), en la gran major part destinades a la vinya (458 ha, totes de denominació d'origen controlada); hi ha petites extensions d'arbres fruiters. Hi ha una petita cooperativa d'uns 20.000 hl de capacitat.
Història[modifica]
L'any 889, el rei Odó, en una carta a favor de l'Abadia de Sant Policarp de Rasès, li confirmava possessions a Cassanyes (Cassanias). Més tard, el 954, una butlla del papa Agapit II a l'abadia de Sant Martí de Les (a la Fenolleda actualment inclosa al departament de l'Aude) mencionava, entre els béns que en depenien, <cases, vinyes i terres in villa que dicitur Cassanges>. El 1011 la butlla de Sergi IV per a Cuixà feia constar també alous que aquest monestir tenia a Cassanyes (Cassanias) i Bernat Tallaferro, comte de Besalú, al seu testament del 1021 llegava encara al seu fill Hug, entre altres béns a la Fenolleda, <tot el que tenia o podia tenir a la vila de Cassanyes>. El 1106, Hug I, vescomte de Tatzó, llegava a Santa Maria de Marcèvol dos masos de Cassanyes, habitats per Ramon Bernat i Ramon Sifred. És també possible que l'església parroquial de Santa Maria de Cassanyes correspongui a la que figura en la dotació que feu el mateix comte de Besalú, Bernat Tallaferro, el 1017 per a l'església de Sant Salvador, Santa Maria i Sant Miquel de Besalú, erigida el mateix any per Bernat VIII com a seu de l'efímer bisbat de Besalú, església situada al vescomtat de Fenollet (villaquae dicitur [Cass]Annes (?)...simul cum ipsa prrochia quem dicunt Sancta Maria).
Geografia[modifica]
Administració i política[modifica]
Alcaldes[modifica]
| Alcalde | Període |
|---|---|
| Claude Alibert | 2001 - 2014 |
| Francis Izart | 2014- |
Demografia[modifica]
La població era de 12 focs el 1317. El 1750 hi havia 200 habitants (havien emigrat vers el Rosselló, des de 1700, 7 famílies) i el 1789, 63 focs (el comú era aleshores governat per dos diputats). El 1818 havia pujat a 477 h, xifra que no es mantingué al llarg del segle xix (312 h el 1834, 374 el 1861 i 370 el 1896), tendència negativa que es mantingué fins al 1990 en que va començar a recuperar habitants fins a arribar els 246 del 2015. (vegeu gràfic)
Bibliografia[modifica]
- Gran Geografia Comarcal de Catalunya volum. núm. 14, pàgs. 479/80, Gran Enciclopèdia Catalana S.A. (ISBN 84-85194-59-4)
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassanyes |
Divisió administrativa local de la Fenolleda | ||
|---|---|---|
| Municipis situats als Pirineus Orientals | Ansinyà · Bellestar · Campossí · Caramany · Cassanyes · Caudiers de Fenollet · Centernac · l'Esquerda · Felluns · Fenollet · Fossa · Lançac · Maurí · Montalbà del Castell · Pesillà de Conflent · Planeses · Prats de Sornià · Prunyanes · Rasigueres · Rebollet · Sant Martí de Fenollet · Sant Pau de Fenollet · Sornià · Trevillac · Trillà · Trinyac o la Tor de França · Virà · el Viver |  |
| Municipis situats a l'Aude | ||
| Comarques naturals | ||
