Cassini-Huygens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Concepció artística de la sonda Cassini en la seva maniobra d'inserció en òrbita al voltant de Saturn.

Cassini-Huygens és una sonda espacial projecte conjunt de la NASA, la ESA i la ASI. Es tracta d'una missió espacial no tripulada l'objectiu de la qual és estudiar el planeta Saturn així com els seus satèl·lits naturals. La nau consta de dos elements principals: la nau Cassini i la sonda Huygens. El llançament va tenir lloc el 15 d'octubre de 1997 i entrà en l'òrbita l'1 de juliol de 2004.[1] El 25 de desembre de 2004 la sonda se separà de la nau aproximadament a les 02:00 UTC. La sonda Huygens va caure a la major lluna de Saturn, Tità, el 14 de gener de 2005, moment en què descendí a la superfície del planeta per tal de recollir informació científica. Es tracta de la primera nau que orbita Saturn i del quart artefacte humà que el visita.

Els principals objectius de la nau Cassini són:

  1. Determinar l'estructura tridimensional i el comportament dinàmic dels anells de Saturn
  2. Determinar la composició de la superfície dels satèl·lits i la història geològica de cada objecte
  3. Determinar la naturalesa i l'origen del material fosc de la superfície de Jàpet
  4. Mesurar l'estructura tridimensional i el comportament dinàmic de la magnetosfera
  5. Estudiar el comportament dinàmic de l'atmosfera de Saturn
  6. Estudiar la variabilitat atmosfèrica de Tità
  7. Realitzar la cartografia detallada de la superfície de Tità

La nau Cassini-Huygens es va enlairar el 15 d'octubre de 1997 de l'estació de Cap Canaveral per mitjà d'un coet Titan IV / B de dues etapes.

La missió Cassini-Huygens és fruit de la col·laboració entre tres agències espacials. Disset països han contribuït al seu desenvolupament. L'orbitador Cassini va ser construït per la NASA/JPL. La sonda Huygens la va realitzar l'ESA, mentre que l'Agència Espacial Italiana es va encarregar de proporcionar l'antena de comunicació d'alt guany de la Cassini.

El cost total de la missió és d'aproximadament 3.200 milions de dòlars, dels quals EUA va aportar 2.600 milions, l'Agència Espacial Europea 500 milions i l'Agència Espacial Italiana 160 milions. La ESA va instal·lar música de Julien Civange i Louis Haéri a bord de la sonda Cassini-Huygens per interessar al públic en el projecte.[2]

El final nominal de la missió era el 2008, però fou ampliada primer fins a 2010 i posteriorment a 2017.[3]

Descobriments més rellevants de la sonda[modifica | modifica el codi]

  • atmosfera en circulació a Júpiter
  • nous satel·lits a Saturn
  • origen mixt de les partícules dels anells de Júpiter
  • possibilitat de trobar aigua a Encèlad (satèl·lit)
  • llacs (probablement de metà) a Tità

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Cassini-Huygens Mission: Lifting the Veil of Secrecy» (en anglès). CSA. [Consulta: 20 març 2014].
  2. «Rock'n'Roll heading for Titan» (en anglès). ESA, 01-12-2004. [Consulta: 29 novembre 2015].
  3. Pàgina de la missió

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassini-Huygens Modifica l'enllaç a Wikidata