Cassiopea (mitologia)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cassiopea representada com a constel·lació lligada a la cadira. Hyginus, Poeticon Astronomicon. "U.S. Naval Observatory Library"

Segons la mitologia grega, Cassiopea (Cassiepeia o Cassiopeia, Κασσιέπεια o Κασσιόπεια), era l'esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia (l'Etiòpia mitològica no correspon amb el país actual i era probablement a les costes orientals del Mediterrani), i mare d'Andròmeda. El nom grec antic Κασσιόπη, significa "la de les paraules excelses".

Mite[modifica | modifica el codi]

Cassiopea presumia que la seva bellesa i la de la seva filla Andròmeda superava la bellesa de les nereides, les nimfes del mar. En sentir això va aixecar la ira de Posidó, el déu del mar. Posidó va decidir castigar l'arrogància de Cassiopea i venjar les nereides mitjançant un monstre marí semblant a una balena, de vegades identificat amb Ceto, que va enviar contra les costes d'Etiòpia a destruir el país. Cassiopea i el seu marit varen consultar l'oracle de Líbia i aquest va dir que calia sacrificar Andròmeda, la filla de Cassiopea, per calmar al monstre i la ira de Posidó.

Així Andròmeda va ser encadenada a una roca a la costa perquè la devorés el mostre marí. Però va ser alliberada per Perseu, que va arribar a temps amb l'ajuda del seu cavall Pegàs. Perseu i Andròmeda es varen casar, però Posidó no va voler que Cassiopea romangués sense càstig i amb el fi de torturar-la eternament va posar a Cassiopea al firmament lligada a una cadira en una posició que es troba amb el cap avall la meitat del temps mentre gira al voltant de l'estel polar.

Les tradicions son diverses sobre l'origen de Cassiopea. De vegades se la relaciona amb la família del fenici Agènor. Seria l'esposa de Fènix i la mare de Fineu. És filla d'Àrab, un fill d'Hermes, que donà nom al país anomenat Aràbia. De vegades el seu marit no és Fènix sinó Èpaf, amb qui va engendrar Líbia, la mare d'Agènor. També, com hem dit, se la considera l'esposa de Cefeu, rei d'Etiòpia. Tots aquests mites relacionen Cassiopea amb els països del sud de Grècia, Aràbia, Etiòpia o Egipte.

Actualment els noms dels altres personatges del mite com, Andròmeda, Ceto, Cefeu, etc. els duen constel·lacions veïnes a l'esfera celeste. En les representacions iconogràfiques, Cassiopea generalment apareix asseguda a una cadira o tron, la forma de la constel·lació, però no sempre es representa lligada.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 91. ISBN 9788496061972. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassiopea (mitologia) Modifica l'enllaç a Wikidata