Castanospermum australe
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Sophoreae |
| Gènere | Castanospermum |
| Espècie | Castanospermum australe A.Cunn. & C.Fraser[1] |
| Nomenclatura | |
| Exautor | A.Cunn. |
Castanospermum és un gènere monotípic de plantes de la família de les lleguminoses. La seva única espècie és Castanospermum australe, essent originària de la costa est d'Austràlia, distribuint-se per Queensland, Nova Gal·les del Sud, Nova Caledònia i Vanuatu.
Descripció[modifica]
Es tracta d'una planta perennifòlia de port arbori, que arriba a assolir els 40 m d'alçada, tot i que normalment la seva longitud és molt més reduïda.
Les fulles són imparipinnades, de 15 cm de longitud i de 6 a 7 cm d'amplada. Posseeixen d'11 a 15 folíols per fulla, de consistència coriàcia.
Les flors són papilionades, de color vermell i groc, llargament peciolades, produïdes en raïms de 6 cm de longitud, tenen una mida de 3 a 4 cm. El calze és gruixut, acolorit, amb 5 dents curtes i amples. En relació a la corol·la, l'estendard és obovat-orbicular, recorbat. La resta dels pètals són més curts, erectes, desiguals i lliures. L'androceu té 10 estams lliures.
Els fruits són llegums, dehiscents, cilíndrics, de 12 a 20 cm de longitud i 4 a 6 cm de diàmetre. El seu interior està dividit en compartiments mitjançant una placenta esponjosa: això delimita unes quatre o cinc cel·les, cadascuna de les quals conté una llavor semblant a les castanyes.
Usos[modifica]
Les llavors són verinoses, però la seva toxicitat es pot evadir mitjançant un tractament culinari acurat, que inclou el rentat, la cocció i el torrat. És també emprada a jardineria, com a planta d'exterior.
La fusta posseeix un gran interès econòmic: similar a la de la noguera, posseeix una textura suau, finament granulada, que arriba a un polit molt delicat. Posseeix l'inconvenient que és poc durable. El nom comercial de la fusta de C. austral és black bean. No està subjecta a regulació comercial mitjançant el tractat CITES. Posseeix unes línies de creixement molt marcades, i un duramen de color cafè, amb vetes pronunciades. El color de l'albeca és diferent del color del duramen. No posseeix cap olor característic, o aquest hi és absent.[2]
Galeria[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Castanospermum australe» a EOL. Data consulta: 10 d'abril de 2014.
- ↑ H. G. Richter y M. J. Dallwitz. «Maderas Comerciales» (en castellà). Arxivat de l'original el 2012-07-14. [Consulta: 1r setembre 2007].
Bibliografia[modifica]
- Gillett, J.B. et al. (1971) Papilionoideae. In: Fl. Trop.E. Africa, Milne-Redhead & Polhill
- Verdcourt, B. (1979) A Manual of New Guinea Legumes. Office of Forests, Lae, PNG
- Rudd, V.E. (1980) A Revised Handbook to the Flora of Ceylon 1: 428-458 Fabaceae
- Sanjappa, M. (1992) Legumes of India. Dehra Dun: Bishen Singh Mahendra...
- Polhill, R, M. (1990) Legumineuses. In: Flore des Mascareignes, Vol 80. J. Bosser et a
- Ali, S.I. (1977) Papilion. In: Flora of West Pakistan, No 100.
- Ambasta, S.P. (1986) The useful plants of India
- Welsh, S.L. (1998) Flora Societensis
- Backer, C.A. (1963) Flora of Java. Groningen, The Netherlands
- Lock, J.M. (1985) Specimen in Herb. Kew
- Nair, N.C. & Henry, A.N. (1983) Flora of Tamil Nadu, India Vol. 1
- Parker, R.N. (1918) Forest Flora for the Punjab with Hazara and Delhi
- Benthall, A.P. (1946) The trees of Calcutta. Calcutta.
- Sasidharan, N. & Sivarajan, V.V. (1996) Flowering plants of Thrissur Forest... Kerala, India. Jodhpur.
- Hnatiuk, R.J. (1990) Census Australian Vasc. Plants, Bureau Fl. & Fauna, Canberra
- Wiersema, J.H. et al. (1990) Legume Nomenclature USDA Germplasm Sys. USDA Tech. Bull. 1757
- Horn, P.E. (1988) Herbarium References
- Australian National Botanic Gardens: Castanospermum australe
- Bush Tucker Plants: Moreton Bay Chestnut
- Plants for a Future: Castanospermum australe
