Castelló de Farfanya

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCastelló de Farfanya
Escut de Castelló de Farfanya
Escut de Castelló de Farfanya
Castello de Farfanya 1.jpg
La vila de Castelló de Farfanya des del castell

Localització
Localització de Castelló de Farfanya respecte de la Noguera.svg
41° 49′ 16″ N, 0° 43′ 45″ E / 41.821111111111°N,0.72916666666667°E / 41.821111111111; 0.72916666666667
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Ponent
Comarca Noguera
Entitats de població 1
Població
Total 556 (2016)
• Densitat 10,57 hab/km²
Gentilici Castelloní, castellonina
Geografia
Superfície 52,6 km²
Altitud 358 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcalde Manel Medá i Calella
Indicatius
Codi postal 25136
Codi INE 25069
Codi IDESCAT 250693
Modifica dades a Wikidata

La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs. A més de la vila de Castelló de Farfanya, el municipi inclou l'antic terme de Torredà.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de Castelló cal cercar-lo en la seva antiga fortalesa, tal com el seu propi nom deixa veure. El castell de Castelló de Farfanya formava part de la línia defensiva sarraïna que protegia la plana de les empreses militars comtals.

El lloc fou conquerit entre els anys 1116 i 1130 i el territori disputat entre la noblesa. El 1190 és reconeguda la sobirania d'Alfons el Cast (1154-1196).[1]

Castelló va gaudir d'una important puixança política i econòmica; es bastiren les esglésies de Santa Maria, al castell, i de Sant Miquel a la vila baixa.

El castell de Castelló de Farfanya va ser l'últim bastió de resistencia urgelista durant la revolta Jaume d'Aragó, el comte d'Urgell, el 17 de novembre de 1413.

El castell es va malmetre a la Guerra dels Segadors i més endavant amb altres esdeveniments militars, fins que es va abandonar definitivament a començament del segle XIX.

La vila[modifica | modifica el codi]

A més de les esglésies de Santa Maria (seu d'un priorat canonical) i de Sant Miquel, la vila té diverses construccions senyorials i una font barroca, prop de l'església de Sant Miquel. Procedeix de Castelló el deteriorat Retaule de la Pietat, obra de Jaume Ferrer I i una predel·la del mateix autor però procedent d'un altre retaule, ambdues peces conservades ara al Museu Episcopal de Vic.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
172 157 184 426 1.260 1.687 1.608 1.572 1.421 1.150
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.230 1.154 1.106 1.083 986 1.001 680 642 612 616
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
597 592 587 582 588 564 586 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sàez, Anna «Històries de la mitja Lluna». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p.70. ISSN: 1695-2014.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Josep Lladonosa i Pujol. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 10. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1983. ISBN 84-85194-40-3
  • Josep Gudiol, Santiago Alcolea. Pintura gòtica catalana. Edicions Polígrafa, Barcelona, 1987 ISBN 84-343-0510-0

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castelló de Farfanya Modifica l'enllaç a Wikidata