Castell Reial de Cotlliure

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castell Reial de Cotlliure
Château royal de Collioure 09.jpg
Castell Reial de Cotlliure
Fitxa tècnica
Tipus castell
Ubicació
Castell Reial de Cotlliure situat respecte Catalunya
Situació dins Catalunya
Catalunya del Nord
 »» Rosselló
 »»» Cotlliure  42° 31′ 32.0″ N, 3° 5′ 4.5″ E / 42.525556°N,3.084583°E / 42.525556; 3.084583Coord.: 42° 31′ 32.0″ N, 3° 5′ 4.5″ E / 42.525556°N,3.084583°E / 42.525556; 3.084583
Monument historique
Declaració 14 novembre 1922
Identificador PA00103998
Llista de castells dels Països Catalans

El Castell Reial de Cotlliure és un castell inicialment construït a l'Edat Mitjana, tal vegada damunt de construccions defensives d'època romana, però molt retocat per Vauban per adaptar-lo a les necessitats defensives militars del segle XVII. És a la vila de Cotlliure, a la comarca del Rosselló (Catalunya Nord).

Està situat[1] al sud de la Vila Vella i al nord-oest del Raval, aproximadament al centre del port de Cotlliure.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera documentació del castell és de 673, cosa que evidencia la situació estratègica d'aquest territori, nascut com a port de la ciutat d'Elna.

El castell i la vida de Cotlliure foren possessions dels comtes de Rosselló abans de passar sota el control dels reis d'Aragó de 1172 a 1276. Més tard, el Castell Reial esdevingué residència reial dels reis de Mallorca fins al 1343, ja que Cotlliure era el primer port del Rosselló. Aquesta residència reial fou ocupada, amb tot, de manera discontínua pels sobirans i llur cort que es desplaçaven sovint entre les seues possessions.

Entre 1242 i 1280 el castell fou completament reconstruït, absorbint el Castell d'Orla, que havia estat donada als templers i s'hi havia establert una comanda templera.

Després de l'ocupació per les tropes Lluís XI, Cotlliure, a partir del regne de Carles V, va passar sota dominació dels Habsburg d'Espanya.

Convenia doncs adaptar la fortalesa de manera urgent als progressos de l'artilleria. Així les defenses del castell i dels seus voltants es van reforçar considerablement.

Durant la Guerra dels Segadors, el 1642, Cotlliure i el seu castell patiren un setge intens. Les tropes del rei francès dominaven els puigs i llur flota bloquejava el port. A ran de l'assalt de la ciutat i del castell per les tropes de Lluís XIII de França (que constaven de 10.000 homes entre els quals Turenne, d'Artagnan i llurs mosqueters). A conseqüència d'aquest atac, les tropes espanyoles, privades d'aigua per la destrucció del pou, s'hagueren de rendir. En la retirada, el general espanyol, governador de Cotlliure, s'endugué les relíquies de sant Vicenç de Cotlliure, que foren més tard dipositades a Concabella, a la Segarra.

L'any 1659, després del Tractat dels Pirineus, amb l'annexió consegüent del Rosselló, el castell passa sota dominació francesa. L'arquitecte del rei de França Sébastien Le Prestre de Vauban, marquès de Vauban va decidir aleshores de fortificar el monument adaptant-lo a les noves necessitats defensives d'aquell moment. Va arrasar, així, el poble alt, la major part de la Vila vella, per a enfortir el recinte. En un primer moment, la seva intenció era de destruir completament el poble, expulsant-ne la població, i construir al seu lloc un port fortificat. La destrucció, que va causar la desaparició del claustre i de l'església romànics, va ser aturada per la intervenció de les autoritats locals, que temien un alçament de la població, de manera que va quedar dempeus la nau de l'antiga església parroquial.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Becat, Joan; Ponsich, Pere; Gual, Raimon. «Cotlliure». A: El Rosselló i la Fenolleda. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 14). ISBN 84-85194-59-4. 

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell Reial de Cotlliure Modifica l'enllaç a Wikidata