Castell d'Abella de la Conca
| Dades | ||||
|---|---|---|---|---|
| Tipus | Ruïnes de castell | |||
| Construcció | segle XI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Altitud | 1.011 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Abella de la Conca (Pallars Jussà) | |||
| Lloc | Al cingle sobre Abella | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 250-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006199 | |||
| Id. IPAC | 31069 | |||
| Id. IPAPC | 8882 | |||
El Castell d'Abella de la Conca és una fortalesa en ruïnes al poble homònim (Pallars Jussà), catalogada com a bé cultural d'interès nacional.[1]
Història
[modifica]El 1033, aquest castell consta com a afrontació septentrional del terme de Llordà, el 1055 com a afrontació oriental dels castells d'Castell d'Orcau i de Basturs i el 1056 com a afrontació septentrional dels castells Llimiana, Orcau i Basturs.[2] El 1094 apareix com a castlà el cavaller Miró Sunyer d'Abella, succeï cap al 1097 pel seu fill Pere. El 1110, Guillem Guitart de Caboet llegà al seu fill Bernat el terme d'Abella amb el seu castell.[2]
Des del segle xv, Abella fou cap de la baronia homònima, que comprenia els castells i llocs d'Abella, Carreu, Sant Romà i Bóixols.[2][1]

Descripció
[modifica]Les restes del castell es troben dalt d'un turó sobre el poble, al vessant sud de la serra de Carreu, als contraforts de la serralada del Boumort, davant de la plana de la Conca Dellà.[1] El vestigi més important és un mur d'uns 13 m de longitud i 1 m d'amplada, orientat de llevant a ponent, que devia tancar per la banda meridional una construcció rectangular.[2][1] El límit nord el devia formar una altra paret, els vestigis de la qual són al límit del penya-segat. Una mica més a ponent hi ha també unes altres restes de parets, amb pedres ben arrenglerades, potser de l'església o d'altres construccions.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Castell d'Abella». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 ; Busqueta i Riu, Joan-Josep; Benito i Monclús, Pere«Castell d'Abella de la Conca». Catalunya Romànica. Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Buron, Vicenç. Esglésies i castells romànics del Pirineu català i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca, 10). ISBN 84-88294-28-X.
- Català, Pere. «Castell d'Abella, cap de baronia». A: Els castells catalans. Volum VI (2a part). Barcelona: Rafael Dalmau, 1979. ISBN 84-232-0158-9.
- Rocafort, Ceferí. Provincia de Lleyda. Barcelona: Establiment Editorial d'Albert Martín (Geografia general de Catalunya).

