Castell d'Albons
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell termenat | |||
| Construcció | segle xvii | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Renaixement, obra popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Albons (Baix Empordà)  | |||
| ||||
| Bé d'Interès Cultural | ||||
| Data | 8 novembre 1988 | |||
| Identificador | RI-51-0005785 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 1949 | |||
| Identificador | 454-MH | |||
| IPAC | 527 | |||
El Castell d'Albons és una edificació militar i civil que fou l'origen del nucli d'Albons i que està declarada bé cultural d'interès nacional. Resta un notable conjunt, amb una part aprofitada per un casal tardà, un gran portal dovellat i part només amb el mur de tanca. Obra medieval i del segle xvii.[1]
Arquitectura[modifica]
Al costat i a la banda N de l'església hi ha un gran edifici dit Castell d'Albons que ocupa el lloc del castell medieval però té l'aspecte de gran casa pairal. És de planta quadrada i té dos pisos i coberta de doble vessant. Els baixos tenen voltes de pedra morterada i les estances superiors voltes de llunetes. Presenta portes de gran dovellatge, finestres de llinda monolítica (algunes amb dates del s.XVII) i escales de pedra, una d'elles exterior adossada a la façana del migdia. Entre aquest casal i l'església hi ha un pati, tancat a ponent per un alt mur amb gran portal adovellat. A l'espai de la Plaça Major, a ponent del Castell i l'església, hi ha l'únic vestigi de la muralla, la meitat inferior d'una torre medieval, de planta quadrangular, espitllerada, construïda amb grans rebles desbastats i carreus angulars.[1]
L'aspecte actual que presenta l'edifici és el d'una masia fortificada del segle xv amb les reformes i modificacions puntuals que s'hi han anat introduint durant els darrers cinc-cents anys. A l'esplanada davant el castell, en la que en altre temps deuria haver-hi la resta de construccions i dependències annexes, es pot contemplar la llarga façana de l'edifici, amb un gran portal dovellat dels segles XIV-XV que dona accés al pati interior, delimitat a migdia pel mur de l'església de Sant Cugat. Dins el pati, es conserva una altra portalada dovellada i finestres rectangulars de la mateixa època. L'expansió urbana que ha enregistrat el poble, han desfigurat la primitiva estructura d'un nucli edificat en el punt més alt del turó, a l'entorn de l'església i el castell. A principis dels anys 80 del segle passat, fou rehabilitat i convertit en diversos habitatges, sempre respectant la seva estructura original.
Història[modifica]
És un castell termenat documentat el 1170.[1] El lloc d'Albora és esmentat l'any 959 i en un document del 980 s'esmenta el lloc d'Alburne, del comtat d'Empúries. També hi ha documentació a partir del segle xii on es fa referència al lloc com un alberg del comte de Rosselló amb els noms d’Alburnos, Alburnis i Albornis, i com a l'església de Sant Cugat (Sancti Cucuphatis de Albornis). I la seva església de Sant Cugat s'esmenta a la segona meitat del s. XIII, si bé els elements arquitectònics demostren que ja existia en època alt-medieval. El castell també se cita en documents del segle xiii, quan la família Des Torrent el tenia en feu dels senyors de Torroella, encara formant part del comtat d'Empúries. El 1272 el vescomte Dalmau VI de Rocabertí permutà Albons i Torroella per altres castells amb l'infant Pere, d'aquesta manera el lloc passà a la corona.[1]
El 1311 el rei Jaume II va vendre el domini feudal d'Albons al comte d'Empúries Ponç V, que posteriorment fou un dels molts motius de discòrdia entre ambdós personatges. Ponç va començar la fortificació de la població i, el rei, que estava alçant el seu castell del Montgrí, li va prohibir que continués les obres tant del castell d'Albons com el de Bellcaire. El 1322 el mateix rei feia donació del domini d'Albons a Bernat d'Orriols, els successors del qual continuaren posseint-lo durant segles, cognomenats Foixà des de finals del segle xiv i Vallgornera a partir del segle xvi. Durant aquests segles destacaren especialment dues persones. A partir del 1356, a causa de diferents entroncaments, va passar primer a mans de Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres, senyor de Foixà, segurament mitjançant el dot de la seva muller Catalana, germana de Berenguer i senyora d'Orriols. També destacà el dominicà Tomàs de Vallgornera, nat del poble (al castell) el 1595, autor d'obres filosòfiques i religioses.[1]
Notes[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Albons |