Castell d'Amposta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Castell d'Amposta
Amposta - Biblioteca Sebastià Juan Arbó.jpg
Dades
Tipus castell
Característica
Estil arquitectònic arquitectura gòtica
Altitud 10 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
VegueriaTerres de l'Ebre
ComarcaMontsià
MunicipiAmposta
Localització Plaça del Castell
40° 42′ 52″ N, 0° 34′ 50″ E / 40.7145°N,0.580464°E / 40.7145; 0.580464Coord.: 40° 42′ 52″ N, 0° 34′ 50″ E / 40.7145°N,0.580464°E / 40.7145; 0.580464
Bé d'interès cultural
Data 8 novembre 1988
Identificador RI-51-0006570
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 763-MH-ZA
IPAC 855
Modifica les dades a Wikidata

El Castell d'Amposta era un castell de la vila d'Amposta, actualment un recinte arqueològic declarat bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

El recinte s'emplaça en un estrenyiment del marge dret del riu Ebre dintre el nucli urbà d'Amposta, sobre una petita elevació de roca conglomerada quaternària. Del castell medieval només resta un portal cec ogival i part del traçat del fossat interior.[1]

El portal cec ogival, que integrava la muralla fluvial i tenia funció purament estètica, és d'estil gòtic i presenta un bon nombre de dovelles irregulars a l'arc, envoltat per restes dels primitius murs de paredat.[2]

El recinte era protegit per dos fossats concèntrics. El fossat exterior discorria per on actualment transcorren el carrer del Fossat i el canal. El fossat interior, datat del segle X, està excavat a la roca conglomerada, aprofitant un petit barranc i té una amplada aproximada de 9 metres, que s’estreny a mesura que s’apropa al riu. Per la part interna del fossat interior es conserva el pas de ronda, d’1,40 m d’amplada, que discorre entre la muralla interior i el talús del fossat. Hi havia dues portes, una que menava al camí de Tortosa i l’altra al camí de la ribera, en l'espai que ocupen actualment les dues passarel·les que salven el fossat.

La part oest d’aquest fossat resta molt desfigurada, ja que al segle XIX s'enderrocà bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per bastir un canal per fornir d’aigua la turbina d'un molí arrosser. En aquest punt hi ha la base d'una torre, la de Sant Joan, bastida entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV, en un punt d'inflexió de la muralla àrab. Assentada sobre la roca, presenta una planta rectangular d'11,75 per 9,20 metres, i uns murs de 2,40 metres d’amplada, fets de carreus encoixinats i morter de calç. Només conserva una alçada de 5-6 metres, escapçada a nivell del primer pis, i presenta dues espitlleres, una orientada al nord i l’altra a l’oest.

Història[modifica]

Les restes més antigues documentades arqueològicament són un petit llenç de muralla i set sitges d'època ibèrica. També s'evidencia presència andalusina durant el segle X, en aquell moment hi devia haver una ocupació amb funcions de vigilància, per posteriorment al segle XI remodelar el recinte per situar-hi un hisn, centre administratiu i defensiu que servia de refugi per a la població dispersa en cas de perill.

El castell és citat documentalment per primer cop el 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta pel comte Ramon Berenguer III a favor del comte Artal de Pallars, amb la finalitat que hi bastís un castell un cop conquerida la zona, però aquests propòsits no progressaren perquè l'empresa militar no va ser reeixida.

Després de la conquesta, el 1148, del terme d'Amposta, Ramon Berenguer IV el cedeix a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem l'any 1149, que es convertirà en la comanda d'Amposta i seu del priorat de l'orde a la Corona d'Aragó. El castell d'Amposta doncs, donà nom al priorat com a Castellania d'Amposta [3] i allí residí el castellà fins a l'any 1280 en què Pere el Gran, volent recuperar per la Corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per les viles d'Onda i Gallur. La seu de la Castellania d'Amposta, que mantindria el nom, passà a ser itinerant fins establir-se finalment a San Juan de los Panetes, a Saragossa.[4] L’any 1384, el castell passa a mans de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, per concessió del rei Pere III.

Durant la guerra civil catalana, el castell es posicionà contra Joan II d'Aragó i s'inicià un setge fluvial i terrestre el 2 d'Octubre de 1465, que l'afectà greument i n'acabà provocant la capitulació, el 21 de juny de 1466.[1][5]

Successives ràtzies piràtiques, els anys 1518, 1520, 1530 i 1540, resulten en la completa ruïna del castell, i es decidí emprar la seva pedra per bastir altres construccions, fet documentat en la sol·licitud concedida a l'abat de Benifassà per treure pedra del castell.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Amposta Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «El poblat del Castell d’Amposta (Amposta, Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l’Ebre». I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE TIVISSA. CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE. [Consulta: 23 juny 2012].
  2. «Castell d'Amposta». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  3. Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".
  4. Fuguet, 1998, p. 27-28.
  5. «Amposta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • ALMUNI, Victòria; BONET, Maria; CURTO, Albert, (1995): De l'Edat Mitjana al Montsià: els castells, Museu del Montsià, Amposta.
  • FUGUET SANS, Joan, Templers i Hospitalers, II. Guia de les terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1998, p. 27-28.
  • VILLALBÍ PRADES, M. Mar / FORCADELL VERICAT, Toni / ARTIGUES CONESA, Pere L., « El castell d'Amposta. Nota preliminar», a Quaderns d'Història Tarraconense, XIII, 1994, p. 184-106. [1]

Enllaços externs[modifica]

  • «Castell d'Amposta». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.
  • «Castell d'Amposta». Pat.mapa: Jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.