Castell d'Amposta

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'edifici
Castell d'Amposta
Amposta - Biblioteca Sebastià Juan Arbó.jpg
Dades
Tipus castell
Característiques
Estil arquitectònic arquitectura gòtica
Altitud 10 m
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
ProvínciaTarragona
VegueriaTerres de l'Ebre
ComarcaMontsià
MunicipiAmposta
Localització Plaça del Castell
 40° 42′ 52″ N, 0° 34′ 50″ E / 40.7145°N,0.580464°E / 40.7145; 0.580464
Bé d'interès cultural
Data 8 novembre 1988
Identificador RI-51-0006570
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 763-MH
IPAC 855
Modifica les dades a Wikidata

El Castell d'Amposta era un castell de la vila d'Amposta, actualment un recinte arqueològic declarat bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

El recinte s'emplaça en un estrenyiment del marge dret del riu Ebre dintre el nucli urbà d'Amposta, sobre una petita elevació de roca conglomerada quaternària.[1]

El recinte jussà, organitzat al voltant d’un pati d’armes, era protegit per un sistema de doble fossat sec concèntric en forma d'u, amb el riu als seus dos extrems. D'aquest recinte es conserva, un portal cec ogival que formava part de l'emmurallament fluvial, fet d'un bon nombre de dovelles irregulars, d'estil gòtic i funció purament estètica, envoltat per restes de murs de paredat[2], i al costat de l’entrada, soterrades, unes estances alineades i adossades a la muralla andalusina, del segle XIV-XV, que devien formar part dels edificis destinats a l'emmagatzematge d'avituallaments i delmes. La porta principal, que menava a la vila, actual nucli antic d'Amposta, estava protegida per una torre, anomenada de l'Hospital, situada en el contravall entre els dos fossats, de la qual es conserva el basament.

El fossat exterior discorria per on actualment transcorren el canal i el carrer del Fossat, desembocant aproximadament on actualment s'emplaça la pilastra del pont penjant, al final del carrer Sant Sebastià. El fossat interior, datat del segle X, està excavat a la roca conglomerada i té una profunditat aproximada de 6 metres i una amplada aproximada d'11 metres, que s’estreny a mesura que s’apropa al riu. A l'extrem est del fossat, contra el riu, s'emplaçava el recinte sobirà del castell, la torre de l'homenatge, anomenada Celòquia, separada del recinte jussà per un fossat. Per l'escarpa del fossat interior es conserva el pas de ronda, d’1,40 metres d’amplada, que discorre entre la muralla interior i el talús del fossat. La part oest d’aquest fossat resta molt desfigurada, ja que al segle XIX s'enderrocà bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per bastir un canal per fornir d’aigua la turbina d'un molí arrosser. En aquest punt hi ha la base de torre de Sant Joan, bastida entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV a l'escarpa del fossat interior, i assentada sobre la roca, en un punt d'inflexió de la muralla àrab, al punt on s'unien ambdós fossats. Presenta una planta rectangular d'11,75 per 9,20 metres, i uns murs de 2,40 metres d’amplada, fets de carreus encoixinats i morter de calç. Només es conserven aproximadament 6 metres d'alçada, escapçada a nivell del primer pis, i dues espitlleres, una orientada al nord i l’altra a l’oest.[1]

Història[modifica]

Les restes més antigues documentades arqueològicament són un petit llenç de muralla i quatre sitges d'època ibèrica. També s'evidencia presència andalusina durant el segle X, en aquell moment hi devia haver una ocupació amb funcions de vigilància, per posteriorment al segle XI remodelar el recinte per situar-hi un hisn, centre administratiu i defensiu que servia de refugi per a la població dispersa en cas de perill.

El castell és citat documentalment per primer cop el 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta pel comte Ramon Berenguer III a favor del comte Artal de Pallars, amb la finalitat que hi bastís un castell un cop conquerida la zona. Després de la conquesta del terme d'Amposta per Ramon Berenguer IV, el cedeix l'any 1149 a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, que esdevindrà la comanda d'Amposta i donarà nom al priorat com Castellania d'Amposta [3] fins a l'any 1280 en què Pere el Gran, volent recuperar per la Corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per les viles d'Onda i Gallur, encara que el priorat mantindrà el nom.[4] L’any 1384, el castell passa a mans de l’orde de Sant Jordi d’Alfama, per concessió del rei Pere III.

Durant la guerra civil catalana, el castell es posicionà contra Joan II d'Aragó. El 2 d'octubre de 1465 s'inicià un setge fluvial i terrestre, que l'afectà greument, i n'acabà provocant la capitulació, el 21 de juny de 1466.[1][5]

Successives ràtzies piràtiques, els anys 1518, 1520, 1530 i 1540, resulten en la completa ruïna del castell, i es decidí emprar la seva pedra per bastir altres construccions, com documenta la sol·licitud concedida a l'abat de Benifassà per treure-hi pedra.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Amposta Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 «El poblat del Castell d’Amposta (Amposta, Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l’Ebre». I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE TIVISSA. CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE. [Consulta: 23 juny 2012].
  2. «Castell d'Amposta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
  3. Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".
  4. Fuguet, 1998, p. 27-28.
  5. «Amposta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • ALMUNI, Victòria; BONET, Maria; CURTO, Albert, (1995): De l'Edat Mitjana al Montsià: els castells, Museu del Montsià, Amposta.
  • FUGUET SANS, Joan, Templers i Hospitalers, II. Guia de les terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1998, p. 27-28.
  • VILLALBÍ PRADES, M. Mar / FORCADELL VERICAT, Toni / ARTIGUES CONESA, Pere L., « El castell d'Amposta. Nota preliminar», a Quaderns d'Història Tarraconense, XIII, 1994, p. 184-106. [1]