Castell d'Amposta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell d'Amposta
Amposta - Biblioteca Sebastià Juan Arbó.jpg
Dades bàsiques
Tipus castell
Construït Medieval, XIX
Característiques
Estil Romànic, gòtic
Ubicació
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Terres de l'Ebre
Comarca Montsià
Municipi Amposta
Localització Av. Sant Jaume, 1. Amposta (Montsià)

40° 42′ 52″ N, 0° 34′ 50″ E / 40.7145°N,0.580464°E / 40.7145; 0.580464
Bé cultural d'interès nacional
Identificador BCIN: 763-MH-ZA
BIC: RI-51-0006570
IPAC: 855
Modifica dades a Wikidata

El Castell d'Amposta (Montsià, Catalunya) és un castell del municipi d'Amposta declarat bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica | modifica el codi]

De l'edificació original només resten les bases de dues torres, la muralla que dóna al riu, el fossat i part del Quarter central, car la pedra fou emprada per a altres construccions de la zona.[1] Hi ha poques ruïnes a la part alta prop de l'Ebre. Tres grans portals cecs: un amb arc ogival, i els altres dos amb arc de mig punt, a més de restes d'altres portals (tot un arc damunt dels dos portals de mig punt i mig arc al costat inferior esquerre de l'apuntat), tots situats a la vora del riu Ebre, als murs (de contenció), que hi donen directament (en un lloc de difícil accés directe, encara que no visual -malgrat la distància-), a la dreta del Pont Penjant (vist des de la vora esquerra del riu). El portal ogival és el de mides més grans, voltat per restes dels primitius murs de paredat (no gaire irregular) i que presenta un bon nombre de dovelles a l'arc (també una mica irregulars). Els seus basaments evidencien alguna campanya constructiva posterior[2]

A l'esquerra d'aquest portal es troben els dos portals de mig punt, al de més a l'esquerra, li manca una part dels suports laterals, mentre que el més proper a l'ogival és més petit i té l'arc i part dels suports laterals (pot ser que per la distància sembli una mica proper als arcs de ferradura); són envoltats per un aparell difícil d'apreciar per la distància. Les excavacions de l'inici dels anys 90 han posat al descobert bona part d'una torre de planta quadrada amb carreus encoixinats, dibuixada per Laborde el segle XIX. Dins el recinte del castell d'amposta hi ha restes de fortificacions de les guerres carlines.[2]

Castell d'Amposta (gener 2016)

Història[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un castell termenat documentat el 1097. Les primeres notícies referides al Castell d'Amposta es remunten als anys 1097 i 1098, fent referència a la donació feta comte Ramon Berenguer III de Barcelona a favor del comte Artal de Pallars, amb la condició que hi bastís un castell, però aquests propòsits no progressaren en principi. Ja hi havia un castell a mitjan segle XII, quan Ramon Berenguer IV, l'any 1150, el cedeix a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem que el convertirà en seu de la comanda d'Amposta i del priorat catalano-aragonès de l'orde. El castell d'Amposta, doncs, donà nom al priorat "Castellania d'Amposta"[3] i allí residí el Castellà fins a l'any 1280 en què Pere el Gran, volent recuperar per la Corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per Onda i Gallur. Els santjoanistes retingueren diverses propietats a Amposta, entre altres el castell i l'església parroquial, que administraren des de la comanda d'Ulldecona que aleshores esdevingué principal comanda del Montsià. La capitalitat de la Castellania (que mantindria el nom) passà a ser itinerant fins establir-se finalment a San Juan de los Panetes de Saragossa.[4]

Durant la guerra contra Joan II, els ampostins i tortosins s'enfrontaren contra el rei, fins que en el 1466 són derrotats i conquerit el castell. En la segona dècada del segle XVI (1518), els turcs enderroquen el castell en una de les seves incursions. A la guerra Carlina complí va funció defensiva com a fortalesa en el setge fluvial i terrestre de vuit mesos.[1][5]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat es conserven espitlleres d'aqueixa època carlina. Des de l'any 1987 s'han realitzat succesives campanyes arqueològiques que han donat a conèixer una torre que fou dibuixada per Mouliner (de l'expedició d'A. Laborde) i que sembla, per la documentació, que devia ser la Torre de Sant Joan. Escapçada a nivell del primer pis, es conserva en una alçada de 5-6 m. Té planta rectangular (9,10 x 11,7) feta amb carreus de pedra de diferents mides, els uns llisos i els altres encoixinats. A la cara interior hi ha també carreus i, entre les dues cares, hi ha morter de calç de manera que, una amplada de 2,40 m. En la cara NW i SE hi ha espitlleres. És d'època medieval (s. XIV-XV). La torre assoleix una inflexió de la muralla àrab (feta de tàpia amb la tècnica de l'encofrat). Té un gruix màxim de 2 m. i una alçada màxima de conservada de 5-6 m. L'any 1992, en el procés d'excavació hi van aparèixer unes sitges d'època ibèrica i instal·lacions d'una fàbrica de sabó del 1795 que pertanyia a la "Companyia de Aragón".[2][1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «El poblat del Castell d’Amposta (Amposta, Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l’Ebre». I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE TIVISSA. CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE. [Consulta: 23 juny 2012].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Castell d'Amposta». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  3. Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".
  4. Fuguet, 1998, p. 27-28.
  5. «Amposta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • ALMUNI, Victòria; BONET, Maria; CURTO, Albert, (1995): De l'Edat Mitjana al Montsià: els castells, Museu del Montsià, Amposta.
  • FUGUET SANS, Joan, Templers i Hospitalers, II. Guia de les terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1998, p. 27-28.
  • VILLALBÍ PRADES, M. Mar / FORCADELL VERICAT, Toni / ARTIGUES CONESA, Pere L., « El castell d'Amposta. Nota preliminar», a Quaderns d'Història Tarraconense, XIII, 1994, p. 184-106. [1]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Amposta Modifica l'enllaç a Wikidata
  • «Castell d'Amposta». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.
  • «Castell d'Amposta». Pat.mapa: Jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.