Castell d'Amposta

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search

Infotaula d'edifici
Castell d'Amposta
Amposta - Biblioteca Sebastià Juan Arbó.jpg
Dades bàsiques
Tipus castell
Característiques
Estil arquitectura gòtica
Altitud 10 m
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Tarragona
VegueriaTerres de l'Ebre
ComarcaMontsià
MunicipiAmposta
Localització Plaça del Castell

40° 42′ 52″ N, 0° 34′ 50″ E / 40.7145°N,0.580464°E / 40.7145; 0.580464
Bé d'interès cultural
Data 8 novembre 1988
Identificador RI-51-0006570
Bé cultural d'interès nacional
Identificador 763-MH-ZA
IPAC855
Modifica dades a Wikidata

El Castell d'Amposta era un castell de la vila d'Amposta, actualment un recinte arqueològic declarat bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

El castell s'emplaçava sobre una petita elevació de roca conglomerada quaternària, en un estrenyiment del riu Ebre, al seu marge dret, actualment al nucli urbà d'Amposta. Del castell medieval només resta la base d'una torre, un portal cec ogival que formava part de la muralla fluvial i la major part del fossat interior, car la pedra fou emprada per a altres construccions de la vila.[1]

El recinte era protegit per dos fossats concèntrics: El fossat exterior discorria per on actualment transcorren el carrer del Fossat i el canal. El fossat interior, datat del segle X, està excavat en la roca conglomerada, aprofitant un petit barranc i té una amplada aproximada de 9 metres que s’estreny a mesura que s’apropa al riu. Hi havia dues portes, una que menava al camí de Tortosa i l’altra al camí del delta, en l'espai que ocupen ara els dos ponts que salven el fossat interior.[2]

Per la part interna del fossat interior es conserva el pas de ronda, d’1,40 m d’amplada, que discorre entre la muralla interior i el talús del fossat. La part oest d’aquest fossat resta molt desfigurada, ja que al segle XIX s'enderrocà bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per bastir un canal per fornir d’aigua la turbina d'un molí arrosser.

En aquest punt hi ha la base d'una torre, que per la documentació sembla que devia ser la torre de Sant Joan, bastida en un punt d'inflexió de la muralla àrab, entre finals del segle XIV i la primera meitat del segle XV. Assentada sobre la roca, presenta una planta rectangular (11,75 x 9,20 metres) i uns murs de 2,40 metres d’amplada, fets de carreus encoixinats. A la cara interior hi ha també carreus, i entre les dues cares hi ha morter de calç. Només conserva una alçada de 5-6 metres, escapçada a nivell del primer pis i dues espitlleres, una orientada al nord i l’altra a l’oest. El portal cec ogival de la muralla fluvial, que tenia una funció purament estètica, és d'estil gòtic i voltat per restes dels primitius murs de paredat no gaire irregulars i presenta un bon nombre de dovelles a l'arc, també irregulars.[2]

Història[modifica]

El fossat interior

Les restes més antigues documentades arqueològicament són un petit llenç de muralla i set sitges d'època ibèrica. També s'evidencia presència andalusina durant el segle X, en aquell moment hi devia haver una ocupació amb funcions de vigilància, per posteriorment al segle XI remodelar el recinte per situar-hi un hisn, centre administratiu i defensiu que servia de refugi per a la població dispersa en cas de perill.

El castell és citat documentalment per primer cop el 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta pel comte Ramon Berenguer III a favor del comte Artal de Pallars, amb la finalitat que hi bastís un castell un cop conquerida la zona, però aquests propòsits no progressaren perquè l'empresa militar no va ser reeixida.

Després de la seva conquesta, Ramon Berenguer IV cedeix el terme d'Amposta a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem l'any 1149, que es convertirà en la comanda d'Amposta i seu del priorat de l'orde a la Corona d'Aragó. Com a seu de l’orde, el castell fou adaptat estructuralment a les noves necessitats militars, amb el bastiment de diferents estructures, com estances per a l’estada i avituallament de la guarnició.

El castell d'Amposta doncs, donà nom al priorat com a Castellania d'Amposta [3] i allí residí el castellà fins a l'any 1280 en què Pere el Gran, volent recuperar per la Corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per les viles d'Onda i Gallur. La seu de la Castellania d'Amposta, que mantindria el nom, passà a ser itinerant fins establir-se finalment a San Juan de los Panetes, a Saragossa.[4]

Durant la guerra civil catalana, Amposta pren partit contra Joan II d'Aragó, i el castell, després d'un setge fluvial i terrestre de vuit mesos, fou conquerit i parcialment destruït el 21 de juny de 1466 per les tropes reials comandades pel príncep Ferran.[1][5] Finalment, el castell és destruït definitivament en una incursió turca el 1518.

Durant la tercera guerra carlina encara complí funció defensiva, de la qual conserva un mur i unes espitlleres.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Amposta Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 «El poblat del Castell d’Amposta (Amposta, Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l’Ebre». I JORNADES D’ARQUEOLOGIA DE TIVISSA. CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE. [Consulta: 23 juny 2012].
  2. 2,0 2,1 «Castell d'Amposta». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 agost 2014].
  3. Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".
  4. Fuguet, 1998, p. 27-28.
  5. «Amposta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia[modifica]

  • ALMUNI, Victòria; BONET, Maria; CURTO, Albert, (1995): De l'Edat Mitjana al Montsià: els castells, Museu del Montsià, Amposta.
  • FUGUET SANS, Joan, Templers i Hospitalers, II. Guia de les terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1998, p. 27-28.
  • VILLALBÍ PRADES, M. Mar / FORCADELL VERICAT, Toni / ARTIGUES CONESA, Pere L., « El castell d'Amposta. Nota preliminar», a Quaderns d'Història Tarraconense, XIII, 1994, p. 184-106. [1]

Enllaços externs[modifica]

  • «Castell d'Amposta». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.
  • «Castell d'Amposta». Pat.mapa: Jaciments. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.