Castell d'Amposta
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Altitud | 10 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Amposta (Montsià) | |||
| Localització | Plaça del Castell | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 763-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006570 | |||
| Id. IPAC | 855 | |||
| Id. IPAPC | 639 | |||
.jpg)
El Castell d'Amposta era un castell de la vila d'Amposta, actualment un recinte arqueològic declarat bé cultural d'interès nacional.
Descripció[modifica]
El recinte s'emplaça en un estrenyiment del marge dret del riu Ebre dintre el nucli urbà d'Amposta, sobre una petita elevació de roca conglomerada quaternària.[1]
El recinte jussà, organitzat al voltant d'un pati d'armes, era protegit per un sistema de doble fossat sec concèntric en forma d'"U", amb el riu als seus dos extrems. D'aquest es conserven unes estances alineades del segle XIV-XV que formarien part de les dependències d'emmagatzematge d'avituallaments i delmes, al costat de l'entrada, soterrades i adossades a la muralla andalusina, i un portal cec ogival fet d'un bon nombre de dovelles irregulars, d'estil gòtic i funció purament estètica, que formava part de l'emmurallament fluvial.[2] A la part est del recinte, contra el riu i separat del recinte jussà per un fossat, s'emplaçava el recinte sobirà del castell, la torre de l'homenatge anomenada Celòquia, objecte d'una recreació contemporània.
La porta principal, que menava a la vila, l'actual nucli antic d'Amposta, estava protegida per una torre, anomenada de l'Hospital, situada al contravall entre els dos fossats, de la qual es conserva el basament. El fossat extern discorria per on actualment transcorre el canal i el carrer del Fossat, desembocant al final del carrer de Sant Sebastià, aproximadament on actualment s'emplaça la pilastra del pont penjant.
El fossat intern, datat del segle x, està excavat a la roca conglomerada i té una profunditat aproximada de 6 metres i una amplada aproximada d'11 metres, que s'estreny a mesura que s'apropa al riu. A l'escarpa es conserva el pas de ronda, d'1,40 metres d'amplada, que discorre entre la muralla i el talús del fossat. La part oest del fossat resta desfigurada, ja que s'enderrocà bona part del mur andalusí que separava els dos fossats per bastir un canal per fornir d'aigua la turbina del molí arrosser de Cercós. En aquest punt, al basament del fumeral del molí, hi havia la torre de Sant Joan, bastida entre finals del segle xiv i la primera meitat del segle xv, al punt d'inflexió de la muralla andalusina on s'unien els dos fossats. Només es conserven aproximadament 6 metres d'alçada i dues espitlleres, una orientada al nord i l'altra a l'oest,[1] presenta una planta rectangular d'11,75 per 9,20 metres, i murs de 2,40 metres d'amplada, fets de carreus encoixinats i morter de calç.
Història[modifica]
Les restes arqueològiques documentades més antigues són un petit llenç de muralla i quatre sitges d'època ibèrica. També s'evidencia presència andalusina durant el segle x, en aquell moment segurament una ocupació amb funcions de vigilància, que també servia de refugi en cas de perill per a la població dispersa.
El castell és citat documentalment per primer cop el 1097, fent referència a la infeudació del terme d'Amposta feta pel comte Ramon Berenguer III a favor del comte Artal de Pallars, amb la finalitat que hi bastís un castell un cop conquerida la zona. Després de la conquesta del terme d'Amposta per Ramon Berenguer IV, el cedeix l'any 1150 a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, creant-se la comanda d'Amposta, que donarà nom al priorat com a Castellania d'Amposta,[3] fins a l'any 1280, en què Pere el Gran, volent recuperar per a la corona el senyoriu sobre Amposta, el permutà amb els hospitalers per les viles d'Onda i Gallur, encara que el priorat mantindrà el nom.[4] L'any 1384, el castell passa a mans de l'orde de Sant Jordi d'Alfama, per concessió del rei Pere III.
,_amb_l%27Escola_d%27Art_i_Disseny_i_el_mol%C3%AD_de_Cerc%C3%B3s.jpg)
A la guerra civil catalana, el castell es posicionà contra el rei Joan II, motiu pel qual l'exèrcit reial hi inicià el 2 d'octubre de 1465 un setge fluvial i terrestre, que va acabar amb la capitulació del castell, defensat pel capità Pere de Planella, el 21 de juny de 1466.[1][5]
A conseqüència del greus danys durant el setge, i de successives ràtzies piràtiques durant la primer meitat del segle xvi, el castell acaba en estat de completa ruïna, pel que es decidí emprar la seva pedra per bastir altres construccions, tal com documenta la sol·licitud concedida a l'abat de Benifassà per treure-hi pedra.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «El poblat del Castell d'Amposta (Amposta, Montsià). Un hàbitat fortificat a la desembocadura de l'Ebre». I JORNADES D'ARQUEOLOGIA DE TIVISSA. CENTRE D'ESTUDIS DE LA RIBERA D'EBRE. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ «Castell d'Amposta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
- ↑ Únic de l'orde que porta el nom de "castellania" en lloc de "priorat".
- ↑ Fuguet, 1998, p. 27-28.
- ↑ «Castell d'Amposta». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Bibliografia[modifica]
- ALMUNI, Victòria; BONET, Maria; CURTO, Albert, (1995): De l'Edat Mitjana al Montsià: els castells, Museu del Montsià, Amposta.
- FUGUET SANS, Joan, Templers i Hospitalers, II. Guia de les terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat, Rafael Dalmau, Ed., Barcelona, 1998, p. 27-28.
- VILLALBÍ PRADES, M. Mar / FORCADELL VERICAT, Toni / ARTIGUES CONESA, Pere L., « El castell d'Amposta. Nota preliminar», a Quaderns d'Història Tarraconense, XIII, 1994, p. 184-106. [1]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Amposta |