Castell d'Argençola
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Ruïnes de castell  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 768 m | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Argençola (Anoia) | |||
| Lloc | Dalt del turó, al costat de l'església | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 777-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005178 | |||
| Id. IPAC | 870 | |||
El castell d'Argençola era una fortalesa situada al co m d'un turó, a l'interfluvi de les rieres de Clariana i del Molí, del costat de l'església de Sant Llorenç d'Argençola (Anoia), les ruïnes de la qual estan catalogades com a bé cultural d'interès nacional.[1]
Història
[modifica]El terme d'Argençola apareix documentat per primera vegada el 1012, i el castell el 1031, any de la mort de Màger, germà d'Ermermir de Castellet i senyor d'Argençola, Rocamora i Clariana, el testament sacramental del qual fou jurat a l'església de Sant Llorenç, situada al recinte del castell.[2][1] Cap al 1032, Angleçola fou devastat per una ràtzia sarraïna i no es tenen notícies fins al 1174, quan era vinculat als Clariana. Consta en un document que Berenguera, esposa de Ramon Alemany de Cervelló i de Querol, el cedí al seu germà Berenguer 2.000 sous que tenia al castell d'Argençola per tal que els donés al monestir de Sant Cugat del Vallès. El 1196 apareix un Argençola, probablement el castlà.[2]
A principis del segle xiii, el senyor era Bernat de Balsareny, que en el seu testament del 1202 el llegà al seu fill Bernat. Posteriorment, passà a mans dels Aguiló, i el 1252 Guillem d'Aguiló el vengué en franc alou al rei Jaume I. Al segle xiv, Pere el Cerimoniós vengué tota la jurisdicció del castell a Acard de Talarn, que el el 1351 el traspassà a Berenguer d'Argençola. Pocs anys després, el rei acordà amb els habitants del terme la redempció del castell, però el 1382 l'infant Joan el tornà a vendre a Dalmau I de Queralt.[2]
El 1472 n'era senyor Ferran de Talavera, i al segle xvii el posseïa Francesc d'Argençola i de Montsuar.[3][2] El 1702, Jeroni de Rocabertí i d'Argençola fou nomenat marquès d'Argençola per Felip V.[4] El seu fill Josep de Rocabertí i de Llupià morí el 1755 sense descendència,[4] per la qual cosa fou succeït pel seu cosí Antoni Pignatelli i d'Aimeric (1685-1771),[5] fill de Domenico Pignatelli i Vagher, primer marquès de Sant Vicenç,[6] i d'Anna Maria d'Aimeric-Cruïlles-Santapau i d'Argençola, marquesa d'Aimeric.[7] Casat amb Anna Maria Francesca Pinelli Ravaschieri, princesa de Belmonte,[8] fou succeït pel seu fill Antoni Francesc Pignatelli i Pinelli (1722-1794).[9]
Descripció
[modifica]De l'antic castell, la planta del qual seguia l'orografia del turó, en resten alguns elements escampats arran de terra.[2][1] És visible el basament d'una torre rodona amb un diàmetre extern de 7,30 m, un d'intern de 1,70 m i uns 2,85 m de gruix de mur. L'aparell del parament intern és fet amb carreus no gaire grans, ben escantonats i disposats en filades horitzontals. Al costat de la torre hi ha les restes d'una dependència de perímetre irregular, de planta ovoide amb un mur perforat per una porta de llinda de fusta. L'aparell constructiu és semblant al de la torre. També es conserva una construcció rectangular, coberta amb una volta de pedra amb una obertura a la part superior, que podria tractar-se d'una cisterna.[2][1]
La resta de les ruïnes roman enterrades al subsol o s'han usat de pedrera per a les edificacions properes,[2][1] com la nova església de Sant Llorenç.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Castell d'Argençola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Piquer i Ferrer, Francesc; Mazcuñán i Boix, Alexandre. «Castell d’Argençola». Catalunya Romànica. Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Francisco de ARGENSOLA-COPONS y MONTSUAR». geneanet. Martín Rodríguez.
- ↑ 4,0 4,1 «Rocabertí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ «Antonio Pignatelli Aymerich». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Domingo Pignatelli Vagher». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Ana María Francisca Aymerich de Cruilles Santa Pau y Argensola». geneanet. Seminario de Genealogía Mexicana.
- ↑ «Ana-Fca. Pinelli Ravaschieri». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
- ↑ «Antonio-Fco. Pignatelli y Pinelli». geneanet. María Pilar de Olivar Vivó.
Vegeu també
[modifica]