Castell d'Argimon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell d'Argimon
Argimon 3.JPG
Santuari i Castell d'Argimon (2011)
Dades bàsiques
Tipus castell
Documentat 925
Característiques
Construcció XII-XIII
Altitud 471 msnm
Ubicació
Catalunya
 »» Selva
 »»» Riudarenes  41° 49′ 50″ N, 2° 38′ 09″ E / 41.8305861111°N,2.63588611111°E / 41.8305861111; 2.63588611111Coord.: 41° 49′ 50″ N, 2° 38′ 09″ E / 41.8305861111°N,2.63588611111°E / 41.8305861111; 2.63588611111
Bé cultural d'interès nacional
Identificador

1370-MH

IPAC: 1542
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0006052
Activitat
Modifica dades a Wikidata

El castell termenat d'Argimon està situat a dalt d'un turó en un contrafort avançat de la Serralada Prelitoral, des d'on té un domini immediat sobre la vall de l'Esparra i la riera de Santa Coloma. També s'albira el territori comprés entre el Montseny i la serra del litoral de les Gavarres, controlant les planes de la Selva, lloc de pas de les vies de comunicació tradicionals.

Història[modifica | modifica el codi]

L'any 925 surt esmentat el «castro Argemundo» a l'Atlas Històric de Catalunya. És un nom basat en un antropònim germànic, potser el del primer senyor anterior a l'any 1000. Es troba en el «Liber feudorum maior» que el vescomte Ponç Guerau de Cabrera, en una data compresa entre l'any 1050 i el 1076 va fer jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer I de Barcelona i Girona, especialment pels castells de Blanes i Argimon («castro de Argemundo»), Cabrera i per les torres i fortaleses de Girona. El vescomte Ponç jurà fidelitat novament entre 1096 i 1105 al comte Ramon Berenguer III pel «castro Argemundo». L'any 1106, Guerau Ponç II jurà fidelitat al mateix comte Ramon Berenguer III pels castells de Blanes, Argimon i Cabrera.

Duran els segles XII i XIII, els castlans d'aquest castell eren els Xetmar, originaris de Castellterçol. Al final del segle XII el rei Alfons I d'Aragó, concertà dos convenis (1190 i 1191) amb Ermengol VIII, el nou comte d'Urgell, per tal de repartir-se les propietats de Ponç III de Cabrera. El 1194, el rei va restituir al vescomte els seus castells. L'any 1196, el vescomte Ponç degué concedir en feu a Pere Ramon de Vilademany els castells d'Argimon i de Brunyola.

L'any 1367, es prengueren mesures contra Pere de Milany que de nit feia fer focs o senyals als castells de Montsoriu i d'Argimon per ajudar el vescomte Bernat III de Cabrera. Aquesta forma de fer senyals es troba documentada en altres llocs.

El mateix any 1367, el rei Joan I féu assetjar i destruir els castells d'Argimon i de Castelló d'en Bas que eren de Bernat III. Sembla que en aquest moment, Bernat de Vilademuls tenia el castell d'Argimon pel vescomte de Cabrera.[1]

Castell d'Argimon. Façana nord-oriental de l'església primitiva (2011)

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

D'aquest castell n'han romàs restes d'una torre quadrangular i la capella del castell, afectades en part pel santuari de la Mare de Déu d'Argimon construït al segle XVIII. La torre aixecada en el punt més alt del turó té unes dimensions exteriors de 5,8 per 5,8 m amb un gruix de mur d'un poc més d'1 i una alçada actual de 8 m. Devia tenir tres plantes amb l'accés a l'interior des de la planta intermèdia. Hi ha dues finestres, una a llevant, tapiada i una altra a tramuntana i nombrosos encaixos o espitlleres. Des de la planta intermèdia es pot baixar al pis inferior per un apetita obertura de 40 per 70 cm. S'arriba al pis superior per un forat rectangular fet a l'angle nord-est del sostre de volta de canó amb restes d'encanyissat.

El carreuat de la torre és irregular, amb filades força horitzontals. En les cantoneres hi ha carreus grans ben escairats, posats de llarg i de través. El mur de llevant està parcialment modificat per una paret moderna que delimita l'espai d'entrada al santuari. Al parament hi ha uns encaixos més o menys regulars que degueren servir per a aixecar bastides.

La datació és difícil sense intervenció arqueològica. Podria ser una obra del segle XII però alguns detalls, com ara el tipus de finestres, la disposició dels carreus dels angles, etc. en situarien la construcció més tardanament, al segle XIII.[1]

Mare de Déu d'Argimon[modifica | modifica el codi]

Article principal: Mare de Déu d'Argimon

L'església, dedicada a la Mare de Déu, era la capella del castell, afegida segurament ja al segle X. Tot i la destrucció del castell, la capella va conservar el culte fins al segle XVII. Al segle XVIII es va bastir l'actual santuari. S'hi celebre l'aplec el segon diumenge de setembre i es canten els Goigs que hi ha dedicats a la Mare de Déu d'Argimon.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Bolòs i Masclans, Jordi; Caballé i Crivillés, Antoni. «Castell d'Argimon». A: El Gironès La Selva El Pla de l'Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 319-321 (Catalunya romànica, V). ISBN 84-7739-262-5. 
  2. «Goigs a la Mare de Déu d'Argimon». [Consulta: 2016].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Argimon Modifica l'enllaç a Wikidata