Vés al contingut

Castell d'Enfesta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell d'Enfesta
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XI Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Altitud528 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaEnfesta (Solsonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 46′ 40″ N, 1° 28′ 35″ E / 41.777916°N,1.476331°E / 41.777916; 1.476331
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1052-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006391 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1154 Modifica el valor a Wikidata

El castell d'Enfesta està situat al nucli homònim, al municipi de la Molsosa (Solsonès) i ha estat declarat bé cultural d'interès nacional.[1]

Història

[modifica]

Les primeres notícies documentals són del 1081, tot i que va patir modificacions als segles xiv-xv).[cal citació] Era la residència dels senyors d'Enfesta, castlans que administraven el lloc en nom dels vescomtes de Cardona.[1]

El 1539, Àngela de Peralta-Camporrells i de Sescomes,[2] senyora d'Enfesta i de Bellveí i baronessa de Castellet, es va casar amb Jaume d'Aguilar, òlim de Dusai.[3][4] L'hereu fou el fill segon del matrimoni, Jaume Onofre d'Aguilar i de Peralta-Camporrells,[5] que el 1566 es va casar amb Marianna de Caçador i de Caçador.[6][7] El 1595, el seu fill Francesc d'Aguilar i de Caçador[8] es va casar amb Maria d'Icard i de Carcassona,[9] filla de Lluís d'Icard i d'Agustí,[10] senyor de Torredembarra i batlle general de Catalunya i de Dionísia de Carcassona.[11][12] Francesc va morir el 1612 a Vilafranca del Penedès, deixant com a hereva la seva filla Dionísia d'Aguilar i d'Icart,[13][14] que el 1616 es va casar amb el seu cosí germà Cristòfol d'Icard i de Queralt, senyor de Vespella.[15][16] Dionísia va morir el 1626,[17] i el 1632, després d'una sentència de la Reial Audiència, el seu vidu Cristòfol va signar una concòrdia amb Josep d'Aguilar-Caçador i de Sorribes[18] per la qual li va cedir el castell d'Enfesta i la quadra de Mantellí, posant així fi als litigis entre les dues branques dels Aguilar.[19]

L'hereu Joan Baptista d'Aguilar-Caçador i Brossa[20] es va casar amb Agnès d'Oluja i de Cordelles,[21] i va morir el 1658 a la Torre Pallaresa, deixant dos fills menors d'edat: Josep[22] i Agustí d'Aguilar-Caçador i d'Oluja.[23][24] El 1678, Josep es va casar amb Francesca de Montfar i Vilosa, senyora de Castellet de Cornet,[25] i el 1690, després d'un llarg litigi, fou declarat hereu.[26] Destacat austriacista, el 1715 fou nomenat marquès d'Aguilar de Vilaür per l'arxiduc Carles.[27]

El castell seria heretat per la seva filla Maria d'Aguilar i de Montfar,[28] que es va casar amb Josep de Copons-Calders i de Vilafranca,[29] baró de Segur. El 1745, ja vídua, Maria d'Aguilar i el seu fill Ramon de Copons i d'Aguilar vengueren el castell i el lloc d'Enfesta, incloent-hi el seu molí fariner, al comerciant i flequer de Barcelona Oleguer Guitart i Gorch,[30][31] que es convertí així en senyor jurisdiccional d'aquest lloc i de la quadra de Mantellí.[32]

L'església de Santa Maria va ser la parroquial del poble fins al 1975, quan el seu mal estat va aconsellar de suspendre-hi el culte.[1] Des del 2009, el castell és propietat de la família Ben-Aicha, que n'ha dut a terme la restauració.[cal citació]

Edifici

[modifica]

Està situat al cim d'un turó i consta de planta baixa, un pis i golfes amb teulada a una vessant i el carener paral·lel a la façana principal.[1]

La façana té una llargada d'uns 15 m i està orientada a l'oest. A la planta baixa s'obren dos portals d'arc de mig punt adovellats; el més ample i alt està centrat en la façana, mentre que l'altre queda a l'esquerra i a la clau té un relleu d'una creu emmarcada en dos cercles concèntrics. Al primer pis s'obren tres finestres de llinda i la central, més gran que les laterals, està emmarcada per motllures i la decora un guardapols. A les golfes s'obren finestres de petites dimensions.[1] A la teulada hi ha un campanar d'espadanya d'un sol ull. La part de darrere està enrunada. Per tal de que no s'esfondrés completament s'ha reforçat l'obra mitjançant bigues de ferro que el subjecten.[1]

Dins del recinte hi ha l'església de Santa Maria, d'estil romànic i gòtic primitiu, amb volta de pedra. Va servir com a parròquia del poble fins al 1975, quan l'estat ruïnós va aconsellar de suspendre-hi el culte.[1]

Galeria d'imatges

[modifica]
  • Finestral principal d'estil gòtic restaurat (2018)
    Finestral principal d'estil gòtic restaurat (2018)
  • El castell restaurat (2016)
    El castell restaurat (2016)
  • La façana nord abans de la restauració
    La façana nord abans de la restauració
  • Les façanes sud i oest abans de la restauració
    Les façanes sud i oest abans de la restauració
  • Les façanes est i nord abans de la restauració
    Les façanes est i nord abans de la restauració
  • El sector enrunat del castell abans de ser restaurat
    El sector enrunat del castell abans de ser restaurat
  • El finestral de damunt del portal del castell abans de ser restaurat
    El finestral de damunt del portal del castell abans de ser restaurat

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Castell d'Enfesta». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. ↑ «Angela de PERALTA CAMPORRELLS y SESCOMES». geneanet. Martín Rodríguez.
  3. ↑ «Jaime de AGUILAR-DUSAY». geneanet. Martín Rodríguez.
  4. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 84.
  5. ↑ «Jaime Onofre de DUSAY y de PERALTA CAMPORRELLS». geneanet. Martín Rodríguez.
  6. ↑ «Marianna de CASSADOR y de CASSADOR». geneanet. Martín Rodríguez.
  7. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 88.
  8. ↑ «Francesc de AGUILAR DUSAY y de CASSADOR». geneanet. Martín Rodríguez.
  9. ↑ «María de ICARD y de CARCASSONA». geneanet. Martín Rodríguez.
  10. ↑ «Lluis de ICARD y de AGUSTI». geneanet. Martín Rodríguez.
  11. ↑ «Dionisia de CARCASSONA». geneanet. Martín Rodríguez.
  12. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 90.
  13. ↑ «Dionisia de AGUILAR y de ICARD». geneanet. Martín Rodríguez.
  14. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 91-92.
  15. ↑ «Cristofol (II) de ICARD y de QUERALT». geneanet. Martín Rodríguez.
  16. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 96.
  17. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 97-98.
  18. ↑ «José de AGUILAR y de SORRIBES». geneanet. Martín Rodríguez.
  19. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 98.
  20. ↑ «Juan Bautista de AGUILAR y de BROSSA». geneanet. Martín Rodríguez.
  21. ↑ «María Agnes de OLUJA y de CORDELLES». geneanet. Martín Rodríguez.
  22. ↑ «Josep de AGUILAR y de OLUJA». geneanet. Martín Rodríguez.
  23. ↑ «Agustí de AGUILAR y de OLUJA». geneanet. Martín Rodríguez.
  24. ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 174-176.
  25. ↑ «rancesca de MONTFAR-SORTS y de VILOSA». geneanet. Martín Rodríguez.
  26. ↑ Duran i Sanpere, 1973, p. 765.
  27. ↑ García Espuche, 2020, p. 176-177.
  28. ↑ «Maria d'Aguilar i de Montfar». geneanet. Jordi Puigvert.
  29. ↑ «Joan de Copons-Calders i de Vilafranca». geneanet. Jordi Puigvert.
  30. ↑ «Oleguer Guitart Gorch». geneanet. Lluís Losantos.
  31. ↑ AHPB, notari Bonaventura Galí, 12-04-1745.
  32. ↑ Cots i Castañé, 1983, p. 246.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Enfesta
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Castell_d%27Enfesta&oldid=36493482»