Castell d'Onda

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'edifici
Castell d'Onda
Castell, muralla oest, església i portal (Onda), I.jpg
Castell, muralla oest, església i portal del castell
Dades bàsiques
Tipus fortificació
Característiques
Construcció Segle X
Ubicació
Comarca Plana Baixa
Municipi Onda
Localització Al capdamunt de la població

39° 57′ 45″ N, 0° 15′ 32″ O / 39.962528°N,0.258972°O / 39.962528; -0.258972
Bé d'interès cultural
Identificador RI-51-0011040
Modifica dades a Wikidata

El castell d'Onda és una fortificació situada a la localitat d'Onda (Plana Baixa, País Valencià). El 1967 va ser declarat Conjunt Històric-Artístic i Bé d'interés cultural.

L'estructura original va ser construïda pels musulmans al segle X sobre un antic assentament romà, tot i que l'estructura primitiva apareix sepultada sota diferents reconstruccions dutes a terme al llarg dels segles. Va arribar a ser conegut per la seua gran mida com el "castell de les 300 torres", ja que es deia que tenia tantes torres com dies té l'any. Des de fa uns anys es troba en procés de restauració. Actualment alberga un museu, en el qual destaca l'exposició de guixeries musulmanes procedent d'una casa palatina de principis de segle XIII.

Història[modifica | modifica el codi]

Excavacions al castell

El monticle del castell d'Onda, donada la seua immillorable situació estratègica entre la planura de la Plana i la Serra d'Espadà, ha estat lloc d'assentament des de la prehistòria. Sobre els vestigis d'antigues cultures (ibèrica i cultura de l'Antiga Roma, els musulmans van construir una primitiva fortalesa en època califal (segle X). Aquest primer nucli va anar creixent amb els segles fins a convertir-se en una impressionant ciutat-fortalesa coneguda com a "castell de les tres-centes torres".

L'any 1238, Zayyan ibn Mardanix, el darrer emir de Balansiya, va rendir aquesta al rei Jaume I el Conqueridor. A partir d'aquest moment Onda i el seu castell van passar a mans cristianes. Un any després de la concessió de la carta de poblament en 1249, el rei cedeix les rendes del castell i la vila d'Onda a l'Orde del Temple.

En 1319 la vila d'Onda passa a mans de l'Orde de Santa Maria de Montesa. En aquesta època la fortalesa encara tindria un aspecte impressionant i la seua visió va donar peu a referir-se a aquesta, de manera metafòrica, com que tenia tantes torres com dies té l'any, d'aquí el nom de "Castell de les 300 torres".

Durant la Guerra amb Castella (1357-1365) el Castell va ser plaça forta, donada la seua importància estratègica. També va ser utilitzat durant la Guerra de les Germanies (1519-1524) i, poc després, va ser caserna general del Duc de Sogorb en la repressió mudèjar de la Serra d'Espadà (1526). El Castell també va ser ocupat per les tropes napoleòniques, en 1812, i posteriorment, en 1839, durant les guerres carlines la fortalesa fou rehabilitada.

Finalment, durant la Guerra Civil del 36, el castell també va ser testimoni de diverses accions bèl·liques.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Muralla oest

Accés[modifica | modifica el codi]

S'accedeix a l'espai del castell i a la segona línia de muralla per l'entrada flanquejada per dues torres cilíndriques. Aquesta zona és la que comprèn l'albacar del castell, que unia funcions defensives amb les de protecció de la població i bestiar en moments de perill.

Eixint de l'albacar del castell s'arriba a la muralla nord de la madina i, des de la Plaça de la Morera, baixant per empinades costeres, s'accedeix a la porta nord de la ciutat: el portal de Sant Pere, datant-se la seua última rehabilitació en 1578, segons resa la inscripció existent en el mateix. Traspassant el portal desemboquem en el Camí de Castelló, que al seu torn ens porta a la Safona i al centre de la vila.

Estructura[modifica | modifica el codi]

L'estructura de la fortificació musulmana es troba soterrada sota l'actual muralla. En el transcurs dels segles s'han produït diverses actuacions que han modificat l'ordenació primitiva d'aquest espai. La més significativa va ser la realitzada durant les Guerres Carlines del segle XIX.

Els edificis de l'església i l'escola, els únics actualment en peus, van ser aixecats a principis d'aquest segle pels frares carmelites, aprofitant (en el cas de l'escola), l'estructura de l'aljub principal del castell.

Ascendint pel desnivell de l'albacar arribem a la porta de l'alcassaba o celoquia, lloc del lloc de comandament (residència dels alcaids en època musulmana, del comanador deMontesa i dels successius governadors), defensat per la tercera línia de muralla, i espai d'ús eminentment militar. A mitjans del segle XII es va construir la torre albarrana anomenada "Campanar dels Moros" i la muralla de tàpia, reforçant la defensa de la zona nord.

Referències[modifica | modifica el codi]

Aquest article incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que mitjançant una autorització va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los sota llicència GFDL.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Onda Modifica l'enllaç a Wikidata