Castell de Barberà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Castell de Barberà (Barberà de la Conca)».
Infotaula d'edifici
Castell de Barberà
Castell de Barberà.jpg
Dades
Tipuscastell, edifici i monument
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaÀmbit Metropolità de Barcelona
ComarcaVallès Occidental
MunicipiBarberà del Vallès
LocalitzacióAv. del Castell de Barberà, 39-47. Barberà del Vallès (Vallès Occidental)
 41° 31′ 15″ N, 2° 08′ 39″ E / 41.520702°N,2.144289°E / 41.520702; 2.144289Coord.: 41° 31′ 15″ N, 2° 08′ 39″ E / 41.520702°N,2.144289°E / 41.520702; 2.144289
BCIN
IdentificadorBCIN: 511-MH
BIC: RI-51-0005198
IPAC: 590
Modifica les dades a Wikidata

El Castell de Barberà és un castell termenat documentat el 1005 del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.

Arquitectura[modifica]

El castell de Barberà, convertit en masia, conserva alguns elements antics tot i les transformacions que ha patit al llarg del temps. Està configurat a partir d'un nucli central de planta rectangular envoltat per un mur de tancament perimetral al que s'associa un baluard atalussat adossat a la cantonada NW del cos central. A l'angle SE i davant la façana principal queden restes del que va ser la capella dedicada a "Sant Silvestre i Santa Coloma", primitivament de gòtic senzill i reconstruïda en el segle XVIII segons l'estil de l'època. Tot el conjunt es troba envoltat per un fossat delimitat a la banda interior pel mur de tancament de l'edifici i exteriorment per un mur atalussat que fa les funcions de contrafossat. L'accés principal, format per un gran portal de mig punt adovellat, està situat al sud i s'hi accedeix a través d'un pont; a més, hi ha dos accessos més, un situat a llevant i una petita entrada situada al costat de la cantonada SW del recinte, comunicant directament amb l'interior del fossat.[1]

Es tracta d'una construcció sòlida, amb bona part dels murs externs de pedra natural. A l'interior de la fortalesa i en un dels seus angles es veu part de la torre d'homenatge cilíndrica, amb un mur de pedra de gran gruix d'un diàmetre exterior d'uns 8 metres. També es conserva un mur de tipologia medieval amb una porta d'arc de mig punt i en alguns dels murs exteriors es documenten algunes espitlleres associades als antics sistemes de defensa del recinte. Proper a la torre de l'homenatge es poden veure dues cisternes.[1]

Història[modifica]

Documents de l'any 1005 acrediten ja la seva existència.[1] El castell es va començar a construir, com gairebé tots, amb una torre voltada d'una llissa o palissada, tal com ho feien els romans, que ja volien aprofitar els llocs de guaita i vigilància dels pobles indígenes de Catalunya. Al voltant d'aquesta torre, rodona o quadrada, d'una alçada regular (de 10 a 15 m), hi van construir un perímetre emmurallat amb uns petits merlets i sageteres, i uns valls o trinxeres. Al mur hi ha uvna poterna i a l'interior, una galeria subterrània per poder escapar. Des del segle XI, el castell va pertànyer a Borrell II, comte de Barcelona, més tard va passar als Ribes, als Montcada i, per últim, Felip III el va cedir com a favor als Galceran del Pinós.[2]

L'antic castell de Barberà, transformat en una casa de pagès, el qual fou antiga senyoria, fou convertit posteriorment en marquesat.[1] El 1702 Felip V va nomenar Josep Galceran de Pinós primer Marquès de Barberà. No obstant això, durant la Guerra de Successió es va mantenir austríac, però Felip V va guanyar la guerra i va manar abatre el castell de Barberà com a càstig a la família Galceran del Pinós. Més tard es va reconstruir com a masia.[2]

Sembla que la major reconstrucció data del 1604, data que es llegeix en un dels seus murs. Unes cates fetes el 1971 posaren al descobert paraments de murs i un arc, tots ells d'època preromànica o potser visigòtica.[1] L'edifici actual és producte de la reconstrucció realitzada durant els segles XVI-XVIII, tot i que en el segle XIX va ser molt reformat. Conserva, però, elements d'èpoques anteriors.[1]

L'edifici fou habitat per masovers fins al segle XX. A principis dels anys setanta va ser adquirit per una societat immobiliària amb la intenció de transformar-lo en restaurant o hotel però el projecte no es portà a terme. Finalment l'Ajuntament l'adquirí l'any 1988, el qual hi va promoure la instal·lació d'una escola-taller. Entre els anys 1989-1992 es realitzaren treballs de neteja i consolidació.[1]

L'any 2001 es portà a terme un estudi històric i arqueològic sobre l'edifici com a pas previ a la seva adequació per a equipaments públics, després d'haver estat cedit a la Diputació de Barcelona. Aquest estudi va documentar diferents moments constructius, dos d'ells d'època medieval (segles XI-XII i XIII-XIV), la gran reforma del segle XVII, el desmuntatge de part de les estructures del castell al segle XVIII a conseqüència de la Guerra de Successió i la construcció de nous elements, i diferents canvis en l'organització interna de l'edifici als segles XIX-XX.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Castell de Barberà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 Palau Codonyers, Agustí. Barberà del Vallès. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Barberà